Catalunya no disposa dels termòmetres làsers necessaris per poder fer controls ràpids i massius de la temperatura a la població. Una de les mesures primàries que s’han utilitzat arreu i, principalment i amb èxit, a Corea del Sud, Taiwan i el Japó, països que han contingut la malaltia i sobretot la mortalitat.
Per no disposar, els agents de la policia autonòmica no disposen de les suficients mascaretes per proveir a tot el cos, i per si no n’hi hagués prou, Catalunya ha deixat de fer el test del virus a les persones que presenten símptomes clars de la malaltia i ho limita només als casos greus i al personal sanitari.
Aquesta mesura és extraordinàriament perillosa per dues raons. La primera perquè infravalorarà les xifres d’afectats que es donaran. La segona, i més greu, és que impedeix passar a l’atac contra el virus practicant deteccions massives. Una de les raons de l’èxit de Corea del Sud amb el Covid-19 és que han fet més de 200.000 tests de diagnòstic. A Espanya, malgrat la massivitat, són uns pocs milers. És en part explicable -però també forma part de l’imprevisió- que Madrid també ho hagi limitat. Però a hores d’ara la diferència de l’afectació entre les dues comunitats és molt gran.
Aquesta decisió de la Generalitat se salta a la torera la recomanació de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) de mirar d’identificar ràpidament tots els casos de contagi per tallar les cadenes que el difonen, i aturar així l’epidèmia. Però és que a més, fa cas omís del protocol de Sanitat i del nou decret que determina, tard i malament, la necessitat d’aquestes proves. La majoria de contagis es produeixen durant la fase d’incubació del Covid-19, les infeccions abans que hi hagi símptomes, d’aquí la importància dels texts.
Cal dir que sense controls massius de temperatura i de test d’infecció només mitjançant el confinament és impossible reduir la taxa de contagi per l’acció humana. L’actual situada entorn de 3 (vol dir que cada persona transmet el virus a 3 més), ha de disminuir per sota la unitat perquè la propagació pugui reduir-se. És el que està aconseguint Corea del Sud, i segons les seves dades ja ha assolit a bastament la Xina. Si no s’actua d’aquesta manera, la contenció es produirà de forma natural però serà terriblement costosa per a la població, perquè és previsible que quan el 60% dels habitants d’un país hagin quedat contagiats, la immunitat natural deturi l’efecte multiplicador del contagi. El problema és que amb les dades que es disposa actualment, la mortalitat es pot situar en termes reals, és a dir fent una hipòtesi dels casos ocults, està entre el 0,5% i l’1% de la població, i és clar amb un 60% de contagis la xifra de morts, si es fa el càlcul, es pot veure que seria devastadora.
