La declaració de l’empresari Barrabés davant el jutge d’instrucció titular del jutjat número 41 de Madrid per l’afer Begoña Gómez, accentua el deteriorament de la imatge de la dona del president del govern, i especialment d’ell mateix.
Declaració de Barrabés davant el jutge
Barrabés va comparèixer com a testimoni i, per tant, amb l’obligació de dir la veritat a expenses de la pena que podia incórrer si així no ho feia. Sigui per aquest fet, sigui per voluntat pròpia, la declaració ha estat rellevant en dos punts.
Reunions a la Moncloa
El primer és que s’ha vist en nombroses ocasions amb Begoña Gómez a la Moncloa, on ha tractat el tema de la innovació i el màster, qüestions a les quals professionalment Gómez es dedica. D’aquesta manera es fa palès que la dona del president del govern utilitzava la seu presidencial per atendre les seves relacions professionals.
Cal recordar que el rector de la Universitat Complutense de Madrid (UCM) ja va manifestar també davant el jutge que havia estat cridat a la presidència per tractar de l’interès de Gómez per impartir un màster a la Universitat. Per tant, plou sobre mullat.
Però encara és més impactant que, en el cas de Barrabés, junt amb les visites a la seva esposa, estigués present en dues ocasions el president del govern. Imaginem-nos per un moment que no es tracta d’Espanya, de Sánchez, ni de la seva dona, sinó de qualsevol altre país, França, Itàlia o el Regne Unit, on es produeix un escenari similar.
L’escàndol polític hauria estat majúscul i l’obligació de donar explicacions davant el parlament s’hauria produït de manera inexorable, i el primer ministre hauria actuat, com correspon al seu deure, com a cap de l’executiu perquè estava en joc la credibilitat de la seva gestió.
Partidisme mediàtic en els mitjans de comunicació
En el cas d’Espanya és evident que això no ha estat així. Sánchez no només no ha dit ni una sola paraula que pugui explicar el que ha passat, sinó que ell, en companyia de tot el seu govern, ha carregat contra els que demanen aclariments, acusant a tothom d’utilitzar una “màquina de fabricar fang”.
En aquest context, els mitjans de comunicació remen de forma descarada cap a la seva banda. Per exemple, l’ABC dedica mitja portada a aquest afer (l’altra mitja va per a la selecció espanyola de futbol).
El País, intel·lectual orgànic del govern, li dedica un minúscul requadre a la portada: “Barrabés declara que fou rebut a la Moncloa per Begoña Gómez i Sánchez”. És molt més del que fa el seu diari subaltern, La Vanguardia de Barcelona, perquè el tema només és tractat a l’interior i en una pàgina esquerra, amb un títol singular: “Barrabés nega qualsevol martingala en els encontres amb Sánchez i Gómez”.
És aquell tipus de titular que posa la bena abans de la ferida perquè encara no s’ha informat de quina és la potencial martingala que s’ha pogut cometre. En aquest diari, les discrepàncies amb els altres arriben a l’extrem de no posar-se d’acord en el nombre de vegades que es produeixen les entrevistes: 5 o 6 segons La Vanguardia, 7 o 8 segons l’ABC.
Responsabilitats polítiques i transparència
Tot plegat no treu en res la presumpció d’innocència de la dona del president del govern, que declararà aquest divendres davant el jutge. Però sí que fa possible afirmar que existeixen fortes responsabilitats polítiques per part del cap del govern i de l’engany al qual ha sotmès a la ciutadania.
En els fets que ara coneixem, esdevé que quan Sánchez va escriure la seva estranya carta i es va retirar 5 dies a meditar sobre si plegava o no de la política, s’havien produït dos fets que ell ocultava.
El primer és que ja coneixia que la seva dona estava investigada pel jutjat número 41 perquè la citació judicial va ser tramesa a la Moncloa i és impossible que un missatge d’aquesta naturalesa arribi al palau presidencial sense que el president se n’assabenti.
La segona qüestió és que quan va escriure la carta estava perfectament al corrent de les activitats de la seva dona amb Barrabés i dels contactes que s’havien produït. Queda clar que la carta va ser un intent de manipular l’opinió pública i sobretot la dels membres del seu partit, cercant un victimisme que mogués a emocions d’adhesió i solidaritat.
En el capítol dels fets, també cal apuntar que l’empresa de Barrabés, Innova Next, va aconseguir adjudicacions de contractes públics del 2017 al 2020 per valor d’una mica més d’1 milió d’euros. Però de l’any 2021 al 2023, quan ja estaven en marxa els màsters i la relació amb l’empresari, l’import dels contractes es multiplica fins a assolir en aquests 3 anys 22 milions d’euros.
Sánchez no pot continuar evitant donar explicacions davant el Congrés, que en definitiva és la representació de la voluntat de tota la ciutadania.
Loading ...
