Els impostos són una falsa solució a les múltiples crisis que afrontem

Declivi demogràfic i envelliment massiu, transició energètica i “descarbonització” de l’economia… Nombroses veus amb gran impacte mediàtic arreu d’Occident consideren que incrementar els impostos a les empreses i a les llars amb rendes més elevades és la solució màgica als grans reptes que planteja el segle XXI.

Apujar els impostos als que més tenen és una vella mesura estrella que rarament ha tingut els efectes desitjats. Però en el context actual d’endeutament públic en nivells de record històric, combinat amb la necessitat de realitzar inversions milionàries per a satisfer les exigències del pla industrial Green Deal (Pacte Verd) de la Comissió Europea, apujar impostos s’ha convertit en molts països en una opció que es planteja seriosament.

A Espanya mateix, el govern de Pedro Sánchez ja ha explicat a Brussel·les que compta incrementar la recaptació total en un 25% entre 2022 i 2026, cosa que implicaria inevitablement apujades d’impostos. I això en un país que ja fa a hores d’ara un esforç fiscal més d’un 50% superior a la mitjana de la UE.

Efectivament, com Converses ja recollia fa uns mesos, a Espanya els que paguen impostos són una minoria: les prestacions públiques que reben el 60% de les llars espanyoles són superiors als impostos que paguen, fet que implica que només un 40% de les llars paga pel conjunt del país.

A França el problema és similar, amb només un 44% que paga impost sobre la renta. Una minoria que a més es pretén que segueixi incrementant la seva càrrega fiscal.

Un informe recent de l’economista Jean Pisani-Ferry recomanava al govern d’Emmanuel Macron que instaurés un nou impost sobre el patrimoni al 10% de francesos que més renda paga, amb l’objectiu de recaptar 5.000 milions d’euros anuals que servirien per a finançar la transició ecològica.

La raó de taxar els que més tenen no seria solament incrementar la redistribució de la renta, sinó castigar els que generen “una empremta ecològica” més gran – s’entén que les persones amb més poder adquisitiu contaminen més perquè agafen més l’avió, van més amb cotxe i viuen en llars més grans.

Evidentment, aquest nou impost seria en principi “temporal” i “excepcional”. A la pràctica, però, es tractaria d’imposar una nova càrrega al 10% de les llars que ja paguen més impostos sobre la renta, i que com hem vist ja són una minoria tan a França com a Espanya.

Mesures com aquestes resulten encara més injustes si es té en compte que els jubilats que disposen d’importants coixins financers però que no generen ingressos notables sotmesos a la declaració de la renta hi escapen sense problema.

Les empreses tenen igualment nombrosos instruments per escapar a pujades similars de l’impost de societats, com “exterioritzar” beneficis o canviar la seu social.

La càrrega es concentra doncs altre cop en les llars relativament joves, incloent aquelles formades per parelles amb fills o en edat de tenir-ne.

La realitat és que, a base d’augmentar els impostos a les rendes més elevades, a França pràcticament ja no queden residents fiscals realment rics. Només cal apuntar que l’àrea metropolitana de Londres és la sisena població amb més residents francesos del món, i que el seu barri francès, Kensington, és precisament un dels més benestants de la capital britànica: els francesos amb major poder adquisitiu ja fa temps que han marxat massivament del país.

Així doncs, el 10% de les llars contribuents que es veurien afectades per l’impost extraordinari ecologista estarien triplement penalitzades: ja són les que més impostos paguen a França (1), contribueixen per tant desproporcionadament a les polítiques socials del govern al haver decidit quedar-se en el país (2), i en bona mesura són llars joves i per tant les que més potencial retenen, tant econòmic com familiarment (3).

Aquesta és la realitat de polítiques ben intencionades per afrontar els grans reptes del nostre segle, però que a la pràctica resulten tan injustes com ineficients per la pèrdua de recaptació que a llarg termini acaben generant. Apujar impostos a les famílies en un context d’enorme pressió fiscal sobre les classes mitjanes i mitjanes-altes genera més problemes que no pas en resol.

Estàs d'acord que el 23 de juliol, en plenes vacances d'estiu, es convoquin eleccions generals?

Mira els resultats

Loading ... Loading ...
Apujar impostos en un context d'enorme pressió fiscal sobre les classes mitjanes i mitjanes-altes genera més problemes que no pas en resol Share on X

Entrades relacionades

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Fill out this field
Fill out this field
Introduïu una adreça electrònica vàlida.

The reCAPTCHA verification period has expired. Please reload the page.