Ja fa setmanes que els economistes apunten a un retorn de la inflació, és a dir, de la pujada general i sostinguda dels preus.
Segons Pascal Blanqué, màxim responsable d’inversions de Amundi, empresa de gestió d’actius, fa ja massa temps que la inflació es va esvair del panorama dels inversors.
Ara, però, sembla que hi ha importants elements en la conjuntura econòmica que apunten que la inflació és una tendència que torna per quedar-se .
Primerament, la globalització no està sortint totalment indemne de la pandèmia de la Covid-19. La desconfiança entre els països ha augmentat significativament, i el context internacional es percep com menys acollidor del que era el 2019.
Les empreses fan promeses de proximitat i es mostren cada vegada més interessades a reubicar al menys part de les seves activitats en els seus respectius països d’origen.
En segon lloc, aquesta desconfiança cap al que ve de fora (ja sigui de la Xina o dels gegants tecnològics nord-americans, en el cas d’Europa), es combina amb grans programes d’inversions (¿de despesa?) públiques.
I, el colofó de tot això, l’enorme deute públic que els estats (sobretot a Occident) han acumulat des de l’inici de la pandèmia.
Tots aquests factors semblen confluir per generar un canvi de cicle en els mercats durant els propers mesos.
En el context actual, és desitjable la inflació?
Molts experts consideren que la inflació és actualment més necessària que mai.
L’augment dels preus servirà per reduir l’import del deute públic, que s’ha contret en un moment en què el cost d’endeutar-se se situava en mínims històrics.
Així doncs, la inflació serà en part una cura per als estats, i més en general, per a les economies: tots els economistes estan d’acord amb que una economia és sostenible a llarg termini només amb la combinació de creixement econòmic i inflació.
No obstant, la pujada de preus ocasionarà altres conseqüències tant per als estats com per al sector privat.
En primer lloc, la muntanya de deute contret és tal que seguirà pesant, i molt, sobre les futures generacions.
Això serà particularment cert en països com Espanya, on la baixíssima taxa de natalitat, que l’epidèmia ha enfonsat encara més, seguirà perforant la seguretat social fins a fer-la totalment insostenible.
En segon lloc, la pandèmia ha generat també una muntanya d’estalvis per nombroses llars i fins i tot empreses que no s’han vist directament afectades pels tancaments.
Quant s’aixequin les restriccions es preveu un remolí de consum. Però aquest es produirà en un mercat amb menys oferta que en 2019. El que previsiblement succeirà llavors és un espiral d’augment dels preus.
Quant això es produeixi (Blanqué ho preveu aquest estiu als Estats Units, i hauria d’arribar a Europa uns mesos més tard), serà un mal moment per realitzar compres importants.
Per a una població ja profundament afectada per la pandèmia, veure decréixer ràpidament el valor dels seus estalvis suposarà un nou i dur cop.
Així doncs, la inflació serà necessària per reduir el valor del deute, però comportarà més sacrificis per a moltes llars.
Loading ...
