concertada

Esquerra Republicana, de la mà de Bargalló, va a per la concertada

Ningú pot cridar-se a engany, i menys l’escola concertada, perquè el conseller d’educació Josep Bargalló ha manifestat, des de l’inici, la seva predisposició a utilitzar tots els mecanismes que estan a les seves mans per asfixiar l’escola concertada, i de manera particular l’escola cristiana, que és la més nombrosa.

Aquesta és la posició d’Esquerra, per molt catòlic que es declari el seu líder Junqueras, i tot i que es tracta d’un govern de coalició amb JxCat, que, com a hereu de Convergència, defensa l’escola concertada. A més, el president de la Generalitat, que és en definitiva qui té l’última paraula, pertany a aquesta última formació.

👉 ¡Uneix-te al nostre grup de Facebook de Converses a Catalunya!

Comentem entre tots les notícies de Catalunya per a estar informats.
Podreu consultar totes les claus del dia!

D’acord amb aquesta lògica, el conflicte no s’hauria d’haver produït. Però la realitat és que la tasca de persecució implacable seguida pel Departament d’Educació de la Generalitat ha continuat, culminant ara en el projecte de Decret que regula les condicions d’admissió dels centres, i que ha donat lloc a una veritable insurrecció de tots els sectors d’aquest model d’ensenyament.

La Fundació Escola Cristiana de Catalunya i les restants organitzacions de l’escola concertada, així com Units, el partit successor d’Unió Democràtica, i e-Cristians, han promogut la recollida d’impugnacions a aquest projecte, fins a un total proper a les 50.000.

A què es deu aquesta total oposició? Doncs al fet que, si prosperés aquesta normativa, deixaria definitivament tocats de mort els centres concertats. Seria així perquè, en primer lloc, el projecte recull que els centres han d’assumir una part de l’alumnat que procedeix de mitjans econòmicament desfavorits. De fet, aquest és un dels acords que tota la comunitat educativa, inclosa l’ensenyament concertat, va establir com a conseqüència de la iniciativa del Síndic de Greuges, a fi d’aconseguir un sistema educatiu més inclusiu. Però el que establia a la vegada l’acord era que s’habilitarien els recursos econòmics necessaris per tal de compensar els costos d’aquests alumnes.

Això és així perquè l’ensenyament concertat es basa en un funcionament que, de forma deliberada, no recull el cost real per plaça, l’equivalent a un centre públic, sinó només una part d’aquest, que se situa entre el 65 per cent i el 75 per cent. La resta ho abonen els pares en forma d’aportacions, que naturalment no poden realitzar les famílies que viuen amb dificultats econòmiques.

Si els centres concertats han d’integrar aquests nous alumnes a cost zero, moltes escoles serien difícilment viables, i altres haurien de multiplicar el cost actual que suporten els pares. En altres paraules, en el sistema educatiu, la gratuïtat de l’ensenyament fins a la secundària només és real en els centres públics. Si els pares volen exercir el dret a l’educació moral i religiosa dels seus fills en escoles amb idearis d’acord amb els mateixos, han de pagar un peatge.

Ara Bargalló persegueix que a una desigualtat se li afegeixi una altra, vulnerant els acords signats. D’aquí la poderosa reacció dels pares i professors d’aquestes escoles.
Però el projecte de decret encara abusava més, perquè pretenia que el nombre de places concertades es determini abans de saber quantes famílies volen matricular els fills en aquest tipus de centre, la qual cosa òbviament retalla la llibertat dels pares a escollir escola. El per què el nombre de places concertades no es determina segons la demanda sinó a priori, és una manifestació més de l’intent, any rere any, de provocar l’asfíxia econòmica i d’alumnes d’aquests centres.

Finalment, el projecte de decret persegueix liquidar l’escola diferenciada, tot i que la jurisprudència espanyola estableix la constitucionalitat d’aquest tipus de centres, on nois i noies són escolaritzats en escoles diferents.

La iniciativa del conseller d’educació també vulnera la Llei d’Educació de Catalunya, que estableix que l’Administració ha de finançar el cost de la plaça dels alumnes.

Per generar més confusió, Junts per Catalunya, davant la gran polèmica generada, va formular una declaració que, amb el llarg títol Davant la polèmica generada al voltant de la tramitació per part del Departament d’Educació del Decret d’admissió i el Decret de Concerts Educatius, des de Junts per Catalunya volem fer les següents consideracions, afirmava entre altres qüestions que:

L’escola concertada representa per la seva dimensió, trajectòria i compromís social un valor afegit que genera grans oportunitats per al sistema educatiu en el seu conjunt. Fóra bo començar a superar la dicotomia públic-concertat per una visió més global i compartida.

Així mateix, reconeix que l’acord sobre un sistema escolar inclusiu comportava el finançament per part de la Generalitat: El pacte contra la segregació escolar que impulsa el Síndic de Greuges va precisament en aquesta línia. Aplica rigor en la diagnosi afirmant que la segregació, especialment per motius econòmics, es produeix tant a la concertada com la pública i que per aconseguir la corresponsabilització de tots els centres, públics i concertats, és imprescindible abordar el problema d’infrafinançament del sistema.

I reiterava la necessitat d’aportar els recursos necessaris:

Les mesures que proposa el Pacte i els canvis normatius que implica el nou Decret d’Admissions que proposa el Departament d’Educació, obvia dues necessitats bàsiques que cal garantir per a la seva correcta implementació:

  1. Dotar tots els centres educatius, públics i concertats, de les eines i recursos necessaris per a que puguin fer efectives les mesures proposades.
  2. Garantir la participació de tots els actors que formen part del Servei d’Educació implicats en la programació de l’oferta educativa.

En definitiva, donant la raó en tot a l’escola concertada davant de l’intent del conseller Josep Bargalló.

Com és possible que un partit de govern, ERC, llanci una iniciativa d’aquest calibre sense prèviament acordar-la amb l’altre soci? La conclusió no pot ser més evident. Es tracta de dos governs en un, en el qual cadascú es mou al seu aire. La confusió no pot ser més gran. En realitat, si el projecte prospera, Torra quedaria totalment desautoritzat com a President perquè ell és, en definitiva, qui té l’última paraula perquè s’aprovi tal com està, o, per contra, escolti l’allau d’impugnacions, i adopti els compromisos necessaris amb l’escola concertada: aportar recursos econòmics necessaris, eliminar els límits a la preinscripció i deixar en pau, com succeeix a tot Europa, a l’escola diferenciada.

D’aquesta manera, el dret dels pares a la lliure elecció de centre d’acord amb el seu ideari, i el futur de l’escola concertada, es juguen al voltant d’un decret entre dos teòrics aliats que competeixen durament davant les pròximes eleccions que es duran a terme abans de l’estiu.

Print Friendly, PDF & Email

Entrades relacionades

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Fill out this field
Fill out this field
Introduïu una adreça electrònica vàlida.

Menú