Davant la possible arribada d’una tempesta en forma d’una nova recessió econòmica, diferents organismes segueixen mantenint l’esperança d’un major creixement del Producte Interior Brut (PIB) per als propers anys. El Banc d’Espanya (BdE), per exemple, ha elevat una dècima la seva previsió de dèficit per a aquest any, fins al 2,5%, el que suposa gairebé duplicar l’objectiu de l’1,3% pactat per l’anterior Govern amb Brussel·les. Respecte a l’atur, el regulador preveu que arribi al 12% el 2021, tot i que constata una desacceleració de la creació d’ocupació en els 3 primers mesos de 2019.
El Banc d’Espanya argumenta l’absència de revisions sobre l’evolució del PIB per la “compensació” entre una recent millora en el comportament de l’activitat i un “cert empitjorament” en el deteriorament del context exterior, amb una revisió a la baixa de sis dècimes dels principals mercats d’exportació. La incertesa sobre el Brexit, l’evolució de l’eurozona i les polítiques proteccionistes també pesen negativament a mig termini, encara que l’organisme que dirigeix Pablo Hernández de Cos creu que es veuran en part mitigats per la revisió a la baixa dels preus del petroli i el previsible manteniment dels tipus d’interès a tipus molt baixos “durant un termini de temps més llarg”.
A més, les previsions sobre la creació d’ocupació continuen apuntant a una pèrdua de ritme en els propers anys. En tot cas, assenyalen que la taxa d’atur baixarà fins al 12% a finals del 2021. El Banc d’Espanya aprofita a més per llançar un missatge d’advertència sobre els salaris. Ara que els sous dels treballadors estan creixent per sobre del 2%, tal com establia l’últim acord estatal entre la patronal i els sindicats, el supervisor insisteix en el seu missatge d’adequar les alces salarials a les “circumstàncies concretes de cada sector o empresa”.
També mantenen les seves crítiques per la pujada del salari mínim interprofessional (SMI) fins als 900 euros. Arce ha assegurat que, tot i que és prematur fer un balanç de l’impacte de l’SMI, les dades d’afiliació de gener i febrer estan en línia amb les seves estimacions de destrucció de fins a 125.000 llocs de treball.
En tot cas, cal la institució, el PIB s’anirà desaccelerant al llarg del període 2019-2021 per la progressiva atenuació dels efectes positius de la política monetària sobre les condicions de finançament de l’economia, la moderació en el ritme d’avanç del consum de les famílies, la qual cosa els portarà a augmentar la seva taxa d’estalvi i, a mig termini, pel to neutral de la política fiscal.
Segons l’autoritat monetària, els ingressos públics creixeran en línia amb les bases impositives, que depenen principalment del context macroeconòmic, mentre assumeix que la despesa en pensions evolucionarà de forma d’acord amb els increments aprovats per 2019 i, posteriorment, en funció de la fórmula de revaloració establerta en la legislació i de l’envelliment de la població. D’altra banda, vincula les prestacions per desocupació a l’evolució de l’atur, i els pagaments per interessos del deute, a l’evolució de l’endeutament públic i dels costos de finançament.
El Banc d’Espanya afirma que els riscos a aquest escenari central de creixement del PIB s’orienten a la baixa. Entre els de naturalesa externa, destaca la “major debilitat” del context exterior i, en particular de l’àrea de l’euro; la “indefinició” dels detalls de la sortida del Regne Unit de la UE i la incertesa sobre la possible adopció de noves mesures proteccionistes a nivell global.
En l’àmbit intern, l’organisme continua insistint que persisteix un “elevat grau d’incertesa” sobre l’orientació futura de les polítiques econòmiques i, en concret, de la represa del procés de consolidació fiscal, que cal, afegeix, per reduir la vulnerabilitat de l’economia.
En l’àmbit dels preus, estima que l’IPC general situarà la seva variació mitjana anual en l’1,2% aquest any, quatre dècimes menys que l’estimat anteriorment; en l’1,5% el 2020 i en el 1,6% el 2021, en un context de certa estabilitat dels preus energètics. El Banc d’Espanya explica que la revisió a la baixa de la inflació és reflex que l’evolució recent dels preus ha estat menys dinàmica del que s’havia anticipat al desembre, el que suggereix, segons ell, que la translació a preus dels augments salarials recents està tenint lloc “de forma més continguda” que en el passat.
