L’Observatori Europeu de la Droga i les Toxicomanies és una agència de la Unió Europea que analitza i difon la situació de les drogues i les addicions al sí dels països membre de la UE. Enguany acaba de publicar el seu informe anual per al 2023, i les seves conclusions no podrien ser més inquietants: Europa està patint una veritable crisi relacionada amb la droga, i que va a més.
Efectivament, la frase que obre el primer capítol de l’informe no podria ser més inquietant: les drogues a Europa tenen un greu impacte “a tot arreu, sobre tot, i sobre tothom”.
Segons l’Observatori, pràcticament qualsevol substància psicoactiva il·lícita es pot trobar en el mercat i els efectes perversos de les drogues afecten cadascun dels racons de la societat: des dels empleats que no van a treballar perquè es declaren malalts, fins a treballadors del sector sanitari superats per la sobrecàrrega de treball, passant per adolescents immersos en les activitats de tràfic i pressupostos de salut pública desbordats. El problema que la droga planteja a Europa avui en dia és doncs un autèntica crisi social.
En la presentació de l’informe, la Comissària Europa pels Assumptes Interns, Ylva Johansson, assegurà estar “profundament preocupada perquè les substàncies que es consumeixen avui a Europa poden ser inclús més perjudicials per a la salut que en el passat“. Johansson, de Suècia, sap bé de què parla ja que el seu país es troba sovint en la primera plana pels problemes amb les drogues i el seu tràfic.
Xifres rècord de requisicions
En la lluita contra el tràfic de drogues, que la policia embargui quantitats inaudites de substàncies il·lícites no té perquè ser una bona notícia, ja que és sovint un indici que les entrades es multipliquen.
Al 2021, les quantitats interceptades a la UE de resina de cànnabis (816 tones) i de cànnabis herbaci (256 tones) foren les més elevades de la darrera dècada.
El mateix any, les confiscacions d’heroïna es multiplicaren per dos respecte l’any previ fins arribar a les 9,5 tones, i per la seva banda Turquia aturà enviaments amb rumb a Europa per un valor rècord de 22,2 tones.
Les xifres referents a la cocaïna, a les que Converses ja dedicà un article fa uns mesos, són igualment inquietants: al 2021 més de 300 tones foren embargades, amb tres països clarament líders: Bèlgica amb 96 tones, Països Baixos amb 72 i Espanya amb 49.
La cocaïna és la droga més consumida a Europa, i es calcula que més de 3,7 milions d’adults en prengueren només l’any passat. Les dades preliminars disponibles d’entrades de cocaïna a Europa pel 2022 apunten, com Converses ja assenyalà, que les confiscacions arribaran probablement a un nou récord.
A més, no paren d’arribar al mercats noves drogues sintètiques: al 2022, l’Observatori de la UE identificà 41 nous compostos químics psicoactius, disparant el nombre total d’aquestes substàncies que Europa vigila fins a les 930.
El cas dels derivats del cànnabis
Una altra dada interessant i preocupant alhora que conté l’informe és l’increment de compostos sintètics de cannabinoides, concebuts per operar en la mateixa part del cervell que el cànnabis i obtenir els seus mateixos efectes psicoactius.
La tendència és inquietant perquè aquests elements sintètics resulten més potents i per tant nocius que el cànnabis natural.
A més, es tracta d’una pràctica que crida l’atenció precisament en un context en que diversos països europeus, com França i Espanya, han legalitzat la venda d’alguns derivats del cànnabis, com el CBD (o cannabidiol, un tipus de cannabinoide que suposadament conté una dosi molt petita d’elements psicoactius) i hom ha pogut veure com ciutats com Barcelona s’han omplert d’establiments de venta d’aquests productes.
La frase que obre el primer capítol de l'informe no podria ser més inquietant: les drogues a Europa tenen un greu impacte a tot arreu, sobre tot, i sobre tothom Share on X
Loading ...
