Les pròximes eleccions al Parlament poden representar una florida de partits independentistes, fruit del disgust d’una part dels electors amb la forma de procedir dels dos grans partits: ERC i JxCat.
Les noves formacions es caracteritzen per la radicalitat del seu plantejament i tenen com a punt de referència la votació de l’1-O. A partir d’aquí els seus punts de vista difereixen.
De moment són tres les formacions que anuncien el seu propòsit d’arribar a eleccions. Una d’elles, que es presentaria com a Primàries Catalunya, almenys en la seva fase prèvia, sorgiria de l’entorn de l’ANC i tindria com a precedent la iniciativa que en aquest mateix sentit van adoptar en les passades eleccions municipals a Barcelona amb la candidatura encapçalada per Jordi Graupera. Aleshores, no varen obtenir representació municipal, però consideren que amb l’experiència assolida poden fer forat.
La segona formació es presenta com Força Catalunya, un nom de ressonàncies berlusccionianes amb el seu Forza Italia. És una iniciativa de l’activista de llarga pràctica Santiago Espot, que sempre ha militat en les rengles de l’independentisme més radical i fins i tot intolerant.
La tercera formació recupera un nom amb pedigrí històric en la lluita contra el franquisme, el Front Nacional de Catalunya. La seva versió històrica va néixer després de la Guerra Civil i a conseqüència del diagnòstic que la derrota a Catalunya es va produir per la fragmentació ideològica de les forces catalanes i que, per tant, havia d’agrupar-se en una única organització. Totes les opcions que volien la independència de Catalunya, deixant en segon pla totes les seves ideologies. El Front Nacional va tenir importància en la clandestinitat a finals dels anys 40, per tant, molt aviat, i fins ben entrats els anys 70. Després les escissions per l’esquerra el van anar delmant fins a la seva desaparició.
El nou Front Nacional de Catalunya no recull exactament la tradició de l’anterior, però s’inspira en ella. Es presenta com una formació independentista que se situa fora de l’àmbit del pensament “políticament correcte” i que en aquest sentit assenyala la immigració descontrolada com un problema.
Les possibilitats d’obtenir representació parlamentària per aquests grups són molt reduïdes. Són organitzacions petites, sense recursos econòmics, i evidentment sense comptar amb el suport dels mitjans de comunicació de l’independentisme oficial. El seu creixement, però, podria afavorir els partits independentistes oficials i en la mesura que aquest impacte fos significatiu, podrien incidir sobre la seva política.
