La increïble ministra Irene Montero ha traspassat tots els límits quan, en seu parlamentària, ha afirmat literalment el següent: “todos los niños, las niñas, les niñes de este país tienen derecho a conocer su propio cuerpo, a saber que ningún adulto puede tocar su cuerpo si ellos no quieren. Eso es una forma de violencia. Tienen derecho a conocer que pueden amar y tener relaciones sexuales con quien les de la gana, eso sí, basadas en el consentimiento”.
Les manifestacions de la ministra, que no són fruit d’una declaració improvisada, si no, reiterem, efectuades en la Comissió corresponent del Congrés, són una declaració formal que el govern postula la pedofília i, si se’n va la mà, la pederàstia. Postula la llibertat de relacions sexuals entre adults i, no ja menors d’edat, sinó nens. I això sí, els nens han de consentir-ho. És una brutalitat, però que té una llarga història ideològica.
Cal recordar que als anys 60 i 70 aquesta era la posició d’una bona part de l’esquerra sorgida del Maig del 68. Tant és així que la Internacional Gai i Lèsbica (ILGA) tenia en el seu si una organització (NAMBLA) que postulava obertament el que ara ha dit Montero: la llibertat de relacions sexuals d’adults, allà no s’atrevien a afirmar amb nens, però sí que amb menors d’edat. Va ser necessari que les Nacions Unides amenacés a ILGA amb l’expulsió de la seva participació en el consell consultiu de l’organització, perquè finalment la Internacional Gai i Lèsbica fes fora les seves rengles a NAMBLA.
No fa tant temps a Holanda es va crear un partit amb la mateixa finalitat. Ara es reivindica des de les rengles del govern. I ens referim del govern perquè aquest és solidari de totes les manifestacions i actuacions que fan els seus ministres en funció del seu càrrec si no són desautoritzades. I a hores d’ara Sánchez calla.
Per tant, o bé Montero és formalment rectificada, i de fet hauria de ser cessada, o Sánchez i el seu govern assumirà la concepció manifestada al Congrés dels Diputats.
El cessament, a més, és exigit perquè el que ha formulat Montero és una il·legalitat com una catedral. El Codi Penal espanyol penalitza les relacions d’adults no ja amb nens, sinó amb menors de 16 anys hi hagi hagut o no consentiment. I les presons estan plenes de persones que han actuat en aquest sentit.
No estem parlant de violència sexual sinó senzillament de fer i deixar fer. Quina escandalosa contradicció: d’una banda, el Congrés dels Diputats encarrega al Defensor del Pueblo que indagui la pederàstia, les relacions sexuals d’adults amb menors, però limitades només a les persones vinculades a l’Església catòlica, el que constitueix una clara pràctica discriminatòria, perquè a més se sap que aquests casos només signifiquen el 0,4% del total.
Últimament, el Defensor del Pueblo ha ampliat una mica el focus i incorporarà l’escàndol de les noies menors sota la tutela de les diferents administracions autonòmiques que presenten nombrosos casos de prostitució. Però està lluny encara d’abordar la pederàstia en el si de tots els àmbits que depenen de les administracions públiques.
Doncs, mentre es fila tan prim per una banda i es fixa el focus en el 0,4% catòlic, la mateixa ministra per la Igualtat considera com un dret que els nens tinguin relacions sexuals amb qui vulguin. Però, aquest és un mal profundament extens. Tenim uns governants a tots els nivells obsessionats per introduir en el sexe als nostres infants. És una brutalitat perquè per edat estan lluny d’haver desenvolupat les seves dimensions sexuals i efectives, però hi ha una pulsió ideològica en aquest sentit.
A Catalunya no fa massa setmanes es va produir l’escàndol de Vilassar de Mar i la seva gimcana sexual amb nens i adolescents que en aquest cas va acabar amb la dimissió de la regidora responsable i les excuses de l’alcalde. Ara s’ha produït un altre cas a Terrassa, i la reacció és molt diferent.
A la cocapital del Vallès s’han programat uns tallers infantils per a nens i nenes de 6 a 12 anys de travestisme, Drag Kids que anirà a càrrec d’un travesti Manubens, que en el transcurs de dues sessions de 2 hores, i pagant els pares, 5 euros es farà “un taller intergeneracional de travestisme dirigit a les famílies”. Consistirà a fer que les famílies qüestionin els cànons tradicionals (ser home, ser dona, ser nen, ser nena) i per fer-ho, disposaran de penjadors plens de roba i teles de tots colors, i assessorats per tres Drag Queens els acompanyaran perquè s’abillin de la manera que vulguin mentre van preguntant-se quin cos els hi agradaria construir d’acord amb el seu desig. I això ho faran tant els pares com els nens.
La idea és recrear-se i poder imaginar ser el que es vulgui. Aquest fet atempta profundament a la naturalesa humana. Però el que és pitjor és que es fa amb recursos públics i amb la protecció i hospici dels governs. El director general de promoció cultural de la Generalitat, Josep Vives, ha ofert tota el seu suport a aquest programa i, a més, assistirà al taller (suposem per convertir-se en una Drag Queen).
Per la seva part l’ajuntament de Terrassa diu que dona suport sense fissures a la iniciativa i així ho ha manifestat l’alcalde Jordi Ballart, que a més ha dit que s’enorgullia de la qualitat del festival. Cal recordar que Jordi Ballart, l’actual alcalde, procedeix del PSC que va abandonar i la plataforma Tot per Terrassa, que és la versió local del grup d’Ada Colau a Barcelona. Governa la ciutat, perquè en les últimes eleccions va superar els socialistes que eren la primera força des de feia 40 anys. Aquest grup en el qual hi ha gent de diversa procedència, com el mateix alcalde del PSC, està també integrada, com passa a Barcelona, per regidors que pertanyen a Esquerra Unida Alternativa i altres grups menors. La composició del consistori és de 10 escons per a Tot per Terrassa, 7 per al PSC, 5 per a ERC, 3 per a Cs i 2 per a JxCat.
Tot plegat posa de manifest l’evidència que els que ens governen des de Madrid i molts consistoris estan obsessionats pel sexe i per sexualitzar els nostres fills i nets des de la infantesa.
Loading ...
