Les dades són contundents i apunten a una tendència sostinguda: una part creixent de joves —majoritàriament nois, però també cada vegada més noies— rebutgen el feminisme mentre afirmen defensar la igualtat entre homes i dones. Aquesta aparent contradicció qüestiona el relat dominant de l’última dècada i obre un debat de fons sobre l’evolució ideològica del moviment feminista i la seva recepció social.
Segons el Baròmetre Joventut i Gènere 2025, elaborat per Fad Joventut (Centre Reina Sofia sobre Adolescència i Joventut) i finançat per la Delegació del Govern contra la Violència de Gènere, només el 38,4% dels joves de 15 a 29 anys es declara feminista. L’enquesta, realitzada en línia entre abril i maig de 2025 a una mostra de 1.528 joves espanyols, reflecteix una caiguda de gairebé 12 punts respecte al màxim històric del 49,9% registrat el 2021. Es tracta del nivell més baix des de l’inici de la sèrie el 2017, quan el percentatge era del 34,6%.
La bretxa de gènere és significativa: el 51,3% de les noies s’identifica com a feminista, enfront del 26% dels nois. Però encara és més rellevant una altra dada: el 49,2% dels joves considera que el feminisme és una “eina de manipulació política”. Aquesta percepció arriba al 51,5% entre els nois —el doble que el 2021 (26,9%)— i al 38,8% entre les noies, més del doble que el 17,1% registrat el 2021. És a dir, prop del 40% de les teòricament beneficiàries del moviment el perceben també com a instrument polític.
Al mateix temps, el 48,9% reconeix que existeixen grans desigualtats de gènere a Espanya, amb diferències notables: el 61,4% de les noies així ho afirma, davant del 36,7% dels nois. Altres indicadors completen el quadre: el 36,5% considera que la violència de gènere és “inevitable” i el 20,3% la qualifica d’“invent ideològic”.
La sèrie històrica del baròmetre mostra un ascens continuat entre 2017 i 2021, coincidint amb el cicle de mobilitzacions massives del 8M, i un descens posterior. El pic de 2021 (49,9%) suposava un increment de 15 punts respecte a 2017. El 2025 representa una caiguda d’11,5 punts respecte al màxim.
Altres fonts confirmen aquesta tendència. L’Informe Joventut a Espanya 2024 (amb dades de 2023 del CIS i altres organismes) indica que el suport al feminisme entre joves de 15 a 29 anys ha baixat del 64% el 2019 al 54%. Entre les dones joves, del 80% al 68%; entre els homes joves, del 54% al 41%. El suport a la igualtat de gènere també retrocedeix: del 84% al 76% entre dones i fins al 49% entre homes.
Una enquesta del CIS (2023) assenyala que el 52% dels joves de 16 a 24 anys creu que la promoció de la igualtat de gènere discrimina els homes. Segons 40dB (2025), el 51% dels espanyols considera que el feminisme ha anat “massa lluny” i discrimina els homes; entre la Generació Z (Gen Z), el percentatge és del 48%.
La tendència no és exclusiva d’Espanya.
Diversos estudis internacionals mostren patrons similars. Ipsos i el King’s College London (Global Institute for Women’s Leadership), en una enquesta a 32 països amb més de 22.000 participants (2023-2025), indiquen que el 52% de la Gen Z i el 53% dels millennials creuen que la igualtat de gènere discrimina els homes. Menys del 50% de la Gen Z s’identifica com a feminista. La bretxa és clara: 53% de dones joves davant del 32% d’homes joves. El 60% dels nois Gen Z considera que la igualtat discrimina els homes.
Al Regne Unit, segons Ipsos UK i el King’s College London (2024), el 16% dels nois Gen Z (16-29 anys) creu que el feminisme ha fet més mal que bé. Només el 36% dels nois joves hi veu més beneficis que perjudicis, enfront del 46% de les noies.
Als Estats Units, l’American Survey Center on American Life (2023-2024) detecta una bretxa de 18 punts en la Generació Z: el 61% de dones joves es declara feminista, davant del 43% d’homes joves. El 45% dels nois afirma sentir discriminació contra els homes, un augment en quatre anys. El Movember Institute of Men’s Health (2025) indica que només el 43% dels joves barons s’identifica com a feminista. Equimundo (2023) mostra que només el 50% dels homes de 18 a 23 anys creu que el feminisme ha millorat el país. YouGov constata que, si bé el 55% dona suport a la igualtat, només el 36% s’identifica amb el feminisme. Gallup (2023-2024), en 144 països, registra una bretxa creixent en la percepció del respecte a les dones. Al Regne Unit, HOPE not hate (2020) ja apuntava que el 50% dels nois joves considerava que el feminisme havia anat massa lluny.
A Europa, el patró es repeteix amb matisos. Espanya (38,4% de joves autoidentificats com a feministes el 2025) presenta una polarització similar a la del Regne Unit o França. A França, enquestes d’IFOP (2024) situen el suport general al voltant del 52%, però entre un 20% i un 25% dels nois el consideren “exagerat”. A Alemanya, estudis recents apunten que un 45% dels joves dona suport al feminisme, mentre un 21% dels nois mostra simpatia per opcions d’extrema dreta amb discurs antifeminista. Als països nòrdics, com Finlàndia, el suport supera el 60% i la polarització és menor.
Què explica aquesta paradoxa? Una possible interpretació, compartida per sectors crítics, és que el feminisme vigent ja no es percep com el feminisme clàssic d’igualtat jurídica, sinó com una evolució cap al que s’anomena feminisme de gènere. Segons aquesta visió, un cop assolida la igualtat formal mitjançant reformes legals impulsades durant dècades, determinades polítiques s’haurien convertit en privilegis per a les dones i en discriminació per als homes. S’assenyalen àmbits com l’accés a determinades oposicions o protocols institucionals.
També es critica l’adoctrinament escolar, amb programes com “Coeduca’t” de la Generalitat de Catalunya. Aquesta concepció presenta l’home com a culpable estructural pel fet de ser-ho, descriu una estructura de poder anomenada heteropatriarcat que discrimina les dones, qüestiona la distinció home-dona com a construcció cultural i considera que el gènere és fluid i que en tot cas cal diferenciar entre éssers menstruants i no menstruants. En aquest marc, la família natural és vista com a transmissora d’una ideologia contrària a la diversitat i, per tant, susceptible de vigilància per part de l’escola.
Davant aquest escenari, no resulta estrany que una part dels joves —els principals receptors d’aquest relat— reaccionin amb escepticisme o rebuig, tot i continuar defensant la igualtat formal. El fenomen no és homogeni ni unidireccional, però les dades apunten a una fractura generacional i de gènere que, lluny de tancar-se, sembla aprofundir-se.
El debat, per tant, ja no gira només entorn de la igualtat, sinó sobre el significat contemporani del feminisme i la seva legitimitat social entre les noves generacions.
El feminisme vigent ja no es percep com el feminisme clàssic d’igualtat jurídica, sinó com una evolució cap al que s’anomena feminisme de gènere. Share on X
Loading ...
