La resposta clara és que sí, però sense atorgar-li un valor taumatúrgic, miraculós. Hi ha diversos factors que, com en tot medicament, limiten la seva eficàcia.
Un d’ells és que en funció del tipus de vacuna entre un 20 i un 15% de la població no arriba a immunitzar-se. Això vol dir, per exemple, que de cada 100.000 persones que puguin viure en una població, n’hi haurà entre 15.000 i 20.000 que malgrat estar vacunades no romandran protegides.
El segon factor és que tots els tipus de vacuna existents contra el SARS-CoV-2 protegeixen al portador, però no eviten la transmissió a terceres persones, i en tot cas l’afebleixen. Per tant no es talla absolutament la transmissibilitat del coronavirus.
El tercer factor és el més important i ara ja amb un mínim d’experiències queda clar que la vacuna a partir del quart mes comença a perdre efectivitat. Concretament la minva és d’un 59% a partir dels 120 dies. En tots els casos, però evita o limita els efectes greus de la malaltia, però no garanteix ja la mateixa protecció que a l’inici. Aquest fet significa en el nostre cas que totes les persones vacunades abans de juliol han vist reduïda la seva protecció i com més inicial va ser la dosi completa, més pèrdua s’haurà registrat.
Això explica que malgrat s’arribi a altes taxes de vacunació, no es produeixi la immunitat de grup, aquella situació en la qual el virus ja no es transmet o ho fa amb molta dificultat. I també explica que malgrat que és prou clara la correlació entre el nivell de vacunació i afectació de la covid, hi hagi a Europa importants extensions.
Si considerem els 10 primers països, quatre d’ells obtenen resultats que no mantenen aquesta correlació, i aquest indicador assenyala un 40% d’excepcionalitat. Portugal és primer en nombre de vacunats, però ocupa la 4a. posició en incidència per cada 100.000 habitants. Més extrem és el cas d’Irlanda, sent el tercer país en el rànquing de vacunació i ocupant la 8a. posició en afectació de la covid. És evident que aquí la vacuna no està protegint el que a priori podria considerar-se.
Hi ha dos casos que se situen en l’àmbit contrari. Suècia ocupa el 7è. lloc en vacunació, o sigui està a la cua, però és el segon en nombre de casos (el primer és Espanya, que és alhora el 2n. en nombre de persones vacunades; en aquest cas la correlació és clara). Encara és més esclatant el cas polonès. Ocupa l’últim lloc dels 10 països considerats pel que fa a la vacunació, i presenta una xifra comparativa ben baixa, només el 53% té la dosi completa (a Espanya és a prop del 80%), però se situa en 5è. lloc pel que fa al nombre de casos, clarament millor que Alemanya, Holanda i ja no diguem la indicada Irlanda.
Sánchez una vegada més peca d’irresponsable en treure pit sobre la vacunació i en no introduir prevencions i reserves en la població. La seva esbojarrada vocació de sortir sempre a l’escenari donant bones notícies transmet a la població un missatge equivocat: en les circumstàncies actuals la vacunació és important, però no és suficient. De fet en aquest moment a Espanya, comptant la quantitat de persones que es van vacunar en els primers mesos d’enguany i el marge de fallida de les vacunes aplicades, es pot considerar que quasi la meitat de la població vacunada té una defensa feble. I això en la perspectiva de les festes de Nadal i les temperatures més fredes és generador d’un problema potencial greu.
Un indicador anticipat d’aquest fet, en el cas de Catalunya, el pot donar la sobtada elevació de la transmissió de casos a les escoles, que ha fet dissuadir de la mesura inicial de treure’s la mascareta als patis.
Hi ha un segon indicador anticipat molt útil, però del que no se n’han donat dades de manera recent. És la presència del coronavirus en les aigües residuals. Només sabem que en el cas de Madrid no enregistra cap pic i és una bona noticia, però desconeixem la situació de Barcelona i altres poblacions. Faria bé el ministeri de Sanitat d’informar regularment d’aquest tipus d’anàlisi que ajuda a tothom a prendre consciència de quina és la situació real.
La conclusió és prou clara: cal augmentar la velocitat de la tercera dosi. No pot ser que ara s’estigui anunciant que es començarà a vacunar a les persones de més de 60 anys quan en realitat s’hauria d’estar vacunant a tota la població adulta. D’altra banda es manté la greu mancança per part del govern espanyol de no haver legislat específicament una llei de salut pública per a la pandèmia. Una necessitat que és reclamada des de fa més d’un any i que no s’entén per quines raons Sánchez es nega a tirar-la endavant. Aquest forat legislatiu impedeix que les comunitats autònomes puguin adoptar mesures, perquè estan fora de les seves competències.
Loading ...
