Vivim un període de transició energètica que es manifesta en tota la seva cruesa, però que sembla necessari si es vol lluitar contra el canvi climàtic, malgrat que poden existir seriosos dubtes de per què servirà l’esforç europeu si la Xina i l’Índia sobretot, també els EUA, no avancen ràpidament pel mateix camí, perquè la participació europea en l’emissió de gasos responsables de la crisi del clima és petita al costat d’aquests gegants de la contaminació.
Però, situant-nos en el nostre propi context, i més específicament l’espanyol, la qüestió és si les actuals polítiques sobre el transport per abaratir l’energia dels hidrocarburs són coherents amb la transició energètica o no.
Aquí cal situar un punt molt important. En el context europeu Espanya és una anomalia pel pes del transport per carretera, que consumeix més del 25% del total d’energia primària i a prop del 39,5% de l’energia final, i és qui més emissions de CO₂ emet: el 24% que s’eleva al 47,6% si es descompten els autoconsums, les pèrdues i les exportacions (https://www.comillas.edu/images/catedraBP/Informe_BP_2020.pdf). A més la tendència, almenys fins al 2019, ha estat a créixer, mentre que s’ha mantingut constant el transport per ferrocarril que, diguem-ho, és marginal en el conjunt.
A Espanya només aquell mitjà mou el 4% de les tones per quilòmetre transportat, mentre que la mitjana europea és 4 vegades més gran, el 17%. Això fa que Espanya ocupi el lloc 24è dels 28 països de la Unió Europea en el transport per ferrocarril, considerant que aquests altres països o bé són molt petits, com Luxemburg, o no tenen decisió ferroviària com Grècia i Irlanda.
En aquest context, una bona política, perquè té beneficis a totes bandes, seria atorgar prioritat al transport de mercaderies per ferrocarril, i això és evident que no s’està fent en la mesura mínima adequada. També seria necessari, per cremar etapes, experimentar nous sistemes de transport de mercaderies com el dels dirigibles. En contrapartida, Espanya ve primant l’alta velocitat, manin els socialistes o el PP, que és un sistema de transport ineficient i poc sostenible.
En aquest context, la subvenció a la benzina i al gasoil és un incentiu per continuar utilitzant la carretera com a mitjà bàsic de transport. I aquí cal assenyalar un punt que no ha estat prou tractat. Malgrat que els preus d’aquests combustibles estan en màxims, els preus de petroli en cru del mercat internacional estan lluny dels seus respectius màxims, que es van assolir el 2008, i fins i tot es troben per sota dels preus del 2011 i el 2014. Aclarir com és possible aquesta anomalia del mercat mundial i la seva traducció a Espanya és una incògnita que no està abordada i que seria necessari aclarir. Fins i tot els mitjans de comunicació no han fet res per denunciar-la. Per tant, els preus dels combustibles no guarden relació amb els preus de la matèria primera que els genera, el petroli. En subvencionar el consum final s’està alimentant aquesta anomalia dels mercats. És ben sabut per experiències anteriors nostres i d’altres països, que subvencionar l’energia comporta un augment del seu consum i també un increment per unitat d’energia consumida en relació amb el PIB, el que es coneix per intensitat energètica, i aquest és el camí exactament contrari al que necessitem seguir.
Voler protegir sectors sencers a través de la subvenció no prepara el futur, encara que té un cost polític important, evitar aquesta opció que, diguem-ho, és la que està seguint tota Europa. El que seria necessari seria en tot cas subvencionar les rendes més baixes en aspectes estratègics del transport i subvencionar el canvi a vehicles d’hidrogen, híbrids o elèctrics, considerant que per al transport de mercaderies aquesta opció és inexistent. A hores d’ara no es pot pensar en el camió elèctric.
En definitiva, del que cal prendre consciència és que els sacrificis que se’ns demanen per a la transició energètica no es veuen reflectits en les polítiques del govern, que es limiten a seguir els camins de sempre, subvencionar l’energia del petroli, perquè no tenen capacitat de dissenyar millors alternatives.
Loading ...
