Els fracassos de Joe Biden i el silenci de la premsa

Un any després de la seva presa de possessió, el president dels Estats Units Joe Biden ha fracassat en pràcticament totes les seves iniciatives, tant interiors com internacionals.

Curiosament, la premsa mainstream a banda i banda de l’Atlàntic sembla no assabentar-se’n.

Els grans actors que dominen el paisatge mediàtic i ofereixen el guió que els homòlegs europeus accepten de bon grat, com el New York Times, el Washington Post o les cadenes CNN i MSNBC feren tot el possible per enfonsar la presidència de Donald Trump i, durant la darrera campanya electoral, donar la victòria a Joe Biden.

Ara, però, es mantenen silenciosos davant els minsos resultats que Biden està obtenint.

Primerament, és evident que Joe Biden no ha “esclafat el virus” de la Covid com prometé.

Han mort més nord-americans de coronavirus des que Biden arribà a la presidència (malgrat comptar ja amb les vacunes) que durant el darrer any de mandat de Trump

De fet, segons recull el corresponsal de Le Figaro a Washington, han mort més nord-americans  de coronavirus des que Biden arribà a la presidència (malgrat comptar ja amb les vacunes) que durant el darrer any de mandat de Trump.

Llavors no hi havia encara vacunes però el llavors president llançà el programa Warp Speed que recordem possibilità en part que Pfizer i Moderna desenvolupessin en un temps record les injeccions amb tecnologia ARN missatger.

La qüestió és tant vergonyosa que la CNN ha retirat de la seva pantalla el sinistre i hipòcrita còmput de morts en temps real de nord-americans a causa del coronavirus, dels quals atribuïa la responsabilitat directa al president Trump.

En matèria econòmica, Biden s’ha negat durant mesos a reconèixer l’amenaça de la inflació (“cap economista seriós preveu un retorn de la inflació”, llançà el passat juliol). Al contrari, ha insistit en gastar massivament a través de plans faraònics de despesa pública. Actualment, l’alça de preus és ja del 7%, el nivell més alt des del 1982.

Cal recordar que durant el mandat de Donald Trump no tan sols s’augmentà el poder adquisitiu general dels nord-americans, sinó que pujaren concretament els sous de les rendes més baixes, un fet inaudit des de feia dècades als Estats Units i que s’ha atribuït en part a la política de Trump.

En nom de la lluita contra el canvi climàtic, Biden declarà la guerra a les energies fòssils. Un sector encara clau on els Estats Units destaquen particularment. Doncs bé, un any després, la producció de petroli nord-americana està previst que bati un nou record, gràcies particularment a les reserves de la Conca Pèrmica (Permian Basin) de Texas.

Però les pàgines de verificació d’informacions i “fact-chekers” de torn, tan de moda des de l’arribada de Trump a la Casa Blanca, han desaparegut del panorama.

Biden està actualment aplicant legislació aprovada pel mateix Donald Trump per retornar immigrants a Mèxic Click To Tweet

La política d’immigració de Biden també ha fracassat estrepitosament. Després d’haver generat un enorme efecte crida prometent regularitzacions massives, el president ha fet marxa enrere i ha tornat als principis (antagònics) del seu predecessor. De fet, Biden està actualment aplicant legislació aprovada pel mateix Donald Trump per retornar immigrants a Mèxic.

Mentrestant, la criminalitat ha augmentat enmig d’una greu crisi de legitimitat de les institucions policials que el mateix Biden i l’ala radical dels demòcrates han fomentat, acusant-les de “racisme institucional”. La seva popularitat en les zones més afectades per l’increment de la violència s’ha esfondrat, i arreu els referèndums per suprimir cossos policials han obtingut la negativa de la mateixa població consultada.

Costa d’entendre per què Biden no ha mantingut les seves promeses de governar des del centre

En aquest sentit, costa d’entendre per què Biden no ha mantingut les seves promeses de governar des del centre, sinó que ha seguit l’agenda ultra-progressista de l’ala radical del Partit Demòcrata, la mateixa a la qual mitjans com el New York Times donen suport incondicional.

En matèria internacional, Biden no ha retirat les barreres comercials a la Xina que, no obstant, criticà ferotgement durant la campanya electoral. Tampoc ha fet marxa enrere en altres mesures proteccionistes de Trump, sinó que de fet ha aprofundit en el “Made in the USA” tan propi del seu predecessor. Mèxic i Canadà protesten endebades per aquestes mesures. De multi-lateralitat, Biden els en ha ofert ben poca.

En el camp de la diplomàcia, Biden ha decebut per la seva incapacitat de reprendre el diàleg amb un Iran que cada dia està més a prop de la bomba atòmica, i el cop auto-infligit de la caòtica retirada de l’Afganistan passarà segurament a la història com la confirmació del declivi global nord-americà.

Darrerament, Biden està obsessionat (com ho estava al 2014) amb la invasió russa d’Ucraïna, que ens anuncia des de fa setmanes. En un cop de teatre, la seva administració ha ordenat l’evacuació de les famílies dels diplomàtics de l’ambaixada a Kíev. Una iniciativa que ha empès la UE a demanar als Estats Units que  “no dramatitzin”. Sobre el terreny, els soldats ucraïnesos contradiuen els analistes nord-americans afirmant que la situació és del tot calma.

La sola consolació de la progressia nord-americana torna a ser la mateixa que durant la presidència Trump: parlar del líder republicà sense parar

Enmig d’aquest desgavell, la sola consolació de la progressia nord-americana torna a ser la mateixa que durant la presidència Trump: parlar del líder republicà sense parar, ara advertint del seu possible retorn al 2024 i del perill que això suposaria per a la democràcia.

Equiparant els republicans amb racistes d’extrema dreta que preparen un cop d’estat definitiu contra la democràcia té els beneficis de donar aire als mitjans de comunicació de la galàxia woke i cohesionar els progressistes més obstinats. Però no serveix per governar un país, com el catastròfic primer any de Joe Biden a la presidència ha demostrat.

A casa nostra, i malgrat els múltiples corresponsals a Washington, és una llàstima que no hi hagi un periodisme seriós que surti de les línies editorials que arriben dels grans mitjans nord-americans i analitzi sense prejudicis ideològics la presidència de Joe Biden.

En cotxe o caminant per Barcelona, heu tingut algun incident amb un patinet o bicicleta?

Mira els resultats

Loading ... Loading ...

Print Friendly, PDF & Email

Entrades relacionades

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Fill out this field
Fill out this field
Introduïu una adreça electrònica vàlida.

The reCAPTCHA verification period has expired. Please reload the page.