Irene Montero i la cultura de la violació

La idea que existeix una cultura de la violació fa dècades que forma part de l’arsenal argumental del feminisme que, igual que molts altres conceptes, ha anat ampliant el seu sentit fins a abastar-ho pràcticament tot. Tota posició sobre aquest greu problema que no sigui estrictament repressiu és per a les feministes com Montero cultura de la violació. I convençuda d’aquest fet va acusar el PP, a la sessió de control d’aquest dimecres al Congrés, d’afavorir-la. La raó, una molt concreta: a Galícia, una campanya contra la violència sexual, que crida a les dones a guardar determinades precaucions, és valorada com aquesta mena de cultura.

El més perillós de tot és que no utilitzen aquest mot només en el sentit d’insultar, sinó com a composició ideològica més global. Tothom que no està per la repressió fomenta aquesta cultura. Tothom que té alguna cosa a dir sobre les actituds més adequades o menys en els seus comportaments d’algunes dones fomenta la cultura de la violació. Com en el cas dels homosexuals i els transsexuals, tot allò que no sigui elogi, faci el que faci, o que no signifiqui condemna penal és considerat com una agressió.

I el perill radica en el fet que aquesta mentalitat ha impregnat les polítiques i les lleis dels governs i les pràctiques socials. Sense anar més lluny, a Catalunya el govern d’ERC ha multat a una pastisseria amb 7.501 euros, que no és poca cosa, per posar un cartell que deia “es necessita mestre pastisser”. I quina falta comet aquest cartell, us preguntareu, per castigar-lo amb tants milers d’euros de sanció? Doncs que no deia que es necessitava un “mestre o una mestra pastisser/pastissera”. Fins aquí hem arribat, i això funciona amb tota normalitat i és un exemple més de la pressió cada vegada més opressiva sota la que vivim.

És la mateixa que enregistra el conegut presentador d’El Hormiguero, Pablo Motos. L’inefable ministeri de la Igualtat va llançar una campanya amb motiu del dia contra la violència de gènere per denunciar la “violència masclista” assenyalant cares conegudes que la practiquen i un d’ells ha estat Pablo Motos, que fa disset anys que fa el programa El Hormiguero a la televisió. El seu nom i imatge no apareix, així s’eviten problemes legals, però figura un presentador que recrea la seva imatge i que li fa una pregunta que ell va fer fa anys a Elsa Pataki, concretament el 2016, repuntant-li si per dormir utilitzava roba interior de puntetes o més estàndard. Va ser en el marc d’una entrevista en la qual Elsa Pataki era la imatge d’una campanya d’una empresa de llenceria. Amb aquest motiu Pablo Motos ha estat massacrat a les xarxes, malgrat que si es veu el programa es constata que Elsa Pataki presentava “roba interior i pijames sexis”. La descontextualització per poder castigar a tort i a dret és una característica d’aquesta forma d’actuar que s’estén també, i de manera especial, sobre la gent més jove a l’escola.

Concretament, a Catalunya, un nombrós grup de pares amb l’afegit d’una associació, e-Cristians, han impugnat els decrets sobre educació bàsica i batxillerat perquè en ambdós casos imposen l’educació amb la perspectiva de gènere en totes les matèries i en tots els centres, públics, concertats i privats, i alhora es procedeix a liquidar l’assignatura de religió que, teòricament, és obligatori impartir ena tots els centres i és d’inscripció voluntària. La perspectiva de gènere, que alguns ingenus han confós amb la senzilla igualtat d’home i dona, és un exemple ideològic que va carregat de mesures com les que estem constatant que es produeixen i que es tradueixen cada vegada més en la liquidació de diversos drets, uns relacionats amb els pares, altres fonamentals com la llibertat d’expressió.

No deixa de ser cridaner que les partidàries del feminisme de gènere que són les primeres responsables d’haver introduït aquest concepte en les lleis de l’estat i amb totes les seves polítiques, ara vegin com la mateixa idea se’ls hi gira en contra amb la llei trans, fins a l’extrem que es queixen que si aquesta prospera significarà l’esborrat de les dones. I és que determinades idees les carrega el diable.

Print Friendly, PDF & Email

Entrades relacionades

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Fill out this field
Fill out this field
Introduïu una adreça electrònica vàlida.

The reCAPTCHA verification period has expired. Please reload the page.