Molts analistes coincideixen que, d’acord amb els últims anys, que la permanència de la classe mitjana a Occident podrà desaparèixer en els anys vinents. No obstant això, per l’economista Javier Garcia-Arenas el futur no serà tan dur per a la classe mitjana.
L’autor, en l’últim informe mensual, analitza l’evolució futura de la classe mitjana mitjançant dos factors: les tendències demogràfiques i la transformació tecnològica. Garcia-Arenas, mitjançant dades actuals de les ocupacions emergents, realitza una projecció sobre l’impacte de l’automatització per a la classe mitjana. Els resultats, tot i ser previsions que poden no donar-se de tal manera en la realitat, descriuen un escenari on el 48% dels llocs de treball de la classe mitjana estaran en risc d’automatització.
Tot i la rellevància d’aquesta dada, si es compara amb les classes baixes, la situació és pitjor: gairebé el 70% dels actuals llocs de treball ocupats per persones pertanyents a les classes menys benestants podrien desaparèixer a mig termini pel canvi tecnològic.
Dins de la classe mitjana-baixa les ocupacions amb més perill de ser automatitzats, segons l’autor, són els que presenten accions més “rutinitzables”. Garcia-Arenas posa com a exemple la comptabilitat i l’administració, coincidint amb el recent cas en què la Justícia fallada a favor d’una comptable després de ser acomiadada per reemplaçament d’un robot. D’altra banda, l’economista afirma que el risc d’automatització decreix a mesura que augmenta el salari en els diferents llocs de treball.
Més pobresa entre els joves
En un futur pròxim els joves tindran menys possibilitats d’accedir a la classe mitjana. Segons un recent estudi de l’OCDE, el percentatge de persones d’entre 20 i 30 anys que pertany a la classe mitjana en l’actualitat és del 60%, enfront del 68% dels baby boomers quan tenien la mateixa edat.
En aquest sentit, cal no oblidar que un altre dels factors és l’envelliment de la classe mitjana. Augmentarà de forma significativa el nombre de persones de classe mitjana que tinguin com a principal font d’ingressos la pensió. Lògicament, perquè una part molt important de les persones de més edat continuïn pertanyent a la classe mitjana, és imprescindible que el poder adquisitiu que els proveeix la seva pensió es mantingui relativament estable. Això, però, és probable que pressioni les finances públiques de molts països desenvolupats, o que generi certes tensions intergeneracionals.
