pressupostos de l'estat

ERC i els pressupostos de l’estat, per un plat de llenties

Malgrat que ERC és amb diferència, donat els seus tretze vots al Congrés, el partit que té major capacitat de determinar les polítiques del govern, cal dir que les seves negociacions són ben pobres en plantejaments i resultats. Fins i tot en una negociació tan decisiva per a Sánchez com la dels pressupostos de l’estat, el balanç és realment molt pobre. Constatem-ho.

Els principals punts de cessió han estat aquests: per una part s’ha blindat una quota pel català en la futura llei de l’audiovisual que regularà les grans plataformes digitals. La idea és prou bona, però el plantejament ben trist. Primer perquè la quota establerta assenta un mal precedent. Només un 6% per al català. D’on surt aquesta xifra? ERC ho hauria d’explicar, perquè com a població total, Catalunya representa de l’ordre del 16%; si considerem els catalanoparlants, ens situem per sobre del 7%. Però l’àmbit lingüístic del català és més gran i també cal tenir present la població catalanoparlant de les Balears i la que parla valencià, que constitueix, que nosaltres sapiguem i la ciència ho reconegui, la mateixa llengua, i això ens situa entorn l’11-12%. No, no té sentit haver acceptat aquesta quota que pot representar un límit de cara al futur.

També, perquè no calia limitar-se només a la llei de l’audiovisual, sinó a altres aspectes del món d’internet. Per exemple, cada dia més importants són els programes que ja venen incorporats als diversos programaris de dictat. En castellà i en altres llengües són gratuïts, el català no hi figura.

Un segon aspecte pactat és l’auditoria als comptes de la Seguretat Social. Més que un guany d’ERC sembla que sigui una concessió del PSOE per poder fer bullir l’olla, perquè el govern ha de disposar d’aquesta auditoria de cara a Europa i els comptes de la Seguretat Social.

Ben positiu és en contrapartida l’equiparació de l’edat de jubilació als 60 anys dels Mossos d’Esquadra i dels Agents Rurals.

Ridícula resulta la partida de 8 milions d’euros per evitar que es facin obres de reforma a la comissaria de la Via Laietana. Sembla més aviat una rebequeria, i a més cal afegir que, pel tipus d’obres a fer, es poden emmascarar en partides menors de moltes altres maneres.

I finalment els 1,6 milions per compensar l’eliminació dels peatges de l’AP-7 i l’AP-2, i 10 milions per a habitatge social. Són, diguem-ho clar, calderilla davant la magnitud dels deutes que el govern espanyol té amb Catalunya.

Una qüestió que podria haver estat transcendent, el traspàs de Renfe, ha quedat bloquejada i limitada a un acord per “iniciar els tràmits” per al traspàs de les infraestructures, és a dir d’ADIF, però del serveis de ferrocarrils pròpiament dit.

Tot plegat, no diguem que ni cinc de calaix, però sí que ben pobre. Ben pobres són els resultats que porten necessàriament a l’interrogant de per a què serveixen els diputats d’ERC a Madrid.

👉 ¡Uneix-te al nostre grup de Facebook de Converses a Catalunya!

Comentem entre tots les notícies de Catalunya per a estar informats.
Podreu consultar totes les claus del dia!

Print Friendly, PDF & Email

Entrades relacionades

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Fill out this field
Fill out this field
Introduïu una adreça electrònica vàlida.

Menú