habitatge i atur

Joves, habitatge i atur. La gran crisi de mai acabar

Espanya pateix una greu crisi que tenalla el seu futur perquè afecta els joves i té múltiples ramificacions. Es tracta de la manca d’habitatge social i de feina. Aquest fet condiciona el futur de molts joves d’una manera radical perquè els condemna a viure al llarg de la seva vida en concisions molt precàries, no poder formar una família i no cal dir d’una jubilació raonable.

Aquest fet es veu, a més, agreujat perquè el retard en l’emancipació dissuadeix de formar noves llars i aquest fet, com és del tot evident, està en una de les causes de la pèssima natalitat a Espanya.

Es podia pensar que amb els fons Next Generation es podrien dur a terme poderosos programes que resolguessin aquest problema espanyol que, a més, castiga un altre punt flac del país, la baixa productivitat. Però no és així, malgrat que les xifres ho exigien.

L’atur entre els joves és més del doble que la mitjana, se situa entorn del 30% i és dels més elevats d’Europa. No és un fet recent, sinó estructural, i malgrat això no s’aborda amb profunditat ni capacitat resolutiva. A més, la situació es complica per l’elevat abandonament escolar que també ocupa els primers llocs en el rànquing europeu, ara amb un 14%, si bé venim de xifres molt més altes. Una conseqüència molt greu d’aquest fet és l’abundància de joves que ni estudien ni treballen. Aproximadament 1de cada 5 joves de més de 25 anys es troba en aquesta situació. I aquest fet encara dificulta més la seva ocupabilitat.

Si a l’escenari laboral s’hi afegeix el de l’habitatge, la dimensió del problema resulta extraordinària, perquè Espanya només té entre un 1,6 i un 2,5%, segons fonts, d’habitatge social quan a la UE la mateixa magnitud se situa en el 9,3%. La diferència és brutal. El balanç és un migrat parc d’habitatge social, uns 290.000 a tota Espanya, 180.000 dels quals corresponen a les comunitats autònomes i 110.000 als ajuntaments.

És una evidència que amb els mecanismes de finançament que aquestes dues instàncies disposen, autonomies i municipis, és impossible resoldre el problema. Cal un programa de fiançament massiu per part de l’estat, i ara de diners no en falten. En aquest cas els avantatges serien evidents. Es crearien abundants llocs de treball, no es generaria despesa recurrent i s’alliberaria potencial humà gràcies a l’estímul a l’emancipació de la llar. Una part d’aquests nous llocs de treball facilitarien l’ocupació dels joves i aquest fet, unit a un programa d’estímuls racionals que afavorís que trobessin feina, com podria ser assumir durant els primers anys el cost de la Seguretat Social per part de l’estat, significaria un canvi estructural extraordinari per a la societat espanyola, que és exactament la finalitat que promouen els fons Next Generation.

A més, dotant d’aquest tipus d’habitatges s’aconseguiria reduir les desigualtats que es veuen afectades, en primer terme, per l’atur, però també pel cost que té disposar d’un habitatge que avui ja resulta molt més car si es lloga que si es compra. Amb dades del 2018 el preu mitjà anual en euros de comprar un habitatge se situava en 5.634,5 euros, mentre que anant de lloguer superava els 6.000 euros. Tot plegat fa més evident que el govern d’Espanya li falta una visió clara de la jerarquia i magnitud dels problemes que ha de resoldre per beneficiar de manera estable a la societat. En contrapartida, malgasta diners subvencionant per raons electoralistes el litre de gasoil o benzina de manera indiscriminada, fet que a més és contrari als criteris de la transició energètica, que tendeixen a dissuadir el consum d’aquest tipus de combustibles més que a fomentar-los.

Creus que la supressió del delicte de sedició resolt el problema de Catalunya?

Mira els resultats

Loading ... Loading ...
Print Friendly, PDF & Email

Entrades relacionades

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Fill out this field
Fill out this field
Introduïu una adreça electrònica vàlida.