El procés va donar notorietat a un concepte, el d’estructures d’estat. Era bàsic disposar d’aquesta mena d’estructura. Doncs bé, en tenim una, segurament la més important, la de la policia autonòmica, que la política està destruint i degradant, precisament quan sobre Catalunya planen més desafiaments de seguretat, des de l’extensió del negoci de la marihuana a l’assentament de les màfies d’altres països, passant pels problemes de Barcelona, l’augment de la violència mortal i de la violència sexual.
Els Mossos viuen des de fa temps una important crisi interna, que ara ha esclatat en un grau preocupant, ocasionada pels interessos i intromissions polítiques. Una bona policia és aquella que està blindada de la política dels partits i aquest no és el cas dels Mossos. Aquesta circumstància, que sempre ha planat sobre el cos, ara en mans absolutament d’ERC, actua de manera desfermada.
El problema actual comença amb la liquidació, fins i tot amb característiques humiliants, del seu primer comissari major, Josep Lluís Trapero. Malgrat les seves qualitats i reconeixement dins el mateix cos, el fet que hagués declarat que si els jutges haguessin ordenat la detenció del consell executiu, hauria obeït l’ordre, li va ocasionar l’odi profund dels que governen.
A partir d’aquí les coses han anat de mal borràs i ara culminen en un escenari aberrant. Sallent, que és el número dos Mossos, assumirà provisionalment el comanament fins a Nadal i d’aquesta manera es defenestrarà l’actual i recent comissari major, Josep Maria Estela.
La intromissió política ha fet impossible que Estela exercís en plenitud el seu comanament. No ha aconseguit designar el seu equip de comissaris en la direcció, no pot dirigir la política de comunicació i la seva incompatibilitat amb el seu segon, el comissari Sallent, no ha volgut estar resolta pel conseller d’Interior, qui ha considerat que aquest comissari és intocable.
Les dificultats en el dia a dia per exercir la seva funció s’han multiplicat i a través del procediment burocràtic que controla el departament, s’han dificultat tota mena de noves incorporacions que Estela sol·licitava.
Però, per què Sallent, que ja ha exercit de comissari major, assumirà el càrrec només fins a Nadal? Doncs, perquè Elena, el conseller que ha fet bandera de la feminització del cos, vol que el nou comissari major sigui una dona, i per això s’ha d’esperar que hi hagi una comissària dona en condicions d’assumir el càrrec. Ara s’han elegit 6 nous comissaris dels quals 4 són dones i 2 homes. I en aquesta selecció ja plana un element important de discriminació contra els varons. Es van presentar 29 homes i 5 dones, i d’aquests se’n van triar 10, segons el tribunal, per qualificacions i currículums i d’aquests 10 s’han elegit 4 dones i només 2 homes, malgrat que aquests eren molt més nombrosos.
Ara el que Elena vol és que una d’aquestes noves comissàries ocupi el màxim lloc de comanament dels mossos. Però això no serà possible fins a desembre i d’aquí aquest pont provisional que serà Sallent per liquidar-se ara mateix a Josep Maria Estela. Amb aquest procediment el nou cap dels Mossos no serà una persona d’experimentada trajectòria, sinó una promoció accelerada d’una dona que en pocs mesos haurà passat primer a ser comissària i tot seguit comissària major.
Aquest tipus de procediments marcats per la política contribueixen també a deteriorar el cos de la policia catalana. En tot aquest procediment el dubte rau en si Josep Maria Estela presentarà la dimissió per voluntat pròpia, i d’aquesta manera alleugerirà la tensió, o bé es mantindrà al càrrec i esperarà que el cessin.
En tot cas, un exemple més de com la mala política està destruint els aspectes fonamentals del nostre país.
