Edouard Philippe, primer ministre d’Emmanuel Macron des de la seva victòria electoral de 2017, tenia una triple missió: convèncer els votants de dretes que prenia les seves preocupacions seriosament, disposar d’una mà dreta “executant” i evitar fer ombra al flamant Júpiter.
En efecte, Macron havia declarat durant la campanya que la seva presidència seria “jupiteriana”. Quins fums, comparar-se al rei dels Déu de Roma, es podria pensar.
Però França, eternament nostàlgica de la Grandeur de Charles de Gaulle i traumatitzada per la petitesa de François Hollande, cercava un cap d’estat fort, tallat sobre el patró del militar llibertador i fundador del actual sistema polític francès. Algú capaç d’elevar-se per sobre del soroll polític i de fer-se obeir.
Fent referència a Júpiter, Macron volia simbolitzar el retorn de la dignitat del cap d’estat. Aquella figura d’autoritat indispensable en la història francesa, des de Lluís XIV fins a De Gaulle, passant per Napoleó.
Tant gran ha de ser la dignitat d’aquest home d’estat que no pot acceptar que ningú li faci ombra. Exactament el que ha començat a succeir amb Edouard Philippe. Macron volia un gestor que coordinés el seu consell de ministres. I Philippe ha fet tant bé la seva tasca que la discreció que el caracteritza no ha pogut evitar fer-se amb un nom propi.
Durant l’epidèmia del coronavirus, Macron feia elaborats exercicis retòrics a la televisió mentre que Philippe anuncia mesures concretes. S’ha dit que el president volia així evitar donar “males notícies”. Un trauma personal que arrossega des de les impopulars reformes que conduïren als Gilets Jaunes i a les vagues massives de fa uns mesos, posant punt i final al seu programa transformador.
Tanta molèstia per res: davant el coronavirus, l’home senzill i sincer ha acabat sobrepassant un Macron temerós de la seva imatge. Philippe, primer ministre massa digne pel president que somiava amb repersonificar la dignitat.
Davant el coronavirus, l’home «sincer» i que parlava clar ha acabat sobrepassant el president temerós de la seva imatge Click To Tweet
Al maig, la popularitat de Philippe depassava la de Júpiter en més de 10 punts percentuals. Els enquestats situaven el primer com el polític més ben posicionat per «reinventar França» després de l’epidèmia. Per a Macron, profeta de la transformació, suposà una humiliació intolerable.
Així doncs, Júpiter ha expulsat el seu lloctinent. El seu substitut, Jean Castex, ha estat escollit pels mateixos tres motius que propulsaren Philippe a Matignon, l’oficina del primer ministre.
La bona actuació de Castex durant el desconfinament li atorga la indispensable legitimitat. La seva trajectòria local a la «França profunda» el justifica davant els armilles grogues i potser li evita problemes amb els ecologistes. I el fet de ser un gaullista social permet a Macron prosseguir l’estratègia del 2017 de fracturar les dretes.
Castex es converteix així en la nova fiança conservadora del president. Macron cercarà l’equivalent progressista a les files ecologistes, que obtingueren a les eleccions locals de diumenge passat excel·lents resultats urbans. És precisament a les ciutats on emergí al 2017 el nucli de l’electorat macronià.
Amb aquesta maniobra, Júpiter es torna a trobar “sol davant tots”, com explica Cécile Cornudet a Les Echos. El rei dels déus es reafirma. A dos anys de les eleccions presidencials, la campanya de Macron acaba d’arrancar.
Loading ...
