El cas d’una menor tutelada víctima d’una xarxa d’abusos sexuals a Catalunya només és la punta de l’iceberg. La Generalitat ha obert ara una investigació interna per aclarir la seva gestió dels fets: una nena de 12 anys, sota tutela de la Direcció General d’Atenció a la Infància i Adolescència (DGAIA), va ser captada i abusada sistemàticament per una trama liderada per un electricista anomenat el “Pelicot català”.
Tot i que la versió oficial assenyala que l’expedient es va activar el 2021 després de la detecció d’indicis d’abús per part dels educadors del centre, la realitat és que l’agressor Teòfil L.M. va ser arrestat inicialment el 2022 gràcies a la denúncia d’un dels còmplices que havia estat contactat a través de l’aplicació Lovoo. Aquest home, a qui Teòfil va oferir relacions amb la menor de 15 anys, va alçar la veu i va permetre que la policia actués.
Entre el 2022 i el 2024, Teófilo va tornar a ser detingut en dues ocasions, malgrat la qual cosa la Generalitat no va obrir expedient informatiu fins al maig del 2025, més de quatre anys després del primer avís.
Les troballes policials van revelar que l’agressor captava la menor en aplicacions de cites, l’oferia a tercers i enregistrava les trobades: al seu domicili emmagatzemava gairebé 1.300 videoenregistraments de diferents abusos. A més, quan la víctima va fer 15 anys, els serveis d’atenció van permetre—sense justificar-ho degudament—que se n’anés a viure amb un adult de 25 anys, vulnerant el Codi Penal, que prohibeix qualsevol relació sexual entre menors i adults, amb independència del suposat “consentiment”.
Aquest cas particular no només exposa greus deficiències en el sistema de protecció de la Generalitat, sinó que evidencia una omissió estructural: entre el 2021 i el 2024, la DGAIA tutelava gairebé 9.000 menors a la comunitat, dels quals és impossible saber quants han patit abusos silenciats.
Una auditoria independent, per exemple a càrrec del Síndic de Greuges, és imprescindible per avaluar no només aquest expedient, sinó tot el funcionament dels serveis d’infància.
El problema transcendeix Catalunya i arriba al Govern central: segons el darrer informe del Ministeri de l’Interior (2024), es van registrar més de 9.000 delictes d’abús sexual a menors -el 42% del total d’agressions- malgrat que aquest col·lectiu no supera el 20% de la població. Aquesta xifra duplica la de fa set anys, sense que l’Executiu hagi impulsat mesures de pes.
En termes absoluts, Catalunya encapçala la llista amb més de 2.000 casos, i en proporció (5,5 casos per cada 10.000 habitants) ocupa el tercer lloc entre les comunitats autònomes. Per províncies, Lleida (6,2), Barcelona (5,5), Girona i Tarragona (totes dues amb 5,3) estan entre les més afectades.
Paral·lelament, el cas de Mónica Oltra, exvicepresidenta de la Generalitat Valenciana, i sis persones més acusades d’ocultar abusos sexuals en un centre de menors, demostra que el silenci i la impunitat no són exclusius d’una sola comunitat.
Finalment, el llibre La pederàstia a l’Església i la Societat. El gran boc expiatori (2025), de Josep Miró i Ardèvol, aporta una anàlisi exhaustiva de la magnitud d’aquests delictes i denuncia la inacció de les institucions públiques.
El cas de la menor tutelada a Catalunya revela errors greus a la DGAIA: gairebé 1.300 vídeos d'abusos i 4 anys de silenci Share on X
Loading ...
