salari mínim

Les conseqüències d’un nou increment del salari mínim

El passat dimecres 9 de juny els mitjans de comunicació es van fer ressò de l’estudi del Banc d’Espanya que alertava que l’increment del 22% del salari mínim interprofessional (SMI) va restar 180.000 llocs de treball, que afectaven sobretot a treballadors de baixos nivells d’ingressos. Aquest fet va obrir una vegada més el debat sobre els efectes no volguts de l’increment del salari mínim, sobretot quan aquest és elevat i sobtat, com va ser el cas.

La vicepresidenta tercera del govern i ministra de Treball, Yolanda Díaz, va intentar desautoritzar l’estudi amb una argumentació tan poc consistent, com assenyalar l’extraordinari increment general de l’ocupació que s’havia produït en el període assenyalat. Naturalment, una cosa poc té a veure amb l’altra. Es pot produir un augment de l’ocupació i alhora reduir aquest increment en el sector del salari mínim. En altres termes, l’ocupació encara hauria estat més gran amb benefici dels treballadors menys preparats.

Ara, la ministra torna a plantejar un nou increment que s’acumularia a tots els anteriors. La reflexió va en el sentit que en millorar els ingressos més baixos proporciona unes millors condicions de vida i també és una injecció per al consum, perquè com major és l’ingrés més es destinen els seus augments a la compra de béns i serveis. Però, en el vessant negatiu hi ha la consideració que un nou augment, sobretot si és significatiu, pot impactar negativament amb l’atur. Ho fa concretament amb els sectors de població menys preparats, els que tenen un baix nivell de formació, immigrants, persones que estan molt de temps a l’atur i joves. Com equilibrar aquests dos fets?

Cal considerar que els salaris són una expressió de la productivitat de cada país, i si aquesta és baixa, els salaris no poden ser alts. Hi ha per tant una relació entre renda per càpita i retribució salarial que també s’aplica al salari mínim. En relació amb l’última pujada, l’SMI d’Espanya se situa en els 1.050 euros per 12 pagues, o 900 euros per 14 pagues. Aquesta xifra, que ara la ministra vol augmentar, està proporcionada? Si s’observa en el context europeu la relació entre la renda per càpita i el salari mínim, es veu que hi ha una clara correlació entre els dos factors en països que es desvien lleugerament a l’alça o a la baixa, per exemple França, que és el que té el salari mínim més alt en relació amb el que li correspondria pel seu nivell de renda. Mentre que els Països Baixos, malgrat que és en termes absoluts alt, encara li correspondria una quantitat més gran. Espanya es troba lleugerament per sobre del que li toca per la seva renda per càpita, malgrat que és un 20% inferior a la mitjana europea.

Per tant, l’única forma de fer créixer aquesta retribució, com totes les altres, és augmentant la productivitat. No és aquest l’únic requeriment, també els increments han de ser pausats i previsibles en el temps per evitar que actuïn reduint l’ocupació, com ha succeït. En la comparació europea també és important el cost de la cistella bàsica de consum, perquè és evident que un euro a Espanya no té la mateixa capacitat adquisitiva que a Romania o a Alemanya.

En aquest sentit, hi ha una altra mesura que no pressiona sobre els costos de producció i que milloraria les rendes inferiors. Es tractaria de modificar l’estructura actual de l’IVA a Espanya perquè castigués menys a aquestes persones. En l’actualitat l’IVA representa el 14% dels ingressos de l’últim quintil de renda, i això és molt. Es guanyaria poder adquisitiu si aquesta pressió fiscal es reduís en alguns punts.

Un altre factor a tenir en compte és que no és recomanable, com es fa a Espanya, prescindir de les diferències territorials establint un salari únic per a tot el país, perquè hi ha fortes diferències de renda i, per tant, la seva significació és també molt diferent. Una cosa semblant passa en els sectors. L’impacte de l’SMI en l’agricultura poc té a veure amb el de la indústria, i també en relació amb els nivells d’edat i de formació, de si es tracta d’una primera ocupació o ja és un professional assentat.

Per tant, darrere la simplicitat de l’SMI s’amaga un conjunt de qüestions que assenyalen la diferència entre el que és una bona o dolenta decisió política.

Els increments del salari mínim han de ser pausats i previsibles en el temps per evitar que actuïn reduint l’ocupació, com ha succeït Click To Tweet

👉 ¡Uneix-te al nostre grup de Facebook de Converses a Catalunya!

Comentem entre tots les notícies de Catalunya per a estar informats.
Podreu consultar totes les claus del dia!

La carta d'Oriol Junqueras representa la fi de la via independentista a mitjà termini?

Mira els resultats

Loading ... Loading ...
Print Friendly, PDF & Email

Entrades relacionades

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Fill out this field
Fill out this field
Introduïu una adreça electrònica vàlida.

Menú