fons europeus

Fons europeus. L’incompliment que temíem ja es produeix

Hi ha la creença molt generalitzada que el govern espanyol serà incapaç, no ja de gastar bé els importants recursos procedents d’Europa, sinó ni tan sols d’aconseguir gastar-los. Aquesta és una coincidència tan d’observadors parcials interns com de membres de la pròpia Comissió Europea.

El problema es veu agreujat per dos factors. D’una banda, la centralització de la gestió que Sánchez ha volgut que estigués localitzada a la Moncloa per disposar d’un control absolut d’aquest importantíssim flux de recursos. L’altra condició desfavorable és que la majoria de govern no ha volgut que es constituís una comissió al Congrés que fiscalitzés el ritme i destinació d’aquesta despesa, per tant no hi ha l’incentiu d’un control extern que esperoni.

El resultat està a la vista. Per enguany, el pressupost de 2021 tenia una previsió d’executar 27.000 milions d’euros procedents dels fons extraordinaris posats a punt en motiu de la crisi de la covid. La realitat és que estem arribant a final d’any i només s’ha aprovat la convocatòria del 20% d’aquests diners, una xifra francament baixa i que demostra un mal ben conegut: les dificultats de l’administració espanyola per gastar els diners amb temps i forma. De fet, el retard amb els fons ordinaris, els agrícoles, de cohesió, de la Unió Europea ha estat sent la pauta habitual, i aquesta mancança també s’ha donat ara al 2021 perquè aquests fons, especialment els de cohesió, importants i que a més van ser posats a punt per iniciativa de Felipe González, no es gasten. El responsable europeu ha posat a la picota Espanya, assenyalant que 30.000 milions d’euros que tenien a la seva disposició no s’han utilitzat.

El balanç no pot ser més trist, entre les dues vies de finançament europeu es disposava per enguany de 57.000 milions d’euros i només se n’han posat en joc, fent convocatòries, per valor de 5.500 milions. L’efecte multiplicador perdut per aquesta gran mancança pot ajudar a explicar, encara que no de manera complerta, per què el creixement espanyol és tan minso en contra de les previsions inicials, perquè Espanya està a la cua europea de la recuperació econòmica. Tindríem doncs que una de les causes decisives és la ineficàcia i la ineficiència dels poders públics. I aquesta és una mala peça al teler, perquè difícilment es resol d’un dia per l’altre.

I com les males notícies no venen mai soles, cal assenyalar que en el mentrestant el govern espanyol continua gastant en despesa consultiva i recurrent que no només engruixeix la bossa del dèficit, sinó que la projecta cap al futur. Ho diem perquè ara mateix s’ha acordat un increment de despesa que pesarà com una llosa. Es tracta que les pensions s’equiparin al salari mínim, de manera que la més baixa no sigui inferior a aquest. Com a mínim aquesta modificació afecta a 2 milions de persones i generarà un augment de despesa enguany però també en els pròxims en la mesura que el salari mínim, tal com ha estat anunciat pel govern, continuï creixent. Si a aquest fet se li uneix la indexació de les pensions en relació amb la inflació, tenim aquí dos mecanismes que multipliquen la despesa de cara al futur.

Després que Pere Aragonès hagi aprovat els pressupostos de la Generalitat amb els Comuns i contra la voluntat de JuntsxCat i l'oposició de la CUP. El procés cap a la independència ha quedat liquidat?

👉 ¡Uneix-te al nostre grup de Facebook de Converses a Catalunya!

Comentem entre tots les notícies de Catalunya per a estar informats.
Podreu consultar totes les claus del dia!

Mira els resultats

Loading ... Loading ...
Print Friendly, PDF & Email

Entrades relacionades

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Fill out this field
Fill out this field
Introduïu una adreça electrònica vàlida.

Menú