Pot cremar Catalunya com Califòrnia?

Poden cremar els boscos de Catalunya com els de Califòrnia? De manera recurrent, en els últims anys, en aquest gran estat del Pacífic s’estan produint grans incendis, si bé els que estem veient a l’inici de la temporada són dels més grans i demolidors, i han traspassat àmpliament les fronteres de l’estat. Hauríem de remuntar-nos fins al 1910 per trobar una equiparació, quan l’amplitud dels incendis de l’oest del país van travessar diversos estats i provocaren 85 morts. Cal dir, però, que els d’enguany són molt més importants.

Califòrnia, com Catalunya i certes zones d’Austràlia, pertany al clima caracteritzat com a mediterrani: estius secs i calorosos, tardors i primaveres on es concentra la precipitació que facilita el desenvolupament del sotabosc. També les característiques dels seus boscos fan que la seva rendibilitat, tal com estan plantejats, sigui molt escassa i per tant, un cop superades les explotacions tradicionals del bosc, com la producció de carbó vegetal, diguem que queden abandonats a la mà de Déu i a la freqüentació de l’home que ho ignora quasi tot sobre el forest.

En el cas de Califòrnia a més es dóna una urbanització dispersa, multitud de cases aïllades, petites poblacions i una gran mobilitat.

Els incendis de Califòrnia no són un fet excepcional com tots els que es produeixen en el clima mediterrani. La gran diferència radica en la seva magnitud i virulència. La causa que ho justifica tot és el canvi climàtic. Evidentment té importància. Hi ha un augment de les temperatures i una pèrdua de la humitat ambiental que facilita l’incendi. Pels polítics locals, a més, atribuir-ho tot al canvi climàtic té l’avantatge d’expulsar-se les responsabilitats de sobre. Però aquestes hi són i a més tenen un caràcter determinant. L’augment de les temperatures no seria suficient per explicar, en una àrea humanitzada com és Califòrnia, la magnitud de l’estrall dels actuals focs forestals.

Hi ha raons molt concretes que ho expliquen. En primer lloc la manca de recursos d’extinció. El nombre de bombers que hi ha en aquest estat és aproximadament la meitat dels que serien necessaris i està a anys llum de l’estàndard de Catalunya. Això és degut al fet que la visió de l’incendi forestal als EUA en general és molt diferent de la que es dóna a països com el nostre. Aquí que es cremi una hectàrea és gairebé un sacrilegi. Als EUA, fins fa relativament pocs anys, el criteri aplicat era estrictament econòmic: no importaven massa les hectàrees cremades, que es veien com un fenomen natural que en part ho és, sinó l’afectació econòmica. I això volia dir que si no afectava infraestructures i hàbitats humans i centres fabrils, aturar-ho més aviat o més tard tenia una importància relativa.

Aquest criteri  ha canviat d’uns anys ençà i el resultat va ser, i aquí ja entrem en connexió amb Catalunya, una gran reducció dels focus. Però aquesta pràctica té una contrapartida que és el creixement de la densitat forestal, la multiplicació d’arbres, arbustos i matolls que confereixen una gran densitat energètica a cada hectàrea de bosc. En definitiva, es va augmentar el combustible. Aquest fet lligat, ara sí, a condicions atmosfèriques adverses i a la gran extensió del territori ha facilitat aquestes bombes de foc que en algun cas són els incendis forestals tan difícils aleshores d’aturar.

La principal virtut de Catalunya iniciada a partir del 1987 amb l’aplicació de l’estratègia FocVerd ha estat precisament el control dels focus per evitar el seu creixement. No és que ara hi hagi menys incendis que abans, és que ara els que es produeixen no tenen temps de créixer perquè la intervenció humana els redueix ràpidament. I això ha permès que del 1987 ençà només hi hagués tres episodis de grans incendis forestals. Però aquesta virtut té una contrapartida que és que la falta de cura en les polítiques forestals fa que la massa del bosc a Catalunya, la seva energia potencial, s’hagi multiplicat. Per tant, n’hi haurà prou amb condicions adverses perquè es poguessin produir situacions que, a l’escala proporcional nostra, guardessin relació amb el succeït a Califòrnia, és a dir, incendis que en el nostre cas oscil·larien entre les 5.000 i les 30.000 hectàrees cremades en cada ocasió. Les condicions adverses són molt concretes: temperatures elevades durant dies i dies, clarament per sobre dels 30 graus, cosa ben freqüent, i el que ja és més excepcional, caigudes de la humitat relativa de l’aire per sota del 20%. En aquestes condicions poden esclatar grans focs forestals.

El problema és que mentre que l’estratègia que s’aplica és molt eficient per controlar els focus, no disposem de cap plantejament per afrontar el gran incendi, aquell que desborda el control i s’estén i s’estén com passa, salvant les distàncies, a Califòrnia.

 Loading ...