Ha pres Colau la decisió de plegar?

La sortida de Twitter d’Ada Colau és tota una premonició. Significa que l’alcaldessa ja no suporta l’exposició pública. Està políticament cremada. No n’hi ha per a menys.

Una de les seves cartes de l’actual mandat, l’urbanisme tàctic, s’ha girat contra ella i és una font de crítiques i disgustos continuats per les limitacions de la mobilitat amb vehicle, però també perquè presenta amb els seus colors heterogenis una imatge confusa i molt poc harmònica del que és la ciutat. Aquest fet unit a l’aire rònec per manca de conservació de les primeres zones i també d’altres espais cèntrics de la ciutat confereixen una imatge en la que els barcelonins no s’acaben de reconèixer.

L’aplicació de la zona de baixes emissions i la limitació a circular per a determinats vehicles també és un degoteig constant de protestes que aniran en augment en la mesura que es noti la fi de la moratòria que existia per als vehicles comercials. Al mateix temps, es generalitza l’alarma pels incidents de bicicletes i patinets que no estan sent controlats malgrat les reiterades promeses. En l’últim mes s’han produït tres atropellaments amb necessitat d’assistència hospitalària a càrrec d’aquests vehicles de mobilitat personal, els patinets. Molta gent gran circula amb temor per la ciutat davant les escomeses d’aquests vehicles. També hi ha un clamor creixent dels ciutadans que es consideren enganyats amb el discurs de la participació que només funciona per aquelles qüestions que interessen al govern municipal, però no pels grans temes polèmics. Ada Colau furta a la ciutadania la consulta sobre el tramvia, l’urbanisme tàctic i les superilles que, si s’arriben a dur a terme, canviaran Barcelona d’una manera radical. I això no es pot fer sense comptar amb l’opinió de la gent.

Tot això succeeix en una ciutat castigada per la Covid-19 i que perdrà alguns dels seus al·licients per a un turisme de qualitat. Per exemple un 15% dels restaurants amb estrelles Michelin ja hauran desaparegut. I si la cosa dura més, la sagnia continuarà. D’aquesta manera es perdrà un dels al·licients del turisme gastronòmic. Grups empresarials d’aquest àmbit, com El Barri d’Albert Adrià, és un exemple d’aquesta destrucció d’un determinat tipus d’atractiu que Barcelona tenia. Però tot això es produeix sense que hi hagi respostes per part de l’Ajuntament, que es dedica, això sí, a fabricar encontres, debats i molt de paper per explicar com serà de millor el futur. El problema és que aquest passa pel present.

Una de les ciutats amb major pressió fiscal municipal d’Espanya no pot manifestar el grau de desordre intern i la falta de respostes eficaces a la crisi. Els barcelonins que paguen més de 400 euros per habitant i any en matèria d’IBI, per situar un exemple del pes de la fiscalitat, i que són en aquest capítol la segona ciutat amb un impost més elevat d’Espanya (la primera és Madrid) no poden sentir-se satisfets de l’ús que fa de tants recursos el govern d’Ada Colau. Tot plegat indica que hem entrat a la tardor de la matriarca.

 Loading ...