govern independentisme

Independentisme: l’etern retorn

Ja està clar, tindrem un govern de la Generalitat com el que teníem, amb la diferència que en lloc de Torra hi haurà Pere Aragonès. Aquesta és la conclusió, si no passa res d’especial, a que permet arribar després de conèixer l’acord sobre la Mesa del Parlament, que presidirà Laura Borràs, malgrat pesar sobre ella l’amenaça d’una inculpació per un delicte que res té a veure amb la política: tracte de favor en la contractació, segons l’informe inicial dels Mossos d’Esquadra, però que el món independentista considera que forma part de les agressions de l’estat.

En aquest sentit, l’avantatge de l’independentisme, perquè el seu electoral així ho vol, és doble. Per una banda, amb independència dels resultats que obtingui i de la gestió que faci, té vots assegurats per formar govern. Per una altra, té un blindatge davant qualsevol inculpació judicial, a la qual sempre es pot atribuir, amb raó o sense, una motivació política.

La Mesa del parlament, a més de Laura Borràs, estaria constituïda per dos membres d’ERC, un altre de JxCat i un altre de la CUP, que configuraran la majoria, i dos pel PSC, si bé pot arribar a cedir-ne un a Catalunya en Comú. Aquesta configuració determina la del govern. Les dues forces majoritàries es repartiran les conselleries i la CUP donarà suport des de fora.

Una vegada més, com en el cas d’Arrimadas abans, s’ha demostrat que l’impuls que pot significar una certa concentració de vot, en aquest cas en Illa, és insuficient per trencar la correlació de forces.

I si de la mirada catalana passem a la barcelonina, veuríem que un cop desinflat el suflé Colau, el resultat a Barcelona, si res no canvia, pot ser el d’una altra majoria independentista. Naturalment, la distribució de vots no té per què repetir la del Parlament, millor dit no la repetirà, però sí que aquella serveix com a orientació.

I cenyint-nos a aquest criteri, la fórmula més possible per guanyar l’Ajuntament seria la formada per JxCat i ERC amb 9 i 8 regidors respectivament, i el suport almenys a l’hora de triar l’alcalde de la CUP amb 3 regidors. Aquest conjunt es quedaria a 1 regidor de la majoria absoluta i seria suficient per guanyar l’alcaldia en segona volta malgrat que la primera força fos el PSC amb 10 regidors, però que amb els 4 en que quedaria reduïda Colau, serien insuficients per fer un bloc alternatiu. La resta, distribuïts entre el PP i Cs amb 2 cadascun, i 3 per a Vox, difícilment podrien configurar una alternativa, perquè resulta impensable que el partit d’extrema dreta fes president a Collboni i que donés suport a una coalició formada amb els seguidors de Colau. Però si es prescindeix d’aquest, els socialistes no en tenen prou amb els 7 escons que aportarien els partits del centredreta. Evidentment falta molt de temps per a les eleccions i es poden moure moltes coses, i és de desitjar que passi.

En tot cas, el que queda clar és que moviments vegetatius del tauler, tal com està disposat, no posaran fi a la majoria independentista ni al predomini de l’esquerra molt esquerrana en les coalicions. La conclusió és evident: o sorgeixen noves dinàmiques polítiques que alterin tot l’escenari català, perquè representen plantejaments nous que esborren fronteres i aporten amb credibilitat el que la majoria de la gent cerca avui en dia, o la política catalana significarà l’etern retorn.

La CUP ha d'ocupar la presidència del Parlament de Catalunya?

Loading ... Loading ...
Print Friendly, PDF & Email

Entrades relacionades

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Fill out this field
Fill out this field
Introduïu una adreça electrònica vàlida.

Menú