Les dades macroeconòmiques semblen positives: creixement del PIB, bones xifres d’ocupació… però sota la superfície, l’economia espanyola se sosté sobre un model fràgil i dopat pel turisme.
L’Enquesta de Població Activa (EPA) del primer trimestre ha tornat a posar en evidència un problema estructural: la dependència extrema del turisme. Enguany es preveu superar els 94 milions de visitants, cosa que genera una abundant creació d’ocupació, però de baixa productivitat i, per tant, de salari baix. Aquesta fórmula, lluny de corregir-se, s’ha consolidat.
En aquest escenari, l’economia entra en un cercle viciós: el turisme crea llocs de treball precaris, que atrauen immigració massiva per la facilitat d’inserció, cosa que incrementa el PIB sense millorar la renda per càpita. El que creix és la quantitat de feina, no la seva qualitat ni la seva eficiència.
A més, aquest model externalitza costos que mai es comptabilitzen, però que són molt reals: sobrecàrrega dels serveis sanitaris, pressió sobre l’habitatge, deteriorament dels recursos naturals i del patrimoni ambiental. Són conseqüències estructurals d’una economia enfocada més a comptar visitants que a construir valor.
L’EPA també alerta sobre els efectes a curt termini. Com que la Setmana Santa va caure enguany a l’abril, fora del primer trimestre, les dades reflecteixen el pitjor inici d’any en una dècada: 200.000 aturats més, amb una taxa d’atur que s’enfila fins a l’11,4% davant del 10,6% de finals del 2024. D’aquests, 124.900 corresponen a sectors turístics, com l’hostaleria i el comerç.
I encara hi ha més: disminueix el nombre d’ocupats (-92.500 persones), 1,4 milions de treballadors desitgen ampliar la seva jornada i no poden fer-ho, i la taxa d’atur juvenil arriba al 26,5%. Aconseguir una feina digna continua sent un repte, sobretot per als joves, que quan en troben una ho fan en condicions molt inferiors a la mitjana europea.
L’economia espanyola creix, sí. Però ho fa inflada de turistes, sostinguda per feines precàries i erosionada per un model que ha substituït el valor afegit per la dependència estructural.
Com que la Setmana Santa va caure enguany a l’abril, fora del primer trimestre, les dades reflecteixen el pitjor inici d’any en una dècada Share on X
