Buena Pascua, de David Jou

Déu meu, Déu meu, per què m’heu abandonat?,
diu el salm vint-i-dos i l’Evangeli de Marc.
I avui ens ho diuen tants llits d’hospital,
tantes morts en solitud en hospitals desbordats,
com si fóssim en el crit d’un immens Divendres Sant.

 

 

I la Pasqua tan a prop, i la Pasqua ja a tocar!
Resurrecció, sentit, plenitud, eternitat …
Celebracions ben íntimes, al cor –temples tancats.
Però quan vindrà la pasqua de salut, prosperitat,
passejades i converses, de la vida habitual?

 

 

El jo, l’ara i l’aquí, que dependents ens fan
d’ansietats, angoixes i dolors que passaran
però que ara són punyents i que aquí són dominants
i, en el jo, aclaparadors, obsessius, inquietants!
Però en Déu, com s’obre el jo, enllà del temps i de l’espai!
 
I l’angoixa, lentament, es dilueix i s’asserena,
i enllà de la mort s’intueix una altra mena
de vida i de sentit, misteriosa i plena …
Però aquest futur incert, quin consol podrà donar
a qui, colpit per l’avui, no vulgui creure en cap demà,
a qui no s’obri, qui no es buidi, qui no es deixi penetrar
per l’alè d’una presència molt més alta que la seva?

 

David Jou i Mirabent és científic, poeta, escriptor, Doctor en ciències físiques i Catedràtic de física de la matèria condensada a la Universitat Autònoma de Barcelona. President de la Fundació Joan Maragall.

Entrades relacionades

No se han encontrado resultados.

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Rellena este campo
Rellena este campo
Por favor, introduce una dirección de correo electrónico válida.

El periodo de verificación de reCAPTCHA ha caducado. Por favor, recarga la página.