Que la Xina no s’hagi obertament pronunciat a favor de Rússia després de la seva invasió d’Ucraïna no vol dir que hagi aparcat les seves aspiracions de construir un ordre mundial sense els Estats Units i els seus aliats occidentals.
De fet, Moscou i Pequín enviaren un senyal particularment fort durant la recent visita a Tòquio del president nord-americà Joe Biden en motiu d’una trobada de la “Quad”, un grup de diàleg en matèria de seguretat en la regió indo-pacífica format pel Japó, l’Índia i Austràlia, a més dels Estats Units.
Mentre aquesta trobada tenia lloc, Rússia i la Xina efectuaren maniobres conjuntes d’avions bombarders nuclears sobre el Mar del Japó. Tota una demostració de amb qui pot comptar Moscou per fer front a Occident.
Pequín també empra eines diplomàtiques més subtils per oposar-se a les iniciatives nord-americanes de defensa i seguretat. La més important fou desvelada precisament quan Biden inicià la seva gira asiàtica. Es tracta de la “Iniciativa Global de Seguretat” (IGS), un projecte que aspira a construir un nou ordre mundial.
En una presentació per vídeo que el president xinès Xi Jinping feu als altres caps de govern dels BRICS (Brasil, Índia, Rússia i Àfrica del Sud), aquest assenyalà que la IGS cerca “reforçar la confiança política mútua i la cooperació en seguretat… acomodar els interessos centrals i les principals preocupacions de cadascú, respectar la sobirania, la seguretat i el desenvolupament, oposar-se a l’hegemonisme i a la política del poder, rebutjar mentalitats de guerra freda, oposar-se a la confrontació, i treballar plegats per a construir una comunitat global de seguretat per a tots”.
De moment, la iniciativa xinesa ja ha rebut declaracions oficials de recolzament del Uruguai, Nicaragua, Cuba, Pakistan, Indonèsia i Síria.
Està per veure fins a quin punt la IGS aconseguirà reunir més mostres de suport i de quina qualitat seran. La guerra d’Ucraïna fa que aquesta tasca sigui més difícil, ja que nombrosos països temen que una major aproximació a la Xina en aquest moment sigui percebuda pels Estats Units com un acostament indirecte a Rússia.
El conflicte a Ucraïna sembla també haver motivat els dirigents xinesos a accelerar el seu projecte de seguretat global
Alhora, el conflicte a Ucraïna sembla també haver motivat els dirigents xinesos a accelerar el seu projecte de seguretat global. Durant els darrers mesos, Pequín ha multiplicat les acusacions envers els Estats Units com generador de tensions i conflictes arreu del món.
Tot i que la filosofia de la IGS reflecteix la visió tradicional de la política internacional de Pequín, i que es basa en la no interferència en els assumptes interns de cada país i en la igualtat sobirana de totes les nacions, el fet que Pequín presenti una iniciativa en la qual la seguretat és el principal objectiu sí que és una novetat.
Fins ara, les principals iniciatives internacionals xineses s’havien centrat sempre en el desenvolupament econòmic. La de més abast i més coneguda ha estat la de les Noves Rutes de la Seda, presentada per primer cop al 2013.
Amb la IGS, la Xina porta el seu desafiament a l’ordre mundial occidental a un nou nivell, introduint per primer cop una noció de seguretat.
Caldrà esperar uns anys per veure si més països s’afegeixen a la visió proposada per Pequín i si la Xina aconsegueix articular-ne una aliança concreta, més enllà de declaracions d’intencions sense conseqüències pràctiques.
Que la Xina no s'hagi pronunciat a favor de Rússia després de la seva invasió d'Ucraïna no vol dir que hagi aparcat les seves aspiracions de construir un ordre mundial sense els Estats Units i els seus aliats occidentals Share on X
Loading ...
