la verola del mico

És la verola del mico una nova amenaça?

Finalment, l’Organització Mundial de la Salut (OMS) ha declarat la verola del mico emergència de salut pública d’importància internacional (ESPII). És el nivell més alt i en l’actualitat només tenen aquest qualificatiu la covid-19 i la pòlio.

De fet, i segons explica el catedràtic de microbiologia de la Universitat de Salamanca Raúl Rivas González, en els últims 13 anys només hi ha hagut set declaracions d’aquesta mena: el virus de la grip porcina (2009), la poliomielitis (2014) que segueix vigent, l’Ebola de l’Àfrica occidental 2013-2016), l’altre Ebola (2018-2020), el virus Zika (2015-2016), i finalment la covid-19. Quan es fa aquesta declaració es considera que s’està davant d’un esdeveniment extraordinari i que la propagació internacional de la malaltia requereix una resposta internacional coordinada. Són recomanacions temporals i es revisen cada 3 mesos. O sigui que a l’entrada de l’hivern veurem si aquesta variant de la verola manté aquell nivell d’amenaça o no.

Però, per què ha succeït aquest fet, per què preocupa tant a l’OMS? Cal dir que no va ser una decisió unànime, hi ha una part del comitè científic que no ho considerava necessari, però al final el màxim responsable de l’OMS, Tedros Adhanom Ghebreyesus, va decidir que era millor optar per la prudència.

Cal dir que la verola del mico és un conegut de l’Àfrica central i allà es reporten de tant en tant casos, però la diferència en aquest cas és la velocitat de transmissió i el nombre de casos que s’han produït. De fet, paradoxalment Àfrica és un dels territoris en els quals menys infectats hi ha. En l’actualitat al món hi ha, amb dades del 24 de juliol, 16.313 infectats, però atenció perquè el 19% es concentren a Espanya, 3.125, malgrat que el pes de la població espanyola en el conjunt mundial és només del 0,6%. La segueixen en importància els EUA amb 2.581 casos, però per una població extraordinàriament més gran que l’espanyola. Alemanya en concentra 2.268, per 80 milions d’habitants i el Regne Unit, que va ser on es van detectar els primers casos, 2.213. França se situa per darrere amb 721, i Itàlia, l’altre gran país europeu, encara presenta una incidència menor amb només 407 casos.

Per què Espanya encapçala la llista i quina és l’explicació que una malaltia de difícil transmissió s’hagi propagat amb una relativa facilitat? La resposta es troba en les comunitats més afectades i en la forma com es considera que s’ha transmès. La població de risc són aquelles persones que mantenen relacions homosexuals i la transmissió es realitza quan es manté un contacte estret. El creixement extraordinari i el fet que es concentri en uns països més que en altres, és degut precisament a aquesta característica. Com molts d’aquests contactes són fruit de relacions de promiscuïtat, en les quals no hi ha cap mena de relació estable en molts d’ells i en altres ni tan sols es coneixien abans, el seguiment de les cadenes de contagi es fa particularment difícil. D’aquí que ràpidament s’hagi donat pas a la vacunació de les poblacions de risc que són aquest grup de pràctica homosexual més aquelles terceres persones que per una raó o altra, com la de convivència, mantenen contactes amb elles. S’actua així perquè precisament aquella dificultat de seguir els contagis fa molt difícil la identificació dels possibles portadors.

Catalunya és la segona comunitat d’Espanya en nombre de casos, amb més de 1.000


S’han alçat veus
contra aquesta nova vacunació, per una part de població que sempre és reticent a les vacunes, malgrat la seva utilitat. Però també perquè en aquest cas la que es fa servir no és específica per a la verola del mico, sinó que correspon al tipus que s’utilitza per evitar contagi de la verola humana. En aquest context, Catalunya és la segona comunitat d’Espanya en nombre de casos, amb més de 1.000, fet que com és lògic guarda relació amb la importància dels col·lectius d’homes que mantenen relacions amb altres homes. De fet, Catalunya a escala global ocuparia el setè lloc entre els estats del món, precedit de la Comunitat de Madrid, que encara presenta un nombre d’afectats més gran.


La verola del mico no és en principi i fins ara una malaltia que comporti riscos importants per a la vida. Per a la salut, per a la incapacitació temporal, sí, però no és una malaltia greu. El problema afegit és que la mateixa OMS no té clar la capacitat de mutació d’aquest virus. El mes de maig va assegurar que no havia tendit a canviar i que presentava una capacitat de mutar molt baixa. Però un mes després, d’acord amb els anàlisis efectuats per l’Institut Nacional de Salut de Portugal (INSA), es va comprovar que la verola del mico havia mutat de forma sorprenentment forta i que hi havia com a mínim 50 diferències amb els virus del 2018 i 2019. Es considera que aquest nombre és entre 6 i 12 vegades més gran del que teòricament s’havia esperat per aquest tipus de patògens, segons les estimacions anteriors. Per tant, la idea que muta poc està lluny de ser confirmada i més aviat l’observació va en el sentit contrari, així com una possible adaptació humana.

Tot això ha estat publicat a la prestigiosa revista Nature Medicine. Què significa? Doncs no està clar, però evidentment hi ha dos riscos en l’escenari si no s’aconsegueix contenir la seva ràpida evolució. Un d’ells és que aquesta mutació la faci més perillosa per les seves conseqüències o per la facilitat de transmissió, per exemple, que pogués contagiar a través de l’aire. L’altra és que s’adapti molt bé a l’organisme humà i quedi com un problema recurrent sobretot al món occidental i en particular a Europa i els EUA.

Creus que el PSOE hauria de demanar perdó després de les condemnes a Chaves, Griñán i 14 alts càrrecs socialistes de la Junta d'Andalusia?

Loading ... Loading ...
Print Friendly, PDF & Email

Entrades relacionades

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Fill out this field
Fill out this field
Introduïu una adreça electrònica vàlida.