Govern català, ensenyament i maçoneria

El passat dia 19 de desembre i a la seu de la Fundació Ferrer i Guàrdia es va dur a terme un interessant esdeveniment que no ha tingut reflex a la premsa. Va tractar el tema de L’aconfessionalitat al sistema escolar. Cap a un model d’educació laica i els ponents eren el conseller d’Ensenyament, Josep Bargalló, l’exdiputat de la CUP, David Fernández, la directora de la fundació Ferrer i Guàrdia, Sílvia Luque, i el seu president.

L’interès de la jornada es veia accentuat per la significació del fet, donat que la Fundació Ferrer i Guàrdia és una acrisolada entitat vinculada a la maçoneria, i el seu president, Joan Pont, és un notari públic dirigent de la maçoneria catalana.

Aquesta connotació lligada a la presència del conseller d’Ensenyament de la Generalitat, d’ERC, una organització històricament relacionada amb la maçoneria fins i tot en l’àmbit de la simbologia, amb el triangle del seu logotip, i la naturalesa del tema, la religió a l’escola, tenia ingredients atractius. Malgrat tot, l’assistència fou escassa. Una cinquantena de persones a tot estirar en foren el públic.

Presenta el conseller Bargalló, David Fernández, historiador i ex diputat de la CUP. Anteriorment havien fet petites intervencions la Sílvia Luque, directora de la Fundació Ferrer i Guàrdia, i el Joan Francesc Pont, president de la mateixa.

En la seva intervenció David Fernández, bàsicament va fer referència a que l’escola ha d’ésser inclusiva i evitar el racisme, i no es va referir gaire a la religió. Més aviat va denunciar el fonamentalisme laic que a vegades ha tingut l’esquerra, però orientat sobre tot a la possible discriminació dels musulmans i es queixà de la islamofòbia, posant l’exemple dels governs francesos. Parlà també de la llibertat de culte fora de les aules. Mencionà que l’educació laica és un valor republicà i fins i tot ho va relacionar amb els drets humans. Va tancar la seva intervenció al·ludint a la llibertat, igualtat i fraternitat.

El conseller Bargalló va començar la seva intervenció parlant dels valors republicans i que l’objectiu és formar un alumnat lliure i implicat amb la societat i parla de la figura de Ferrer i Guàrdia.

Després va parlar sobre que un dels objectius és lluitar contra la segregació per qualsevol motiu, incloent la segregació per gènere i que l’educació és un servei públic, un bé comú. Actualment, junt amb els valors occidentals, també tenim altres creences.

Posteriorment va introduir el tema de l’educació afectivo i sexual en els diferents cursos.

Sobre el paper de la religió a l’escola, el conseller va afirmar clarament que no ha de ser-hi, i que ha de ser substituïda per l’explicació de les diferents religions i el paper que aquestes juguen en la història. Consideren que la religió ha de quedar circumscrita a l’àmbit privat de la família i de les confessions, i que l’escola ha de respectar totes les creences, explicar-les però no transmetre’n cap. Acabà dient que la confesionalitat de l’escola ha de ser l’aconfessionalitat això sí, el coneixement de les religions és clau segons el conseller.

👉 ¡Uneix-te al nostre grup de Facebook de Converses a Catalunya!

Comentem entre tots les notícies de Catalunya per a estar informats.
Podreu consultar totes les claus del dia!

Ara bé, per portar a terme tot això, donat que amb la legislació espanyola actual no és possible, va proposar les següents possibilitats per portar-ho a terme:

  • Establiment de la república catalana
  • Altra opció és establir junt amb les confessions religioses que es transformi la religió en història de les civilitzacions i la religió. De fet en algunes escoles concertades religioses això ja s’està fent, però el conseller va dir que els representants de les confessions no estan gaire oberts a aquesta possibilitat
  • Tercera opció que va proposar és l’Estat modifiqui el marc normatiu per a que amb el Concordat siguin possibles aquests canvis

Com a punt fonamental va dir que s’ha de derogar la LOMCE.

Mentre tot això no passi i per assegurar que totes les religions tenen les mateixes oportunitats s’ha d’oferir ensenyament de totes les religions; catòlica, evangèlica, islàmica i judaisme. Allà on hi hagi demanda també s’haurien d’oferir altres oportunitats.

Print Friendly, PDF & Email

Entrades relacionades

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Fill out this field
Fill out this field
Introduïu una adreça electrònica vàlida.

Menú