L’indult és una facultat discrecional motivada del govern; en altres termes, la pot concedir lliurement, però no de manera arbitrària sobretot si els informes preceptius de la fiscalia i de la justícia li són desfavorables. Naturalment, l’indult és atorgat amb aquests dos últims requeriments en verd.
No és el cas dels empresonats per l’1 d’octubre. L’informe de fiscalia va ser totalment negatiu i el de l’àmbit judicial, que a més en aquest cas correspon al Tribunal Suprem, ha estat un semàfor vermell molt rotund. Es pressuposava que aquest informe seria negatiu, però no amb la contundència amb que s’ha produït, donat que barra tota escletxa al govern per justificar l’indult. Fins i tot no s’està de subratllar que alguns dels empresonats són aliats necessaris a la coalició que dóna suport al govern espanyol. Per no disposar d’elements favorables, ni tan sols la de l’advocacia de l’estat es pot posar sobre la taula, perquè senzillament van eludir el tema i es van limitar a consignar que no existien responsabilitats econòmiques pendents. Van fugir d’estudi, i això que aquesta instància, per dependència orgànica, és sempre la més favorable al govern.
Es va equivocar Sánchez en el seu discurs dels últims dies quan presentava l’indult com el fet d’evitar la revenja, i com un acte de concòrdia?
És evident que les seves paraules induïen a creure que la sentència, si es mantenia, constituïa una mena de venjança. Ha influït negativament aquesta visió sobre l’acord de la sala tercera del Tribunal Suprem que, a més, ha estat per unanimitat i més ràpid del que s’esperava? O bé coneixia Sánchez per on anirien els trets i es va curar en salut? Sigui com sigui, la posició de la justícia és tan rotunda, que si tiren endavant els indults, Sánchez obrirà una crisi institucional. En primer lloc perquè el rei haurà de signar-los i això, encara que és un requisit formal, no deixarà de ser un element de desgast i crítica a una monarquia que no va sobrada de suports, perquè sectors tradicionalment monàrquics podrien arribar a pensar que un rei sense autoritat no és un monarca.
El segon problema vindrà perquè l’indult serà recorregut i el resoldrà el mateix Tribunal Suprem, si bé en una sala diferent. Si dictamina en contra, el xoc de trens institucional s’haurà consumat, Sánchez es quedarà sense indult i el problema polític s’haurà multiplicat. Cal recordar que no és la primera vegada que els jutges tomben indults del govern. No és habitual perquè aquests no els acostuma a concedir si no hi ha prou informes favorables, però de precedents n’hi ha.
Remarquem-ne dos per la seva significació. Un és el del cas del conseller delegat del Banc de Santander, Alfredo Sáenz, condemnat a 3 mesos d’arrest i inhabilitació. La sala contenciosa-administrava del Tribunal Suprem el va revocar. L’altre tenia un to de política feminista, va ser el 2018 i el Tribunal Suprem va anul·lar l’indult parcial concedit a María Salmerón, una dona que havia desobeït reiteradament la custòdia compartida de la seva filla amb el pare que anys enrere havia estat condemnat a 1 any i 9 mesos de presó per violència de gènere. El govern no té perquè dictar els indults de manera immediata. Pot esperar a finals de juliol per introduir la pausa d’agost entremig, però així i tot, la situació institucional i política d’Espanya es continua deteriorant.
Es va equivocar Sánchez en el seu discurs dels últims dies quan presentava l’indult com el fet d’evitar la revenja, i com un acte de concòrdia? Share on X
Loading ...
