El viceprimer ministre italià Luigi Di Maio, líder del Moviment 5 Estrelles, ha proposat instaurar un salari mínim de nou euros bruts l’hora. Aquest fet és de gran importància per a Itàlia, ja que actualment no disposa d’un salari mínim. Aquesta proposta està punt de ser discutida al Senat, amb el que podria convertir-se en llei en els pròxims mesos.
Itàlia, no obstant això, no és una excepció: Suècia, Àustria, Dinamarca, Finlàndia i Xipre tampoc consten d’un salari mínim. En el cas d’Itàlia es deu a una força històrica dels sindicats i els convenis col·lectius, que preveuen la retribució mínima per sectors segons recull l’article 36 de la Constitució. Malgrat tenir gairebé 900 convenis col·lectius nacionals, l’Institut Nacional de la Seguretat Social italià (Inps) afirma que el 22% dels treballadors cobren un sou menor a 9 euros bruts l’hora. La situació s’agreuja en el sempre empobrit sud d’Itàlia, on aquest percentatge s’eleva al 33%.
“Sabem que hi ha treballadors que cobren entre tres i quatre euros l’hora, i volem posar remei a això”, explica la senadora Nunzia Catalfo. I subratlla que la seva proposta respecta els convenis fixats pels sindicats, però vol el mínim dels 9 euros bruts, perquè diu que hi ha moltes empreses que opten per “contractes pirata” que no ho fan, danyant sobretot a les dones i els joves.
Els convenis a Itàlia teòricament cobreixen a tots els empleats, però en els últims anys hi ha hagut un augment de convenis (en el 2010 hi havia uns 500) que dóna sensació de caos. L’Eurostat, d’altra banda, qualifica a Itàlia com el cinquè país en xifres de working poors, és a dir, persones que treballen però no obstant això viuen sota el llindar de la pobresa. Mentre a Europa el 9,4% dels treballadors en el 2017 tenien el risc de ser pobres, a Itàlia aquesta xifra creix fins al 12,2%. Espanya era el tercer país del rànquing, amb un 13,1%.
A Espanya, Sánchez promet incrementar el SMI
Mentrestant, a Espanya, Pedro Sánchez va prometre incrementar l’SMI fins a 1.126 euros al mes. Encara que Espanya està adherida a aquesta Carta des de 1978, resulta evident que està lluny de complir-la. Sánchez va repetir que el seu compromís amb l’avanç en l’increment és “ferm”. El primer partit que va situar l’SMI entre els assumptes de la campanya electoral van ser Unidas Podemos. Els morats, que van col·laborar amb Sánchez per a augmentar-ho a 900 euros, proposen ara que s’incrementi en la pròxima legislatura fins als 1.200 euros, una xifra rodona en la mateixa línia que Sánchez, emparada en la Carta Social Europea.
Ciutadans no comparteix aquesta lectura. Considera el partit d’Albert Rivera que l’SMI no pot incrementar-se si no es constata una pujada de la productivitat i una millora de l’economia. En lloc de propostes bonistes, sostenen, ha de prevaler l’estabilitat econòmica. Les reticències de Cs a augmentar el salari mínim no sempre han estat les mateixes. En el 2008 Rivera va incloure com a mesura en el programa electoral un increment del 9% anual fins a aconseguir el 55% del salari mitjà, una xifra molt pròxima al 60% que proposen PSOE i Podemos. No obstant això, Cs va ser especialment dur amb Sánchez en denunciar que l’SMI ha de pujar sobre la base del criteri de productivitat i no a través d’un “decretazo” del Govern.
