És el moment del despertar del Gegant Asiàtic?

En un moment de gran incertesa econòmica, en la qual les grans potències es veuen sumides en una profunda crisi a causa de la pandèmia del coronavirus, podria ser el moment del despertar del Gegant Asiàtic. En la República Popular de la Xina la indústria i l’activitat econòmica està tornant a la seva activitat habitual. Fins i tot a la regió més castigada, Wuhan, ja porten diversos dies sense els llocs de control en els barris.

Des de les altes instàncies, amb Xi Jinping al capdavant, han ordenat als funcionaris actuar “amb urgència” per a restaurar l’ordre econòmic i social i “restablir per complet” la producció en les zones del país que presentin un baix risc. No obstant això, sobre el terreny és més complicat, donada la caiguda registrada en la demanda, la interrupció d’algunes cadenes de subministraments o les restriccions de moviment de milions de treballadors. La caiguda de la producció industrial (13,5%) o de les vendes del comerç (20,5%) al gener i febrer presagien una contracció del PIB en el primer trimestre, alguna cosa sense precedents en les últimes dècades.

El paper decisiu i omnipresent de l’Estat Xinès al seu país ha reforçat la seva posició davant la possibilitat d’una probable deterioració del comunisme polític. L’Oficina Nacional d’Estadístiques de la Xina va divulgar caigudes rècord de la producció industrial, la venda al detall o la inversió en actius fixos, la qual cosa, sumat a altres índexs, anticipen un col·lapse en múltiples àmbits. Segons els experts, les dades revelen l’escala del mal causat pel nou coronavirus SARS-CoV-2 i augmentaran els temors d’una recessió global.

Malgrat els esforços del govern per redirigir el país cap a un model més basat en la demanda interna, la segona economia mundial continua tenint una forta dependència de la demanda exterior, per la qual cosa la situació en altres països l’afecta enormement. Les estimacions de diferents organismes s’han anat ajustant a mesura que el virus avançava i els últims pronòstics de bancs com a ING situen el creixement del Gegant Asiàtic del PIB per a 2020 en el 4,8%, la qual cosa suposaria el major enfonsament en tres dècades.

I, en un món hiperconnectat, en el qual la Xina té avui un gran pes -representa un terç de la fabricació en l’àmbit mundial i és el major exportador de béns del món-, el que succeeixi al país asiàtic tindrà un impacte global. El virus, segons l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics (OCDE), representa la “major amenaça a l’economia global des de la crisi financera de 2008” i estima que podria créixer al seu ritme més baix des de 2009 a causa del brot.

No obstant això, l’escenari de l’esclat d’una crisi global també suposaria un cop letal per a la feble economia de la Unió Europea. Respecte als Estats Units, amb una notable pèrdua de lideratge en la geopolítica mundial, caldrà esperar com s’expandeix el coronavirus per Amèrica del Nord per a avaluar l’impacte econòmic dins de les seves fronteres.

Més informació sobre el coronavirus a ESPECIAL CORONAVIRUS