En la seva recent i curta història com estat independent, Irlanda ha menat una política internacional marcada per la neutralitat i pel seu distanciament respecte de l’OTAN.
Aquesta postura irlandesa s’ha combinat emperò per una notable deixadesa dels seus aparells de seguretat, tant interiors com exteriors.
De fet, amb prop del 0,8% del seu Producte Interior Brut, Irlanda és l’Estat de la Unió Europea que menys gasta en ordre públic i seguretat, segons dades de l’Eurostat per a l’any 2023.
Però la diferència respecte dels seus socis europeus resulta molt més flagrant quan es tracta dels pressupostos de defensa. El 2024, i segons dades del SIPRI suec, Irlanda és el furgó de cua de la despesa militar europea, amb un menyspreable 0,24% del seu PIB destinat a les forces armades.
Cal dir que fins ara, Irlanda se n’ha sortit admirablement bé, i ha aprofitat més que cap altre país els “dividends de la pau” europea: sense enemistats ni rivalitats històriques (més enllà del ressentiment envers el Regne Unit), el país insular situat a l’extrem occidental del Vell Continent es troba en una situació de tranquil·litat geopolítica gairebé immillorable.
En el pla econòmic, Irlanda ha espremut el màxim l’estratègia d’actuar com un paradís fiscal de plena legalitat en el si de la UE, iniciada com una sortida a la greu crisi financera del 2008. Gràcies a la seva regulació per atraure multinacionals amb activitats dins d’Europa, i en particular les grans empreses tecnològiques, Irlanda lidera -i de pallissa- el rànquing de creixement del PIB per càpita de la darrera dècada: un 75% més entre 2014 i 2024 segons dades d’Eurostat.
I, tanmateix, des de fa alguns anys, els escassos i mal equipats patrullers de l’armada irlandesa adverteixen d’un greu perill pel model econòmic del país: la presència continuada de navilis russos entorn de l’illa. Se sospita que aquests estan elaborant mapes dels cables submarins. I Irlanda, pel seu model econòmic, en té cada cop més: més d’una quarta part de tots els intercanvis de dades entre Europa i Amèrica del Nord passen cada dia per l’illa.
La neutralitat militar irlandesa s’ha convertit en un tret tan característic de la identitat moderna del país que Irlanda és un simple observador de la seva pròpia seguretat marítima. I això genera riscos no només interiors, sinó també pels seus veïns i el conjunt dels països europeus, que depenen en part de les infraestructures clau per a l’economia digital que acull Irlanda.
El ministeri de defensa irlandès està tan summament subdesenvolupat que no disposa ni tan sols de canals pels quals alertar d’amenaces als seus aliats europeus, perquè no té sistemes capaços de gestionar informació militar classificada.






