Govern català, ensenyament i maçoneria

El passat dia 19 de desembre i a la seu de la Fundació Ferrer i Guàrdia es va dur a terme un interessant esdeveniment que no ha tingut reflex a la premsa. Va tractar el tema de L’aconfessionalitat al sistema escolar. Cap a un model d’educació laica i els ponents eren el conseller d’Ensenyament, Josep Bargalló, l’exdiputat de la CUP, David Fernández, la directora de la fundació Ferrer i Guàrdia, Sílvia Luque, i el seu president.

L’interès de la jornada es veia accentuat per la significació del fet, donat que la Fundació Ferrer i Guàrdia és una acrisolada entitat vinculada a la maçoneria, i el seu president, Joan Pont, és un notari públic dirigent de la maçoneria catalana.

👉 ¡Uneix-te al nostre grup de Facebook de Converses a Catalunya!

Comentem entre tots les notícies de Catalunya per a estar informats.
Podreu consultar totes les claus del dia!

Aquesta connotació lligada a la presència del conseller d’Ensenyament de la Generalitat, d’ERC, una organització històricament relacionada amb la maçoneria fins i tot en l’àmbit de la simbologia, amb el triangle del seu logotip, i la naturalesa del tema, la religió a l’escola, tenia ingredients atractius. Malgrat tot, l’assistència fou escassa. Una cinquantena de persones a tot estirar en foren el públic.

Presenta el conseller Bargalló, David Fernández, historiador i ex diputat de la CUP. Anteriorment havien fet petites intervencions la Sílvia Luque, directora de la Fundació Ferrer i Guàrdia, i el Joan Francesc Pont, president de la mateixa.

En la seva intervenció David Fernández, bàsicament va fer referència a que l’escola ha d’ésser inclusiva i evitar el racisme, i no es va referir gaire a la religió. Més aviat va denunciar el fonamentalisme laic que a vegades ha tingut l’esquerra, però orientat sobre tot a la possible discriminació dels musulmans i es queixà de la islamofòbia, posant l’exemple dels governs francesos. Parlà també de la llibertat de culte fora de les aules. Mencionà que l’educació laica és un valor republicà i fins i tot ho va relacionar amb els drets humans. Va tancar la seva intervenció al·ludint a la llibertat, igualtat i fraternitat.

El conseller Bargalló va començar la seva intervenció parlant dels valors republicans i que l’objectiu és formar un alumnat lliure i implicat amb la societat i parla de la figura de Ferrer i Guàrdia.

Després va parlar sobre que un dels objectius és lluitar contra la segregació per qualsevol motiu, incloent la segregació per gènere i que l’educació és un servei públic, un bé comú. Actualment, junt amb els valors occidentals, també tenim altres creences.

Posteriorment va introduir el tema de l’educació afectivo i sexual en els diferents cursos.

Sobre el paper de la religió a l’escola, el conseller va afirmar clarament que no ha de ser-hi, i que ha de ser substituïda per l’explicació de les diferents religions i el paper que aquestes juguen en la història. Consideren que la religió ha de quedar circumscrita a l’àmbit privat de la família i de les confessions, i que l’escola ha de respectar totes les creences, explicar-les però no transmetre’n cap. Acabà dient que la confesionalitat de l’escola ha de ser l’aconfessionalitat això sí, el coneixement de les religions és clau segons el conseller.

Ara bé, per portar a terme tot això, donat que amb la legislació espanyola actual no és possible, va proposar les següents possibilitats per portar-ho a terme:

  • Establiment de la república catalana
  • Altra opció és establir junt amb les confessions religioses que es transformi la religió en història de les civilitzacions i la religió. De fet en algunes escoles concertades religioses això ja s’està fent, però el conseller va dir que els representants de les confessions no estan gaire oberts a aquesta possibilitat
  • Tercera opció que va proposar és l’Estat modifiqui el marc normatiu per a que amb el Concordat siguin possibles aquests canvis

Com a punt fonamental va dir que s’ha de derogar la LOMCE.

Mentre tot això no passi i per assegurar que totes les religions tenen les mateixes oportunitats s’ha d’oferir ensenyament de totes les religions; catòlica, evangèlica, islàmica i judaisme. Allà on hi hagi demanda també s’haurien d’oferir altres oportunitats.

Print Friendly, PDF & Email

Entrades relacionades

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Fill out this field
Fill out this field
Introduïu una adreça electrònica vàlida.

Menú