Està Europa condemnada a la insignificança econòmica al segle XXI?

Abundants estudis econòmics mostren des de fa anys com els països europeus perdran rellevància econòmica a mesura que avanci el segle XXI.

Una de les darreres previsions macro-econòmiques, elaborada per la Universitat de Denver dels Estats Units, afirma que mentre al 1960 els 28 països de l’Unió Europea generaven més de la meitat del PIB mundial, al 2100 tan seran responsables d’una cinquena part.

De tots els països europeus, l’estudi preveu que tan sols un escali posicions en el rànquing mundial: el Regne Unit, que passarà de la setena a la sisena posició.

El gràfic següent que ordena els 186 principals països del món segons la mida de les seves economies mostra una inquietant tendència pels 28 europeus, que hi apareixen senyalats en vermell.

Evolució del rànquing econòmic (per PIB) entre els 186 principals països del món, del 2020 al 2100 (els països europeus hi apareixen en vermell). Font: Universitat de Denver

De fet, tan sols tres països europeus romandran en el top 10 mundial a l’horitzó de l’any 2100: es tracta del Regne Unit (6a posició), Alemanya (8a) i França (10a). Itàlia, i sobretot, Espanya, patiran un declivi particularment fort, passant respectivament de la 9a a la 23a posició i de la 13a a la 33a.

Pel que fa a altres tendències mundials, l’estudi conclou que els Estats Units perdran la primera posició mundial a finals de la dècada del 2030. Malgrat que llavors serà la Xina qui s’aixequi com principal potència econòmica mundial, l’Índia li acabarà prenent la posició.

Creixement econòmic i demografia

Els països que més pes guanyaran en l’economia global seran, segons la Universitat de Denver, els africans. Alhora, aquests països seran els que guanyaran més població.

S’espera que l’Àfrica tripliqui els seus habitants entre el 2020 i el 2100, mentre que Europa perdrà població. Alguns països europeus, com Bulgària o Croàcia, podrien perdre fins a la meitat dels seus habitants actuals degut a la baixa natalitat.

L’estudi condueix així doncs a una reflexió sobre les conseqüències dels baixíssims índexs de fecunditat als països europeus i la manca de polítiques orientades a invertir aquesta tendència. El factor demogràfic sembla estar particularment present en casos com el d’Espanya, que té una de les taxes de fecunditat més baixes del món.

D’altra banda, cal considerar que l’horitzó temporal en que es basa la projecció econòmica, l’any 2100, és particularment llunyà i per tant sensible a les contingències pròpies de la història humana.

Per exemple, les previsions de creixement demogràfic de l’Àfrica poden semblar exagerades si es tenen en compte la baixa producció agrícola d’aquest continent combinada amb els efectes nocius del canvi climàtic, que es preveuen particularment desastrosos pel continent africà.

Print Friendly, PDF & Email

Entrades relacionades

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Fill out this field
Fill out this field
Introduïu una adreça electrònica vàlida.