Ursula von der Leyen ha demanat a Finlàndia que prepari un programa per preparar la població civil en cas d’una guerra amb Rússia. Hauríem de sentir-nos molt alarmats davant aquestes decisions, que no són úniques perquè l’alt representant pels Afers Exteriors de la UE, Josep Borrell, ha reiterat que cal estar preparats per a la guerra encara que aquesta no sigui una cosa evident.
Fins i tot el director de La Vanguardia, Jordi Joan, publicava un cridaner requadre “L’amenaça real de Putin” en el qual ens recordava que Espanya està a l’abast dels míssils de Rússia. Una frase que feia la ministra de Defensa, Margarita Robles. Òbviament no és cap notícia. És així des dels temps de la guerra freda i les bases de Saragossa i de Rota, però ara ens ho refreguen pels nassos per veure si ens espantem.
Però és clar tots sabem que la Rússia actual, una potència menor que Itàlia, poc hi té a veure amb el colós que era l’URSS. Però a efectes de propaganda tant li fa. Els gurús del nou camí venen dels països bàltics, aquells petits estats tots fronterers amb Rússia que cada nit se’n van a dormir pensant que seran envaïts. I aquesta opinió cada vegada és la que ens volen vendre com a pròpia a Europa.
Una nova estrella en el firmament europeu és la primera ministra d’Estònia, Kaja Kallas, que ha fet el següent raonament: “per evitar la III Guerra Mundial, Rússia ha de perdre”. És clar, el problema és com es fa perdre Rússia en la guerra d’Ucraïna quan té totes les de guanyar i quan és evident que com a mínim no cedirà per a res els territoris conquerits. Precisament, el risc d’una nova guerra nuclear rau en aquest punt. Kallas defensa entregar més i més armes a Ucraïna i al mateix temps preparar-se per a la guerra, tot això era en declaracions a El Periódico del dia 21 de març.
Molt abans, el primer ministre alemany, Scholz, demanava la producció massiva d’armes a Europa i aquest és el nou mot d’ordre de molts dirigents europeus i de la Comissió. Cal produir moltes i moltes armes. Tot plegat són tambors de guerra, amanit per les incitacions de Macron d’enviar soldats a Ucraïna. Si això passés, es desencadenaria el conflicte entre Rússia i l’OTAN, i com escriu el diplomàtic Jorge Dezcallar, exambaixador d’Espanya, seria una tragèdia global.
Qui guanya i qui està perdent en aquesta estratègia?
Claríssimament les empreses armamentístiques. Si ens fixem en els índexs borsaris i situem el punt de partida el febrer del 2022, abans de l’inici de la guerra, en relació amb la cotització d’aquesta data l’índex STOXX Europe 600 ara està per sota el 110. Si utilitzem l’S&P 500 Índex està lleugerament per sobre els 110, partint de la base comuna 100, però és que el conjunt d’empreses armamentístiques s’han enfilat fins al 160%. Molt més enllà de l’evolució de la borsa.
Està clar, doncs, qui són els guanyadors en aquesta cursa armamentística: el complex politicomilitar. Però és que aquest voler fer créixer la despesa militar fins a l’extrem que Nadia Calviño, la nova presidenta del Banc d’Europa d’Inversions, apunta la conveniència de donar crèdit per endeutar-se en armament, aquest gastar molt més en defensa, el que fa és malmetre l’estat del benestar per a nosaltres i els nostres fills, els que precisament no els hi estem deixant una societat, el que es pot dir, en bones condicions.
La primera ministra Margaret Thatcher, que no es pot dir que fos una pacifista acèrrima, ja ho va dir el 1976, com recorda en un article el periodista Mariano Guindal: “els soviètics van anteposar les armes per sobre la mantega, però nosaltres ho vam posar gairebé tot abans que les armes”. El resultat d’aquesta aposta és evident: l’URSS va fer implosió i se’n va anar pel desaigüe de la història. Europa es va enfortir. Això no significa anar de banaus.
La xifra del 2% de despesa militar sembla raonable, però no amb la intenció de sostenir una guerra amb Rússia, sinó senzillament com un element necessari de defensa. D’aquí que hem d’exigir als nostres polítics a la Comissió Europea que haurien de parlar molt més de pau i no d’una guerra amb Rússia que no condueix a cap altre lloc que a l’exterminació, com a mínim, de la nostra joventut. El que volem de la futura Comissió i Parlament Europeu són iniciatives concretes de pau a Ucraïna i de millora de les relacions amb Rússia perquè no hi ha millor previsió per construir la pau que treballar per ella.
Hem d'exigir als nostres polítics a la Comissió Europea que haurien de parlar molt més de pau i no d'una guerra amb Rússia que no condueix a cap altre lloc que a l'exterminació, com a mínim, de la nostra joventut Share on X
Loading ...
