Segons les previsions actualitzades aquest dimecres per la Fundació de Caixes d’Estalvis (Funcas), la segona ona del coronavirus suposarà una forta garrotada per a l’economia espanyola, especialment, la de Catalunya (-13,5%) i Madrid (-13,6%). “Certament les restriccions associades a la segona onada han tingut un impacte en l’evolució econòmica. La recuperació de l’estiu es va truncar a la tardó precisament per les restriccions”, va exposar el director general de Funcas, Carlos Ocaña. Com a resultat, va dir, es preveu que el PIB nacional torni a caure (una mica menys d’un 5%) en el quart trimestre, atès que tots els indicadors han empitjorat excepte el d’afiliació, si bé aquest no reflecteix l’alça d’afectats per ERTO.
“L’impacte de la segona ona ha estat molt de menor que el de la primera, l’economia s’ha adaptat i no hi ha hagut restriccions de la mateixa envergadura”, va matisar el director de Conjuntura i Economia Internacional de Funcas, Raymond Torres, explicant que, a partir d’aquí, “a Madrid, fins a l’inici de la segona ona, el comportament del sector serveis era una mica pitjor”. Un punt de partida que ha acabat per llastrar més a l’economia regional malgrat que “les restriccions de la segona ona han estat més intenses a Catalunya que a Madrid”, la qual cosa simplement ha reduït la diferència d’impacte de la qual partien a l’estiu.
En tot cas, Torres considera que tenint en compte del grau d’incertesa i la magnitud de l’impacte, la dècima de diferència que separa la previsió de caiguda d’una regió i una altra pot obviar-se, concloent que “el resultat és equivalent en les dues comunitats, cauran pràcticament el mateix”. “És un empat tècnic”, estima.
“La principal conclusió”, va sostenir Ocaña, és que “la crisi tindrà un impacte desigual entre les comunitats”. Així, entre el 22% que cau la regió més afectada, Balears, i el 7,5% que cedeix la menys colpejada, Extremadura, sobre uns 15 punts de diferència. A partir d’aquí, Funcas distingeix tres grups d’afectació per regions. Les insulars, les més afectades per la seva major dependència del turisme; les regions amb ritmes moderats de caiguda, entorn de la mitjana nacional d’una reculada del 6,7% en el període 2019-2021, entre les quals es trobarien Madrid, Catalunya o Astúries, i els territoris menys afectats.
Aquest últim inclou a les comunitats “menys dinàmiques econòmicament, aquelles que viuen més d’activitats del sector primari, que viuen més del sector públic, en les quals hi ha més població jubilada i que depenen d’activitats econòmiques primàries menys afectades per la crisi. Aquestes suportaran la crisi amb un impacte menor”, ha explicat Ocaña, apuntant com a exemple a Extremadura, Castella-la Manxa, Múrcia i, per raons diferents, Navarra.
De cara a 2021, Funcas preveu un avanç econòmic del 6,8%, sota la hipòtesi que hi haurà un desplegament generalitzat de les vacunes que permetrà recuperar el 40% del turisme d’un any normal el pròxim estiu, enfront del 10% de 2020. A més, s’assumeix que s’executaran efectivament 14.000 dels 27.000 milions d’euros en fons europeus. La projecció es basa en el cas que en “el primer semestre de l’any 2021 hi haurà una normalització de la vida social i econòmica, s’iniciaran les vacunacions massives de la població i suposes que permetrà anar aixecant les restriccions a l’activitat econòmica i la mobilitat, donant lloc al fet que en la segona meitat de l’any la recuperació sigui palpable”.
La principal conclusió és que la crisi tindrà un impacte desigual entre les comunitats Share on X
