AIReF ja ha donat les dades de l’evolució del PIB per comunitats autònomes del tercer trimestre d’enguany. En termes interanuals, el tercer trimestre va caure en el conjunt d’Espanya el -8,7%, però aquesta extraordinària reducció és deguda sobretot al mal comportament de dues comunitats autònomes: les Illes Balears, amb una reducció del seu PIB del -21,3%, seguida de Canàries, amb una taxa també negativa del -13,4%. És evident que aquestes autonomies que practiquen el monoconreu del turisme havien de registrar un fort impacte negatiu. El que pot sorprendre és que la tercera, i a gran distància de la següent, sigui Catalunya amb una caiguda del -12,6%.
Aquest comportament hauria de disparar totes les alarmes perquè assenyala una fragilitat impròpia d’un país que es considera a ell mateix com fortament industrialitzat. També fa veure que aquella qualificació en mercats de treball de tota Europa on Catalunya apareixia com a sorprenentment definida com a enclavament turístic pel que fa a la seva opció productiva, no resulti tan desassenyada com pot semblar. Un diferencial de gairebé -4 punts amb la mitjana espanyola és molt.
Per situar algunes referències comparatives, cal veure que la Comunitat Valenciana, que és la que ens segueix pel que fa a importància en la reducció el PIB, se situa en -9,5 punts, malgrat que també en ella el pes turístic a tota la costa, de Castelló a Alacant, és extraordinari. L’altra referència pot ser Madrid on la reducció ha estat lleugerament inferior a l’espanyola amb un -8,0%. Les que han resistit millor l’embat econòmic del coronavirus han estat Extremadura, amb una reducció del -4,1%, Múrcia, amb un -4,3%, i Castella-la Manxa amb -4,5%, malgrat el fort impacte de la Covid-19 en aquesta última comunitat. Segurament la importància del sector agrari en els tres territoris ha actuat en aquesta ocasió com un coixí amortidor. Però també aquesta observació cal matisar-la perquè la forta zona industrialitzada del País Basc també ha tingut, en termes comparatius, un bon registre amb una reducció del -5,6%, una magnitud semblant a la de Galícia, Castella i Lleó i Cantàbria que milloren el resultat amb un -5,0% i Astúries en una posició intermèdia del -5,4%.
Vistes aquestes xifres i pendents dels resultats de l’últim trimestre de l’any, tot condueix a la conclusió que cal una forta revisió de l’estat i les perspectives de l’economia catalana.