L’escàndol que envolta la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA) de la Generalitat de Catalunya, per presumpta corrupció sistèmica i pel cas de la violació d’una menor tutelada durant dos anys sense que s’activin les alarmes, amenaça de convertir-se en un forat negre que podria estendre el dany actual al govern de Salvador Illa.
Aquest cas té com a principals protagonistes Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), Junts per Catalunya (Junts) i, amb la col·laboració parlamentària necessària dels Comuns, que van evitar que l’escàndol esclatés abans.
L’informe de la Sindicatura de Comptes, presentat al Parlament a començaments d’aquest any, va deixar constància de nombroses irregularitats. Es tracta de “l‘Informe de la Sindicatura de Comptes sobre la contractació i adjudicació del servei d’acollida de la infància i l’adolescència a Catalunya, exercicis 2016-2020”, presentat per la síndica Maria Àngels Cabasés davant de la Comissió de la Sindicatura del Parlament el 21 de novembre de 2024.
El document assenyala irregularitats com la contractació de 154 centres pel procediment d’emergència sense justificació legal, la pròrroga de contractes sense documentació signada, el reconeixement extrajudicial de crèdits per desenes de milions d’euros i l’adjudicació de 788 milions d’euros a fundacions privades del tercer sector entre el 2013 i el 2020, incomplint la llei de contracte. A més, l’informe adverteix d’indicis de delictes i de pràctiques irregulars amb possibles responsabilitats penals, i ofereix recomanacions per millorar els procediments de gestió i control.
El més greu de la situació actual és que ERC, PSC i Comuns van votar en contra d’una proposta de resolució que instava a aplicar directament les recomanacions de la Sindicatura de Comptes. Aquest fet va ser criticat per Junts i altres grups que consideren que aquesta decisió obstaculitza l’assumpció de responsabilitats i la transparència en la gestió de la DGAIA.
A això s’hi afegeix el cas de la violació d’una menor per una xarxa de pederastes, que podria ser només la punta de l’iceberg d’una sèrie d’abusos sexuals a menors tutelats, sobre els quals el Departament i la Generalitat mai no han volgut informar.
Anem per parts
Tots els partits principals estan implicats més o menys, ja que Junts, ERC i PSC han dirigit el departament afectat durant l’última dècada, període en què s’ha degradat la DGAIA.
Els responsables han estat: Neus Munté (CDC, 2016-2017); Dolors Bassa (ERC, 2017-2018, encara que la Generalitat va estar intervinguda pel Govern espanyol en aquest període); Chakir El Homrani (ERC, 2018-2021); Violant Cervera (Junts, 2021-2022); Carles Campuzano (independent a les files d’ERC, 2022-2024); i, finalment, Mònica Martínez (PSC, des del 2024).
En ple debat parlamentari, Salvador Illa assenyala Junts com a principal responsable i exculpa ERC, malgrat la seva clara implicació, perquè en depèn per aprovar els suplements de crèdit (ja van pel tercer) que li permeten governar sense pressupost. Una mostra de l’arbitrarietat del partidisme. Aprovar un pressupost i retre comptes sembla haver passat a la història, tant al Congrés com al Parlament, cosa que equival a dir que s’ha liquidat un dels fonaments del sistema parlamentari.
Ara tots volen “refundar” la DGAIA, una manera de tirar terra sobre el forat negre de la seva gestió.
Abans de qualsevol refundació, però, és imprescindible respondre a l’informe de la Sindicatura de Comptes i aclarir els casos de possibles abusos a menors en els àmbits de la Generalitat en els últims deu anys: quins expedients administratius es van obrir? Quina va ser la resolució? Hi ha sentències judicials? Quantes denúncies s’han presentat a la policia?
Mentrestant, se segueixen coneixent nous detalls que evidencien abusos per part de la DGAIA, coneguts pels diferents governs i sense solució.
Per exemple, s’ha constatat que des de l’administració es retirava directament la tutela als pares sense intervenció d’un jutge. Com és possible que un simple acte administratiu privi de l’exercici d’un dret constitucional sense conseqüències? On és l’Estat de dret? A més, només el 16% dels menors tutelats pel sistema d’acollida tornen amb les seves famílies, cosa que evidencia un fracàs del sistema.
També s’han detectat incompliments d’obligacions legals i una disparitat escandalosa: el cost d’un menor tutelat en un pis d’acollida puja a 52.000 euros l’any, mentre que una família d’acollida rep només 6.000 euros.
Tot això configura un panorama de podridura moral, un forat negre que no se solucionarà amb refundacions si abans no es realitza un informe exhaustiu de tots els excessos.
Illa ha d’encarregar a la Sindicatura de Comptes un informe ad hoc de control econòmic i un altre sobre abusos sexuals a la Sindicatura de Greuges. Només així es podrà restaurar la credibilitat, que ara no existeix. Les comissions formades pels qui van fer possible el desastre o les “refundacions” no seran suficients.
Seguirem informant sobre el tema.
Tots els partits principals estan implicats més o menys, ja que Junts, ERC i PSC han dirigit el departament afectat durant l'última dècada, període en què s'ha degradat la DGAIA Share on X
Loading ...
