El nou decret que aprovarà aquest dimarts el Consell Executiu de la Generalitat significa, en realitat, una operació dirigida a assolir el control polític dels Mossos per mitjà de diverses vies. Aquest nou decret presenta una nova estructura de la policia i significa una remodelació total del que ha estat fins ara en alguns aspectes fonamentals.
És un text extens de 132 pàgines que fa tres coses molt importants: una, el control polític de les tasques judicials, dos, convertir la direcció general de policia regentada per algun polític en una àrea macro de control i, tres, facilitar la promoció d’aquells policies afins a ERC.
Veiem com s’assoleixen aquests objectius per mitjà de la modificació de l’actual organització de la policia catalana.
El control polític de les tasques judicials s’assoleix a força d’impedir que les seves actuacions continuïn blindades, com fins ara, en mans de la policia judicial. Aquestes indagatòries són bàsiques per a la funció policial i són les que encarreguen els jutges a la policia. Ha estat una de les grans tasques i èxits dels Mossos: guanyar-se la confiança dels jutges perquè l’hi fossin encarregades a ells aquestes missions, donat que els responsables de la justícia poden optar pels Mossos o per la Policia Nacional i la Guàrdia Civil.
Per exemple, quan l’afer del Dr. Morín i les clíniques avortistes, qui va intervenir va ser la Guàrdia Civil i no els Mossos. Avui pràcticament tots els treballs d’aquesta naturalesa els fa la policia catalana perquè ha acreditat una absoluta independència de la policia general de qualsevol intromissió aliena, però aquest blindatge toca a la seva fi amb la nova organització.
D’una banda, les escoltes telefòniques, que tenen un paper central a hores d’ara en totes les investigacions, deixen de formar part de la policia judicial i passen a una nova comissaria de tecnologies de la informació i la comunicació. Fet que significa que les interlocutòries judicials, que són secretes, podrien ser compartides per moltes més persones que les encarregades d’investigar aquell afer. D’aquesta manera la direcció política dels Mossos es garanteix conèixer què s’està investigant en matèria d’intervencions telefòniques.
Per si no fos prou, per primera vegada s’estableix per escrit l’obligació que els caps d’àrea d’investigació criminal informin als comandaments regionals de manera directa dels fets o investigacions que estan duent a terme. Per aquest segon canal, i a través dels comandaments regionals, que han de rendir comptes a la direcció política, aquests poden conèixer en quin estat es troba una determinada investigació.
Es tracta d’un afer molt greu perquè deixa la policia judicial en mans d’intromissions polítiques i també perquè és la porta oberta per la qual pot sortir la confiança que els Mossos han guanyat davant els jutges i que aquests tornin a derivar cap a altres policies casos dels quals volen tenir l’absoluta garantia que el govern de la Generalitat no en tindrà un coneixement previ.
La segona gran transformació és la de fer de la direcció general de la policia, regida per un polític, en l’actualitat Pere Ferrer, una gran àrea que controlaria no només els temes institucionals i la direcció de la policia, sinó també afers interns, inspecció i els àmbits d’administració i servei de recursos humans. Per aquestes vies la direcció general té un control total de les diverses divisions de la policia, i té capacitat d’impuls o d’ofegar per mitjà de l’assignació de recursos activitats i iniciatives.
Per últim, el decret preveu triplicar pràcticament els càrrecs de comandament, passant dels 109 actuals a 309, des de subinspector fins al màxim nivell de Major. S’incrementarien, per tant, els comissaris, intendents, inspectors i sotsinspectors. Aquest augment inflarà de caps l’organització perquè la policia no creixerà en efectius en una proporció semblant. Aquests 200 càrrecs a cobrir facilitaran a tots nivells la promoció de policies afins a ERC. De manera que en el transcurs d’uns anys, si es mantingués en el govern, tindrien uns quadres fortament orientats des del punt de vista polític.
Tot plegat és un escàndol i cal veure la reacció dels sindicats de policies en els quals difícilment existirà unanimitat en funció de les diverses orientacions i també perquè amb la nova organització serà més fàcil la promoció personal.
En tot cas si Catalunya disposés d’un Parlament i una oposició veritables, aquest seria un afer que mereixeria la més alta atenció per a aquesta instància. Fins i tot impedint la posada en marxa del decret i obrint una comissió d’investigació per analitzar a fons la seva gènesi i implicacions. És un risc potencial massa gran per deixar-lo passar.
Si Catalunya disposés d'un Parlament i una oposició veritables, aquest seria un afer que mereixeria la més alta atenció per a aquesta instància. Fins i tot impedint la posada en marxa del decret i obrint una comissió d'investigació Share on X
Loading ...
