La carta de Junqueras publicada al diari Ara i a La Sexta, amb una curosa i significativa elecció dels mitjans que havien de disposar de l’exclusiva, ha sigut com aigua beneïda per a Sánchez i, alhora, ha creat una commoció geològica a les plaques tectòniques de l’independentisme. Els socialistes han celebrat com una victòria de la seva tesi que els indults serviran per cronificar el problema de l’independentisme, però el cost que té aquest nou escenari per als impulsors de l’1 d’Octubre, Junqueras inclòs, és molt alt.
En el seu escrit Junqueras manifesta que “hem fet una reflexió profunda sobre les nostres fortaleses, debilitats, errors i encerts per extreure’n aprenentatges”. I l’aprenentatge essencial que hem après és que si bé la reacció de l’estat “fou percebuda per gran part de la societat catalana com cada vegada menys legítima, al mateix temps cal ser conscients que la nostra resposta tampoc va ser entesa com plenament legítima per una part de la societat també catalana”.
Aquesta afirmació, que descriu exactament la realitat, té políticament per a l’independentisme el seriós inconvenient d’equiparar la reacció de l’estat amb la iniciativa que ells van adoptar. D’aquesta manera es podia entendre que el 155 és la resposta esperable de la declaració suspesa d’independència.
Naturalment, aquest plantejament trenca absolutament amb la lògica que ha tingut fins ara l’independentisme i, el que és més, amb la de Junqueras junt amb Marta Rovira, la secretària general d’ERC, que van ser els principals impulsors de la ruptura, bloquejant la possibilitat que Puigdemont convoqués les eleccions anticipades.
El “Ho tornarem a fer”, els resultat d’aquestes últimes eleccions del 51% que legitima la independència i que ha estat fins fa 24 hores també la bandera pública d’ERC, ara queda arrambat per constatar que es necessiten majories “incontestables, plurals i transversals” que evidentment vol dir que no es disposen.
El que està fent Junqueras és desqualificar tot l’argumentari independentista i convertir-lo en un desig: hem de ser una majoria molt més gran del 51% per aconseguir un referèndum que l’estat vulgui pactar amb nosaltres. Aquesta és la nova línia. Queda expressada en un paràgraf concret: “I avui seguim creient que la millor via per fer-ho (l’autodeterminació), com sempre hem defensat és la via escocesa. La via del pacte i l’acord, la via del referèndum acordat”.
Al marge que això no és ni molt menys el que sempre ha defensat Junqueras, perquè ha estat empenyent en el passat mes rere mes la via unilateral, el fet és que ara tot el camí d’ERC es concentra en el referèndum acordat, perquè en tota la carta no hi ha ni tan sols de passada, una sola referència a l’opció unilateral.
Aquesta opció plantejada en els termes que ho ha fet Junqueras condemna tota la tradició independentista recent, engega l’1 d’Octubre al quarto dels mals endreços, i situa la independència en mans de l’estat espanyol i a calendes grecare. Perquè quan es parla de referèndum acordat el que s’està dient és que el camí a recorre és el següent: com que la Constitució espanyola no accepta un referèndum d’aquesta naturalesa si no es fa a tot l’estat simultàniament, cosa que evidentment no significaria l’autodeterminació de Catalunya, només es pot dur a terme si primer es produeix una reforma de la Constitució. I això exigeix una majoria parlamentària qualificada impossible sense el PP, unes eleccions constituents per dur a terme la modificació, amb el problema que representaria per als partits que impulsessin el referèndum en les circumscripcions de la resta d’Espanya, i assolir la majoria necessària per poder formar el govern que després dugués a terme aquesta mesura.
En definitiva, voldria dir que la gran majoria d’espanyols estiguessin d’acord amb que a Catalunya es pot votar si se separa o no d’Espanya. Tot això no s’explica quan es parla de referèndum acordat, però és la realitat pura i dura. I no s’explica perquè una vegada més, com ha fet en tantes ocasions l’independentisme acudeix a amagar l’ou. En altres ocasions era per explicar que s’assoliria en 18 mesos, que hi hauria suport internacional, que duria a terme la independència amb el 51% dels vots, és a dir, s’enganyava per avançar. Ara, la diferència és que s’enganya per retrocedir. Es vol mantenir la bandera de l’independentisme sense independència. Aquesta és la solució que proposa Junqueras.
Naturalment, les reaccions que s’han començat a produir no han assolit ni molt menys tota la seva intensitat. No només per part de JxCAT i la CUP, sinó molt especialment per l’ANC que automàticament, després de la carta, perd tot el seu sentit, si fa cas a Juqueras, clar. La seva única possibilitat és la confrontació amb ell i amb ERC. També obra noves vies d’acords polítics. Junqueras fa possible un acord de govern de Catalunya amb socialistes i Comuns, que podria ser hegemònic afegint-t’hi l’Ajuntament i la Diputació de Barcelona. Per tant, estem davant, no d’una evolució, sinó d’un canvi radical de paradigma en el que clarament es veu com l’esquerra es va realineant per raons d’afinitat ideològica, deixant fora de pla la reivindicació de la independència.
Estem davant d'un canvi radical de paradigma en el que clarament es veu com ERC va deixant fora de pla la reivindicació de la independència. Share on X
Loading ...
