La radiografia dels joves i adolescents a Espanya pel que fa als seus problemes hauria de moure a una intensa preocupació dels poders públics.
Suïcidi juvenil
El suïcidi de la població juvenil és un problema creixent. Entre el 2019 i el 2021, els suïcidis han augmentat un 32,35%. El que és pitjor, ja és significatiu el nombre de persones de 12 a 17 anys que moren per aquesta causa, passant de 34 a 45. En altres termes, moren tants adolescents per suïcidi com el total de dones per violència de gènere, però com que aquest fenomen afecta els nostres joves, no sembla que se’n faci massa cas. No és la pandèmia la causa principal perquè aquest cicle creixent de mortalitat ja va començar el 2018.
Malalties mentals
Un altre problema greu que ha explotat amb força és el de les malalties mentals. El 59% de joves de 15 a 29 anys reconeixen patir problemes de salut mental. Aquesta és una xifra molt alta si es considera que la prevalença per la població total és del 27,4%.
Malalties de transmissió sexual (ETS)
També s’han disparat entre els joves. La gonorrea afecta el 24% dels menors de 25 anys, la clamídia el 37,6%, i la sífilis el 10%. Són resultats aclaparadors.
Drogoaddicció
La drogoaddicció és un altre problema que continua expandint-se. El 70,5% dels joves espanyols entre 14 i 20 anys han consumit alcohol l’últim any, el 31% han fumat tabac en el mateix període, el 22% han consumit cànnabis i el 7% han ingerit hipnosedants sense prescripció mèdica.
A aquest fet ben conegut, s’hi afegeix un altre fenomen emergent: l’anomenada droga low cost, que consisteix en mal coneguts productes de síntesi que s’utilitzen per facilitar droga barata a la gent molt jove. També és preocupant la pràctica creixent de prendre productes com xarops i altres fàrmacs amb efectes estimulants o al·lucinògens. Aquest doble fenomen, ús de productes sanitaris i drogues barates de síntesi, fa créixer la bola de neu de la drogoaddicció i les seves conseqüències entre la població de menor edat.
Pornografia i prostitució
És un fenomen ben conegut i sense mesures d’entitat que abordin l’extensió massiva de la pornografia entre els joves i adolescents, fins i tot infants. Hi accedeixen per primera vegada amb 12 anys, i el 68% la consumeixen de manera freqüent, sobretot a través del mòbil (94%), accedint a continguts gratuïts (98,5%). Són productes que inciten a la violència i a la desigualtat en el tracte envers la dona. Com a prolongació d’aquest fenomen, un 10% dels joves han accedit a la prostitució per mantenir relacions sexuals.
Violència sexual
La violència sexual és un fet absolutament disparat que no troba resposta en els poders públics ni en la sensibilitat de la mateixa societat. Segons les dades del Ministeri de l’Interior sobre delictes contra la llibertat sexual, en el cas dels menors, aquests van significar 8.337 delictes, representant el 44,5% de tots els delictes contra la llibertat sexual. La dimensió és extraordinària i el desequilibri també, ja que una petita part de la població, la dels menors d’edat, acumula quasi la meitat d’aquests delictes.
Preocupant també és el creixement exponencial, ja que el 2016 representaven 5.607 víctimes. Resulta incomprensible la indiferència del govern davant aquest escenari.
Resultats escolars
Amb tot això, qui pot estranyar-se dels mals resultats escolars de tota una part de la població? Entre una quarta i una cinquena part dels alumnes tenen un molt baix rendiment en matemàtiques, lectura i ciències, és a dir, se situen en els dos nivells més baixos de la classificació PISA. Encara que les xifres afectin persones diferents, no seria fora de lloc pensar que una quarta part dels nostres joves, que ja són molts, entraran a l’edat adulta en pèssimes condicions de coneixements, salut, hàbits, virtuts i capacitats relacionals.
Actuacions del govern
En aquest context, és manifest que el govern Sánchez no només no té cap preocupació per afrontar-ho, sinó que actua en sentit contrari retallant i retallant la pàtria potestat. Ho va fer amb la llei de la infància i abans amb l’actual llei d’educació.
Recordeu aquella frase cèlebre de la ministra Celaá: “els fills no són dels pares”, oblidant que sí que són responsabilitat dels pares. Però el govern els vol com a simples proveïdors materials desposseïts de tota autoritat i dret per guiar els seus fills.
Ara mateix ho acaba de confirmar el Tribunal Constitucional, que en realitat, pel que va produint en matèria de sentències, és més el Ministeri d’Assumptes Constitucionals del govern que el més elevat garant de la constitucionalitat. El Tribunal ha considerat que està dins del marc de la nostra màxima norma de convivència que les menors d’edat de 16 a 17 anys puguin avortar sense coneixement dels pares. És una aportació més del president del Tribunal, Cándido Conde-Pumpido. En definitiva, ell quan sorgeixi el problema no l’entomarà.
Si els pares no poden fer prevaldre l’autoritat paterna, la seva orientació moral i religiosa, i no poden impedir fets tan traumàtics com un avortament en una menor d’edat, no ens pot estranyar de cap manera que la nostra joventut, una part important i creixent d’aquesta, creixi submergida en un oceà de problemes que condemnaran tota la seva vida futura.
Tot això clama al cel i obre les portes de l’infern.
Loading ...
