El passat 15 de maig llegia l’article “Assegurar el benestar de les famílies és un dels nostres grans reptes”, de Carmen Quintanilla Barba. Presidenta Nacional d’AFAMMER, Vicepresidenta de la Unió Europea de la Gent Gran (ESU) i Parlamentària honorària de l’Assemblea Parlamentària del Consell d’Europa.
Carmen Quintanilla començava el seu article dient “Fa poc vaig llegir una frase que afirmava que la família no és una cosa important, ho és tot per a la societat. És la brúixola que ens guia i la inspiració i el suport que ens impulsa a aconseguir les nostres metes i que ens consola en els nostres pitjors moments”.
Recordo, en aquest context, que l’Assemblea General de Nacions Unides va decidir declarar el 15 de maig com el Dia Internacional de les Famílies, conscient de la importància que les famílies tenen en tots els individus, però principalment per la gran importància que juguen a la societat.
Amb la institució d’aquest dia per a les famílies, les Nacions Unides volen crear consciència a nivell governamental i social sobre els temes que tenen a veure amb la família, però sobretot, que reflexionem sobre els principals desafiaments i reptes als que s’han d’enfrontar.
Sens dubte a dia d’avui, les conseqüències econòmiques i socials originades per la pandèmia constitueixen el principal desafiament per a les famílies de tot el món. Un repte que se suma a altres desafiaments històrics com la necessitat d’incentivar els naixements i la d’aconseguir la conciliació i la coresponsabilitat de la vida laboral i la cura dels fills i les persones dependents.
Des de fa anys, hi ha veus que alerten que a Europa vivim un veritable “suïcidi demogràfic”. L’any 2016 Eurostat ja va avisar que al continent europeu fins a 15 països van tenir més morts que naixements, entre ells Espanya.
Però malgrat les advertències queda un llarg camí per recórrer pel que fa a foment de la natalitat. El 68% dels espanyols afirma tenir problemes per conciliar treball i família, i aquest percentatge es dispara a el 81,2% quan el col·lectiu enquestat es redueix a només dones amb fills o càrregues familiars.
El 95% dels treballadors que mantenen una jornada laboral parcial per poder atendre a familiars són dones. El que comporta pensions més baixes, bretxa salarial, etc.
I si mirem a la societat rural, on per regla general els homes passen més hores fora de la llar, observem com s’aguditzen les situacions d’estrès sobre les dones ja que en elles recau la total responsabilitat de les noves càrregues familiars originades pel coronavirus. Les dades així ho demostren ja que el 56,8% de les dones rurals afirma ser l’única responsable de la feina domèstica i familiar, on el 98% dels homes no hi intervenen.
Així mateix, el 21,6% de les dones dels nostres pobles tenen al seu voltant una persona gran o amb discapacitat, sent elles les úniques cuidadores en el 58,5% dels casos.
Tot i que encara seguim patint les terribles conseqüències del coronavirus, cal afrontar de manera urgent mesures que ens permetin avançar, respectar i donar suport a les dones que decideixen ser mares i seguir desenvolupant la seva carrera professional en igualtat de condicions, amb la possibilitat de poder ascendir a llocs de direcció en igualtat d’oportunitats, sense que això repercuteixi en la cura i benestar de les seves famílies.
Només així, i no d’una altra manera, estarem defensant a la família com a pilar fonamental de la societat, ja que donant suport a la maternitat assegurem la protecció i el futur de les famílies. “Com així sempre he defensat durant els gairebé 20 anys de la meva etapa com a parlamentària a les Corts Generals del regne d’Espanya”, afirma Carmen Quintanilla.
“Unes metes que segueixen sent una gran prioritat per a mi com a presidenta nacional de la Confederació Nacional de Famílies i Dones del Medi Rural i com a vicepresidenta de la Unió Europea de Gent Gran, on treballem perquè els nostres majors segueixin tenint la importància i el respecte que mereixen dins del nucli familiar i que sobretot, vetllin pel benestar de les properes generacions que avui són els nostres fills i néts”.
No podem oblidar que la família és la part fonamental que ens defineix com a persones durant la nostra vida. Som el que hem après a la infantesa, de manera que assegurar el seu benestar ha de ser un dels principals reptes de la societat i dels governs.
El 95% dels treballadors que mantenen una jornada laboral parcial per poder atendre a familiars són dones. El que comporta pensions més baixes, bretxa salarial, etc. Click To Tweet
Loading ...
