La xifra ja és ben coneguda: 140.000 milions d’euros d’aportació total pel Fons de recuperació de la UE a Espanya. D’aquests, 72.700 milions són en subvencions i 67.300 milions en préstecs a 40 anys. Aquesta extraordinària xifra representa una mica més de l’11% del PIB. El 70% estarà disponible per al període 2020-2021, i el 30% restant l’any 2022. En funció de la diligència en realitzar projectes i transformacions, la importància de la xifra podrà constituir un bon pal·liatiu de la caiguda que haurà tingut l’economia a causa de la Covid-19.
Altres països beneficiats d’aquests fons de recuperació, són en primer terme Itàlia amb 209.000 milions d’euros. Després d’Espanya, apareix França, un dels grans beneficiaris, amb 100.000 milions, i també Portugal amb 56.000 milions. Si traslladem aquestes xifres a diners per càpita, veurem que Espanya perd posicions. Aleshores, el més beneficiat és Portugal amb 5.600 euros per persona, seguit d’Itàlia amb 3.483, i en tercer lloc Espanya amb 2.978, clarament per sota d’Itàlia, i seguida a distància per França amb 1.538. Aquests diners han de servir per atenuar l’impacte sobre les finances de la Covid-19 i per dur a terme transformacions i reformes, perquè a partir del 2023 Espanya haurà de començar a reequilibrar els seus deficitaris comptes públics. Haurà de començar a reduir el dèficit, l’endeutament total, reformar la Seguretat Social, organitzar la producció de manera que no generi tant atur amb tanta facilitat i superar l’assignatura pendent des de fa dècades de la baixa productivitat.
Per fer-nos una idea de la magnitud d’aquesta xifra, la podem comparar amb els Fons Europeus. Aquesta aportació que es va iniciar quan Espanya va ingressar a la Comunitat Europea el 1986, ha estat fonamental per a la modernització del país. Grans inversions com la T-4 a Barajas, o l’AVE Madrid-Sevilla, o el sistema d’autovies, han estat possibles perquè el 50% de la factura s’ha pagat a expenses d’aquests fons, que també han tingut un important paper en el sector agrari. Doncs bé, en aquest període, d’uns 25 anys, Espanya va rebre 230.000 milions d’euros, és a dir, una mica menys de 10.000 milions d’euros l’any. Per tant, si mirem enrere, constatarem que el país té una oportunitat extraordinària de transformar en pocs anys tota la seva estructura de producció perquè disposarà de recursos molt més grans que els aportats pels fons, que en gran manera són els que han permès la modernització espanyola.
Dit això cal, però amb realisme, efectuar alguns descomptes. Per exemple, si dels 230.0000 milions d’euros rebuts dels fons de recuperació descomptem l’aportació anual que Espanya fa a la UE, la xifra en termes nets queda reduïda a 88.000 milions. També hem d’operar en el mateix sentit ara.
Espanya aporta uns 11.500 milions anuals a la UE. Això representa que la xifra de subvencions de 72.700 milions en tres anys, queda reduïda a uns 12.000 milions nets l’any. Si fem la mateixa operació amb relació als fons europeus que vam rebre, l’equivalent seria de 3.520 milions. Per tant, es disposaria en net de més del triple de la xifra històrica que va permetre transformar Espanya.
En realitat, encara cal introduir alguna rebaixa més perquè hi ha els xecs a retornar per part de la UE a Alemanya, Holanda, Suècia, Àustria i Dinamarca que són uns 7.603 milions l’any, que s’han de repartir amb més aportació de la resta de membres de la UE. Aquest increment serà sufragat sobretot per França, Itàlia i Espanya. Un altre factor que resta és que els fons agrícoles, dels quals Espanya n’és la primera beneficiada, es veuran disminuïts amb uns 39.100 milions d’euros en passar de 383.000 a 343.900 milions.
Tot plegat faria que en realitat la disponibilitat neta del fons de recuperació per a Espanya, considerant les subvencions, se situa en l’ordre dels 11.0000 milions d’euros a l’any durant el 2020-2022.
Ara tot depèn de dos factors, perquè la xifra permet fer meravelles. Un és la capacitat de gestió el govern i l’encert en l’elecció d’objectius. L’altre és el fantasma de la Covid-19. De moment ja ens ha tornat a colpejar aquest mes de juliol i no sabrem com es resoldrà l’actual estadi, i què ens oferirà la tardor i l’any que ve. Cada aturada parcial de l’economia té un cost extraordinari. L’estratègia de recuperació també comportarà jugar amb la variable d’aquesta incertesa.
Més informació sobre el coronavirus a ESPECIAL CORONAVIRUS
Loading ...
