Govern Sánchez: tant i en tan poc temps és inacceptable

Hi ha pocs dubtes que el govern PSOE-UP va passat de rosca des de fa temps, parlant en plata. De fet, la legislació i les seves actuacions presenten tantes anomalies democràtiques que quasi ja ens hi hem acostumat. Però tot té un límit i la narració de fets succeïts en només de 48 hores assenyala que tots els límits han estat traspassats i que cal dir prou.

Els fets pertanyen a ordres molt diferents i la seva coincidència és en el caràcter fortament negatiu que tenen en relació amb els problemes i necessitats que pateix el país i l’imperatiu que el govern no actuï només en propi interès, sinó que situï l’interès de la gran majoria de la societat en primer terme.

Aquests són els fets:

  1. Ha estat portada a la justícia la decisió de promoure directament 258 funcionaris evitant els procediments reglats que existien fins ara, amb l’excusa d’agilitzar els terminis. En realitat ens trobem en la vella pràctica comuna a la política espanyola del segle XIX de promoure en l’administració a aquells que són amics del govern de torn. És totalment inacceptable i assenyala un pas més en un procés generalitzat d’ocupació partidista de tots els espais de poder. Perquè:
  2. Cal recordar que instàncies teòricament independents de l’executiu com el CIS de Tezanos, el CNI encarregat d’una qüestió tan delicada com són els serveis d’informació, la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV), RTVE, l’exercici de la mesa del Congrés com un apèndix més del govern regulant arbitràriament els procediments i els terminis, la colonització del Congrés amb tramitacions que malgrat ser legals són fraudulentes perquè eviten les garanties que l’elaboració de tota llei ha de comportar i han arribat a l’extrem de suspendre l’activitat congressual, com durant la pandèmia.
  3. Per primera vegada en el TC, la presidència i la vicepresidència estan ocupades per persones del mateix sector de la judicatura, governamentals of course, trencant així la practica inveterada que el vicepresident fos del grup que no ha elegit la presidència. També, per primera vegada, estan presents com a magistrats un exfiscal de l’estat nomenat per Zapatero, un exministre de Sánchez, així com una exdirectora general del gabinet del govern. El control polític per part de l’executiu del TC és total.
  4. Però és que a més no tenen el més mínim inconvenient en reconèixer-ho perquè també ara mateix la ministra de Justícia, Pilar Llop, en la comissió de Llibertats Civils, Justíciai Interior del Parlament Europeu davant de la qual va comparèixer, va afirmar sense embuts que el TC “és un òrgan polític” i que, per tant, no està en el debat la seva reforma a fi que quedi independitzat de l’elecció per part de les forces polítiques i pugui ser triat exclusivament pels mateixos jutges. Entre les intervencions que es van produir el polonès PatrikJaky li va retreure a la ministra que el govern espanyol “ataqui tant a Polònia quan el nostre sistema judicial és el mateix que tenen ara a Espanya”. La diferència rau en el fet que Polònia ha estat sancionada per aquest fet, mentre que Sánchez gaudeix de la butlla de la presidenta de la Comissió, Úrsula von der Leyen.
  5. Ara mateix la vicepresidenta econòmica, Nadia Calviño, ha informat d’una nova emissió de deute per valor de 250.000 milions d’euros, dels quals la majoria, 187.000, estan destinats a pagar el venciment d’endeutament precedent. És a dir, es genera més deute per pagar deute. És una solució fatídica, i això passa quan l’interès a què es paga ha passat del -0,4% a l’1,73%, és a dir, s’ha incrementat en més de 2 punts el seu cost. Però el que realment és greu d’això és que plou sobre mullat perquè l’endeutament públic espanyol assoleix l’astronòmica xifra d’1,5 bilions d’euros, una quantitat que ni tan sols ens podem arribar a imaginar, que el govern no té cap pla per reduir-lo i que aquest rodolar pel pendent es produeix precisament en un exercici fiscal, el del 2023, en el que les finances públiques nadaran com mai en l’abundància per efecte de la inflació i ingressaran 30.000 milions extres per sobre del previst. Si en aquestes condicions encara ens hem d’endeutar més, què passarà en els anys vinents, quan aquesta inflació d’ingressos desaparegui? No val tot per guanyar les eleccions.
  6. És evident que un dels problemes clau d’aquest país és la manca de naixements que està molt relacionada, entre altres aspectes, amb la manca d’ajut i suport a la maternitat. Però, com tot el que pot empitjorar acaba fent-ho, la vicepresidenta Díaz, la que promou el nou partit “Suma”, ha eliminat la indemnització total per maternitat que existia fins ara i que permetia a l’empresa la substitució sense cost de la dona que havia d’infantar, per una bonificació de només 336 euros al mes, fet que comporta que l’empresa hagi de carregar el cost a les seves espatlles. Naturalment, la conseqüència d’aquest fet serà que les companyies s’ho pensaran tres vegades abans de contractar una dona en edat d’infantar i no diguem ja si està casada o embarassada. És un cop molt greu a la protecció de la dona i a la seva llibertat de poder tenir un fill. Però és que a més la nova relació obliga a substituir la vacant provisional per una persona menor de 30 anys, malgrat que aquesta no tingui un fàcil encaix en el lloc que ha d’ocupar. Quines estranyes raons fan que una feminista, es dediqui a triturar d’aquesta manera l’opció de la maternitat entre les dones que treballen?
  7. La interlocutòria del jutge Llarena desqualifica amb molta duresa les modificacions que s’han fet al Codi Penal, i en un extens text de més de 80 pàgines qüestiona tots els arguments donats pel govern per efectuar les modificacions sobre el delicte de sedició i el de malversació. Naturalment, és el criteri d’un jutge i no encara el del Suprem, però orienta bastant cap a on poden anar les coses quan aquesta alta instància adopti una posició sobre la sentència del procés. Perquè, a més, la interpretació que fa Llarena manté la qualificació de malversació agreujada i, si aquesta fos la visió que prosperés, els afectats del procés veurien que les seves possibilitats de presentar-se a curt termini a unes eleccions desapareixen. En aquest moment hi ha una greu tempesta judicial provocada pel govern en tres fronts simultanis: el de la llei del “Sí és sí”, el de la liquidació del delicte de sedició i el de la nova interpretació de la malversació que, si acaba produint un escenari com el de la llei del “Sí és sí” i dona lloc a rebaixes en les penes fins ara dictades, es produirà una escandalera monumental perquè quedarà qüestionada tota la política anticorrupció del govern.
  8. I per si tot això no fos prou per 48 hores de vida del govern resulta que segons les dades d’El Periódico de la Energía, Espanya ha comprat al llarg del 2022 un 45% més de gas natural liquat (GNL) de Rússia. És a dir, amb una mà se’ls hi passa algun material als ucraïnesos i amb l’altra s’engreixen els ingressos russos amb els quals es paga la guerra a força de comprar-los amb la boca petita més gas.

Creus que si Collboni o Maragall guanyen les eleccions municipals portaran a terme la superilla de l'Eixample i el tramvia de la Diagonal?

Mira els resultats

Loading ... Loading ...

Print Friendly, PDF & Email

Entrades relacionades

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Fill out this field
Fill out this field
Introduïu una adreça electrònica vàlida.