Espanya no estima la família (i Catalunya no n’és una excepció)

Això almenys és el que diu l’últim estudi de l’acreditat Pew Research Center en una de les seves macro enquestes dirigida a preguntar on les persones troben sentit a la seva vida. Una mostra de quasi 19.000 adults, duta a terme a 17 països del món, d’Europa, Amèrica del Nord i Àsia.

El que intenta esbrinar l’enquesta és què dona sentit a la vida de les persones. I situa una sèrie de factors: família, natura, ocupació, sociabilitat, benestar material, covid19, amics, serveis, salut, viatges societat, jubilació, llibertat, fe, passatemps, mascotes i educació. De tota aquest conjunt de temes queda clar que, per a la majoria de països, la família és el més important, en alguns casos d’una manera molt rotunda. Per a Austràlia, Nova Zelanda i Grècia, recull més del 50% de les opinions favorables i s’hi acosten els EUA amb el 49%, el Regne Unit amb el 46%, Suècia amb el 45%, Itàlia amb el 43%, Canadà amb el 42%, i ja amb xifres més baixes, però també en primer lloc, Països Baixos i Bèlgica. D’aquest conjunt, el que deixa mal parada la família és Espanya perquè la situa en quarta posició amb un 36% de vots favorables i, per tant, davant de França i Alemanya, que la situen en primer lloc, però només amb un 32% d’opinions en aquest sentit. La característica espanyola només s’assembla a la de Taiwan i Corea del Sud que situen la família en tercera posició, però amb un percentatge que és menys de la meitat de l’espanyol, el 16% i el 15% respectivament.

I què es el que Espanya valora més que la família? El primer lloc la salut, (48%), en segon lloc el benestar material (42%) i en tercer lloc la feina (40%. En altres termes, Espanya té una població que el que li dona sentit a la vida és tenir bona salut, avantatges materials i treball. Clarament és una societat de perfil molt materialista, malgrat que altres estudis assenyalen que Espanya ja està en la fase postmaterial. La llibertat només mereix un 13% dels suports i l’educació un pobre 6%, o sigui que no dona sentit a la vida. I la natura encara un més pobre 5%, o sigui que tot el clamor per lluitar contra el canvi climàtic té un rerefons molt feble, perquè en realitat fins que aquest canvi no afecti a les seves condicions materials de vida a l’hora d’adoptar mesures, en passarà olímpicament. Als EUA, que és vist com un país molt materialista, la família ocupa el primer lloc de manera molt destacada (49%), el segon lloc els amics (20%) a distància i fins el tercer lloc no apareix el benestar material amb un 18%. És a dir, menys de la meitat de la valoració espanyola.

La semblança s’Espanya amb Corea del Sud és perquè aquest situa el benestar material en primer lloc amb el 19% i la salut en segon lloc amb el 17%. Per tant, presenta una estructura d’un ordre de prioritats semblant a l’espanyol si bé amb magnitud menors. En el cas de Taiwan, abans que la família hi va també el benestar material.

Després que Pere Aragonès hagi aprovat els pressupostos de la Generalitat amb els Comuns i contra la voluntat de JuntsxCat i l'oposició de la CUP. El procés cap a la independència ha quedat liquidat?

Mira els resultats

Loading ... Loading ...

Print Friendly, PDF & Email

Entrades relacionades

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Fill out this field
Fill out this field
Introduïu una adreça electrònica vàlida.

The reCAPTCHA verification period has expired. Please reload the page.