El 2014, Ucraïna contemplà totalment impotent l’ocupació russa de Crimea i del Donbàs. El 2022, la gran majoria d’observadors assumiren que Kíev cauria en qüestió de dies davant la invasió de Moscou. Inclús els aliats occidentals d’Ucraïna oferiren asil polític a Volodímir Zelenski, qui refusà categòricament marxar de la capital. “El que necessito és munició”, hauria respost el líder ucraïnès.
En els dies que seguiren al xoc de l’ofensiva russa, les forces armades ucraïneses aconseguiren repel·lir l’atac contra Kíev i frenar l’avenç rus en pràcticament tots els fronts. No només això, sinó que a l’estiu del mateix any, Ucraïna aconseguí llançar una vasta contraofensiva que recuperà part substancial del territori rus ocupat, especialment a l’est de Kharkov.
Des de llavors, com a la Primera Guerra Mundial, el front s’ha estancat i la guerra de maniobres ha deixat lloc a una guerra de posicions, esdevinguda a mesura que els mesos i anys han anat passant en guerra de desgast per la incapacitat de cap dels dos bàndols de trencar el front del seu antagonista.
Des del 2023, els russos han intentat mantenir la iniciativa estratègica, llançant ofensiva rere ofensiva i rosegant territori ucraïnès.
Tanmateix, en el que portem de 2025 les tropes russes només han conquerit aproximadament un 0,6% del territori total d’Ucraïna, i això a canvi d’un cost elevat que es calcula d’entre 200 i 300.000 baixes entre morts i ferits. I de fet, l’agost del 2025, Rússia controlava menys territori ucraïnès que al mateix mes del 2022.
Sovint s’ha dit que gràcies a la seva superioritat demogràfica i econòmica, Rússia pot suportar aquest tipus d’ofensiva que recorda vagament a les massacres de la Primera Guerra Mundial, que obtenien avenços d’escassos quilòmetres i que no alteraven per a res la situació estratègica del front.
Si bé Ucraïna té seriosos problemes de reclutament, i depèn totalment de l’ajuda exterior per a mantenir l’esforç bèl·lic, també hi ha raons per a creure que a partir de l’any vinent Rússia començarà a tenir seriosos problemes per a prosseguir amb el dispendi que la guerra suposa.
Així doncs, un cop aïllada la variable diplomàtica (que sembla congelada després dels dos intents del president nord-americà Donald Trump) el desenllaç del conflicte sobre el camp de batalla està encara totalment obert.
Lluny del front, Rússia s’esforça a donar la imatge que la seva victòria és inevitable, i només qüestió de temps. Però el fet de recórrer cada cop més a atacs massius de drons i míssils sobre ciutats i objectius civils ucraïnesos fa pensar que a Moscou li manca força per a fer l’avenç realment decisiu, que és el que es produeix sobre el terreny.
Si la guerra és la continuació de la política per altres mitjans, com afirmava el teòric prussià Carl von Clausewitz, Rússia sembla estar més lluny que mai d’aconseguir la victòria: recordem que l’objectiu polític del president Vladímir Putin era la captura de Kíev i el retorn d’Ucraïna a l’òrbita russa. Això és a hores d’ara del tot impensable.
Si a més es té en compte que Trump sembla haver perdut definitivament la seva paciència amb Putin, el sosteniment de l’esforç de guerra rus podria fer front a dificultats encara més importants.
El fet de recórrer cada cop més a atacs massius de drons i míssils sobre ciutats i objectius civils ucraïnesos fa pensar que a Moscou li manca força per a fer l'avenç realment decisiu, que és el que es produeix sobre el terreny Share on X
Loading ...
