Espanya: esclata la crisi

Aquest 15 de desembre ha de quedar marcat en vermell al calendari perquè és la data en la qual ha esclatat la crisi a Espanya. Sánchez, a força de ficar pressió a la màquina legislativa sense considerar els criteris necessaris que han de regular la tramitació de les lleis, ha aconseguit que la caldera esclati. Els efectes estan per veure i s’aniran desplegant al llarg del temps. En tot cas, és evident que es tracta d’una crisi de la democràcia espanyola de proporcions mai vistes.

Aquests són els seus components considerats aïlladament, però sense perdre de vista que s’alimenten l’un a l’altre malgrat la seva naturalesa diversa:

1. En el seu moment Sánchez va remetre el problema de la mala tècnica jurídica de la llei del “sí és sí” que en determinats casos rebaixava la pena de delinqüents sexuals convictes a la jurisprudència del Suprem. Era la forma de treure’s el problema de sobre i li ha esclatat a les mans perquè el Tribunal Suprem, amb motiu de la revisió del cas famós dels futbolistes del club Arandina, ha determinat que la interpretació és la més temuda pel govern: s’han de rebaixar les penes d’acord amb la nova llei en els casos que sigui d’aplicació, si aquesta és la interpretació més favorable pel delinqüent. El més greu de tot és que senta jurisprudència i obliga a revisar tots els casos. No només els que estan en procés, sinó també els sentenciats.

Per tant, ara ja és evident que es produirà un continuat degoteig de reduccions de condemna i fins i tot d’alliberament de presos. A hores d’ara ja són 62 els casos en els quals s’han disminuït els anys de presó del condemnat i 13 els que han quedat en llibertat de manera immediata. És el gran fracàs d’una llei que pretenia exactament el contrari. És també el fruit de l’orgull per part d’Unidas Podemos que en cap moment ha volgut introduir la més mínima rectificació a la llei, i és també la manifestació que Sánchez només mana sobre una part del govern, perquè hi ha ministres que tenen absoluta independència en la seva acció política.

2. Surt el fiscal anticorrupció i anuncia la seva preocupació pels canvis legals que avui s’introduiran al Congrés en relació a la malversació. Considera que donarà lloc a una cataracta de revisions i de reduccions de pena. Un dels primers casos que molts juristes consideren que gaudirà d’aquest avantatge és el famós Cas Kitchen que afecta membres del PP. Si l’advertència es converteix en fets, ens trobarem davant d’una repetició de la llei del “sí és sí”, però ara aplicada a un altre fenomen greu, el de la corrupció política. D’aquesta manera les dues ensenyes de l’actual govern, la llei contra la violència sexual que afecta les dones i la corrupció, es veurien seriosament tocades i deixarien un gran forat en la credibilitat i garanties polítiques que ofereix Sánchez.

3. Però el més greu de tot és el recurs d’inconstitucionalitat a petició de mesures cautelaríssimes que el PP ha presentat al Tribunal Constitucional. Aquest partit considera, i és bastant una obvietat, que el govern fa un “ús fraudulent dels tràmits parlamentaris”, perquè utilitza esmenes que res tenen a veure amb el contingut de la llei que es tramita per evitar el procediment parlamentari i resoldre la qüestió amb una simple votació a la comissió i al ple. Això a més referit a la forma com es regula el poder judicial, com ja vam explicar ahir.

El resultat és que avui a les 10h. s’haurà reunit el Tribunal Constitucional per decidir si accepta el recurs, primera qüestió, i segon si també assumeix les mesures cautelaríssimes que comportarien un fet inèdit. Impedirien que aquestes esmenes fossin tractades pel plenari del Congrés, que començarà aquest matí a les 12h. i que es calcula que es produirà la votació a les 17h. Sigui quin sigui el resultat, la qüestió és molt greu perquè representa una confrontació directa entre el més alt tribunal i el govern i, per tant, una greu erosió de les dues institucions amb independència de quin sigui el resultat.

4. Per si no fos prou, i en tot aquest escenari carregat de tempesta, va aparèixer Junqueras amb unes declaracions en les quals anunciava l’objectiu del referèndum que han contribuït a encendre encara més els ànims. Per què el líder d’ERC les va fer en aquell moment? Ell sabrà, però en tot cas contribueix eficaçment a la crisi i a la desconfiança generalitzada.

5. El problema també s’estén a l’àmbit laboral perquè la CEOE ha trencat formalment amb la ministra de treball i s’obre així un període de crisis en l’àmbit de la interlocució social.

6. I per acabar-ho d’arrodonir s’ha obert un conflicte entre els alts funcionaris d’hisenda, i en general amb tots els càrrecs d’alt nivell, amb la funció pública governamental a la qual acusen de voler polititzar el cobriment de noves places.

Govern, Congrés, Fiscalia, Consell General del Poder Judicial, Tribunal Suprem, administració pública, diàleg social. Tot està cap per avall i al mateix temps. El balanç de Sánchez al tancament de l’any no pot ser més crític.

 Loading ...