Dos esdeveniments crucials esperen al president francès Emmanuel Macron al 2022: són la presidència rotatòria de la Unió Europea, que correspon a França la primera meitat de l’any, i sobretot les eleccions presidencials previstes entre abril i maig.
Fa mesos que Macron es prepara a consciència per afrontar aquests dos reptes. De fet, els seus opositors a la dreta i a l’esquerra l’han criticat molt durament per emprendre nombroses mesures particularment oneroses per a les arques publiques, considerades electoralistes.
Macron és des de fa temps un president en campanya (electoral)
Sense cap dubte, Macron és des de fa temps un president en campanya (electoral), tal i com una controvertida entrevista emesa a la televisió la setmana passada deixà de nou en evidència.
Una emissió durament criticada per nombrosos comentaristes per girar entorn a la seva figura personal i no pas al seu balanç de govern quatre anys i mig després de la seva inauguració presidencial.
Una d’aquestes veus critiques és l’economista i assagista Nicolas Baverez qui, en absència de balanç per part de Macron, s’ha llençat a una dura crítica de la seva obra de govern, sobretot econòmica, en un article recent a Le Figaro.
Baverez comença el seu anàlisi d’una forma demolidora, negant categòricament que França vagi millor a finals del 2021 que al 2017. Fou llavors quan Macron agafà les regnes del país després de la presidència de François Hollande, que molts francesos consideraven ja com la pitjor des de la fundació de la Cinquena República per Charles de Gaulle.
L’economista francès prossegueix desmentint les principals xifres que el govern francès presenta com un èxit: l’expansió econòmica d’un 6,7% al 2021, la reducció de la taxa d’atur del 9,5% al 8% i el increment del poder adquisitiu dels francesos (el “sant greal” del país veí) d’un 1,6% anual.
En realitat, Baverez afirma, totes aquestes dades tan sols reflecteixen una recuperació incomplerta del sotrac causat per la pandèmia al 2020, quan el PIB del país s’enfonsà un 8%.
Respecte l’atur, el principal problema és que no es redueixi més tenint en compte que hi ha un milió de llocs de treball vacants, i que la penúria és especialment forta entre els perfils qualificats.
Pel que a fa al poder adquisitiu, la inflació actual del 2,8% està fent fondre tots els guanys dels darrers anys.
A aquestes dades, prossegueix Baverez, cal afegir diverses tendències de fons que han empitjorat des de que Macron arribà al Palau de l’Elisi. La primera és la balança comercial francesa (la diferència entre les exportacions i les importacions), negativa des de principis del segle XXI, que segueix deteriorant-se inexorablement. El dèficit comercial s’ha enguany disparat fins al 86.000 milions d’euros.
Mentrestant, el deute públic arriba ja al 116% del PIB i la “cursa embogida de despeses” seguirà durant el 2022 per raons electorals.
França, apunta Baverez, ha estat incapaç de desenvolupar una vacuna eficaç contra el coronavirus malgrat que fou el seu Institut Pasteur qui descobrí el ARN missatger als 60 del segle passat.
D’ésser un exportador net d’aliments, avui França ha de importar el 20% de les seves necessitats.
Mentrestant, els serveis públics segueixen degradant-se, afirma l’economista, senyalant que en plena cinquena onada de l’epidèmia hi ha entre un 5 i un 20% de llits d’hospital tancats perquè hi ha un 5% de places no cobertes i una taxa d’absentisme professional del 10%.
Els alumnes francesos empitjoren els seus resultats a les proves Pisa de l’OCDE any rere any. El principal punt feble dels alumnes francesos son les ciències, i a pesar d’aquesta evidència, martella Baverez, les reformes més recents del sistema educatiu han reduït un 18% les hores dedicades a les matemàtiques a l’ensenyament secundari.
Els francesos se senten cada cop menys segurs i, afirma Baverez, comprar la pau social a base de prestacions socials ja no funciona
Els francesos se senten cada cop menys segurs i, afirma Baverez, comprar la pau social a base de prestacions socials ja no funciona.
A pesar d’això, un 35% del PIB francès es volatilitza en un seguit d’ajudes socials, de subvencions i de transferències directes de diners. El debat entorn a les qüestions d’immigració i el paper de l’islam en la societat francesa és cada cop més tens, i un clima de por s’instal·la entre la població.
França és el país que més prestacions socials ofereix als seus residents (de fet, concentra l’1% de la població però el 15% de la despesa social de tot el món), i el seu sector públic devora més de la meitat del PIB total del país. L’estat francès és, segons Baverez, “obès i impotent”, i no mostra cap capacitat d’adaptació a les exigències del segle XXI.
Baverez conclou que cal repensar totalment l’actual model d’estat de França, cosa que deixa entendre que la Cinquena República fundada al 1958 pel General Charles de Gaulle és, segons l’economista, irrecuperable.
L'estat francès és “obès i impotent”, i no mostra cap capacitat d'adaptació a les exigències del segle XXI Share on X
Loading ...
