A finals de gener s’acabarà el mecanisme anti-Covid que permetia congelar el deute dels estudiants universitaris als Estats Units.
Això voldrà dir que 43 milions de nord-americans (prop del 13% de la població del país), hauran de començar a tornar a pagar pel deute contret per accedir a l’educació superior.
Pressionat per l’ala progressista del Partit Demòcrata, el president electe Joe Biden feu campanya per perdonar almenys una part del deute estudiant. Una ajuda que podria oscil·lar entre els 10.000 i els 50.000 dòlars per persona.
De concretar-se, es tractaria, com apunta el Republicà Oren Cass, de la transferència de riquesa més important de la història dels Estats Units. La suma equivaldria al total de la despesa social directa del país… dels últims 40 anys.
Tot i que la idea causa furor entre els radicals i els joves membres del Partit Demòcrata, la idea compta amb pocs defensors seriosos, inclús entre els progressistes.
Què cal doncs fer amb el deute que els estudiants nord-americans arrosseguen?
Centrar les ajudes en el 25% més pobre
La columnista progressista del Financial Times Rana Foroohar és partidària d’un esquema de condonació més reduït i centrat en els estudiants d’entorns desafavorits.
La major part del deute estudiant total és contret per la classe mitjana i alta. Aquestes famílies gasten sumes particularment elevades per assegurar-se que els seus fills entrin a les millors universitats, que són també les més cares.
No obstant, aquest col·lectiu té relativament pocs problemes per pagar el deute estudiant.
El problema, segons Foroohar, se situa en el 25% més pobre dels endeutats. Aquests pateixen un ràtio desproporcionadament elevat de deute respecte els seus ingressos totals.
A més, els estudiants provinents de famílies que formen el quart més pobre de la població són també els que deixen els estudis sense acabar amb més freqüència. Així com els que més treballen alhora que estudien.
Foroohar es mostra partidària de centrar les ajudes en el 25% d’estudiants més pobres, sotmetent l’obtenció de la condonació a la verificació dels mitjans financers.
Reformar a fons un sistema profundament disfuncional
La columnista també reconeix que actualment el sistema universitari nord-americà no funciona: massa famílies s’endeuten fins al coll per pagar estudis als seus fills que no els conduiran a una bona feina.
És un problema ben conegut a Espanya: la demanda d’estudis «de lletres» augmenta sense parar, mentre el mercat laboral demana a crits tècnics i enginyers. Llocs de treball que sovint no exigeixen estudis universitaris, sinó una bona formació professional.
En aquest punt, Foroohar coincideix amb Oren Cass, director del think tank conservador American Compass.
Segons afirma Cass, les grans universitats han creat un sistema extremadament lucratiu situant-se en una posició intocable. Han sabut vendre que són el sine qua non d’una vida d’èxit. I per tant, la demanda que reben és enorme.
Les universitats fan pagar sumes monstruoses als alumnes (de mitjana, 30.000 dòlars anuals), el doble que el que costa l’educació a les universitats públiques europees. A més a més, a diferència del que passa a casa nostra, als Estats Units els alumnes paguen en general la pràctica totalitat del cost.
Però és que a banda dels costos d’escolarització exorbitants, les universitats nord-americanes reben cada any subsidis públics de més de 150.000 milions de dòlars.
Tot plegat per sovint res de res: segons dades de la Reserva Federal de Nova York, el 40% dels graduats acaba fent feines per les quals no es requeria cap títol universitari.
Cass, més radical en la seva crítica al sistema universitari que no pas Foroohar, proposa replantejar totalment l’educació a la sortida de l’escola recentrant-la en la formació professional.
També apunta que cal acabar amb els subsidis públics a les universitats i assegurar-se que l’ensenyament que hi és donat respon a les necessitats laborals, sense oblidar un major suport públic als més humils.
En definitiva, Cass i Foroohar semblen estar d’acord en fer que les universitats siguin més responsables amb les seves finances i amb els serveis que ofereixen als joves.
Loading ...
